Hacking: treballem per la recuperació de l’òliba

Proveïm d'un niu i menjar a tres pollets d'òliba a Alforja amb la tècnica del hacking per a contribuir a la recuperació d'aquesta espècie

Hacking_Olibes_Sara_Cortes_2

L’òliba (Tyto alba) és un rapinyaire considerat vulnerable a Catalunya, en especial al Camp de Tarragona. Les causes d’aquest estat de conservació són diverses: la falta de masos on puguin nidificar, atropellaments, col·lisions en torres elèctriques, ús de pesticides que afecten les seves preses, raticides, entre altres.

Per tal de contribuir a la recuperació i conservació d’aquesta espècie, el GEPEC-EdC hem posat en marxa un hacking a una de les finques que tenim en custòdia, Mas Masnou. En aquest espai de 3 hectàrees situat al terme d’Alforja i sota els cingles de la Mussara, ja vam dur a terme un projecte d’espai natural el 2020. Aquest va consistir a crear dues basses per amfibis, restaurar marges de pedra seca, instal·lar caixes niu de ratpenats i una d’elles per fer hacking d’òliba.

Enguany, tres pollets d’òliba proporcionats pel Centre de Recuperació de Fauna de Vallcalent (Lleida) ja s’han instal·lat a la caixa niu que els hi hem proveït, situada a una de les finestres de la finca. Des d’allà, podran sortir i tornar a la caixa niu sempre que ho necessitin.  

Les cries d’òliba s’alimentaran gràcies a l’aportació de menjar a la caixa tancada a través de la tècnica del hacking. Aquest és un mètode de reintroducció d’aus que consisteix a proveir als pollets d’un niu artificial i de menjar fins que puguin volar i caçar per ells mateixos.

Durant aquesta setmana, ja s’ha obert la porta del niu perquè les òlibes puguin volar i conèixer l’entorn, i així buscar un espai per nidificar. Esperem que aquests extraordinaris rapinyaires s’adaptin a l’espai i així puguin repoblar la zona.

comparteix aquesta notícia

Altres notícies d'interès

4 Responses

  1. Jo, visc a un petit maset a la vall d Mediona. M’encanten els animals, al meu barri ja fa temps vam trobar un òliba mascle en greu estat d desnutrició, però vam avisar als agents rurals i se’n va sortir! Jo, li dic tresor, xl daurat d la seva capa, fins i tot me’l vaig tatuar sobre el meu cor… bé, si puc ajudar en alguna cosa… Gràcies

    1. Hola Yuka,

      Quina bonica història! Segur que l’òliba testarà agraïda sempre. Al GEPEC-EdC ens pots ajudar de moltes maneres diferents. Pots consultar l’apartat “Què puc fer jo?” de la nostra web per veure tots els tipus de col·laboracions que pots fer.

      Salutacions,

  2. M’agradaría molt poguer contribuir a la cria d’aquestes aus. Com ho podría fer?

    1. Hola Mabel,

      Abans de res, moltes gràcies pel teu interès a contribuir a la millora de la conservació de l’òliba! Sobre la teva consulta, t’enviarem un correu (a msalgadol@telefonica.net) amb la informació sobre com pots contribuir a la seva cria. En cas de no rebre’l correu correctament, pots escriure’ns un correu electrònic a comunicacio@gepec.cat

      Salut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *