Finalitza la campanya del corriol camanegre 2021

Hem actuat per millorar els hàbitats d’aquest petit ocell vulnerable i per protegir l’espècie que nidifica al litoral català

corriol-javier-mora

Amb l’arribada del mes de setembre, molts dels polls de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) nascuts al litoral català comencen a alçar el vol cap a indrets més càlids o zones més tranquil·les. El corriol camanegre és un petit ocell vulnerable i escàs, que nidifica a la sorra de les platges catalanes. Aquesta espècie s’enfronta a greus problemes de conservació com ara la pèrdua i deteriorament del seu hàbitat, afortunadament, des del GEPEC-EdC hem actuat des del mes març fins al setembre per protegir aquesta espècie. Gràcies a la tasca de l’entitat i més de 110 Voluntaris han sobreviscut 23 polls de corriol camanegre en les poblacions i platges on hem actuat.

El corriol camanegre cria preferentment en espais oberts de platges i zones humides litorals. Té la particularitat que pon els ous a la sorra de les platges urbanes, i no als arbres i arbustos com altres ocells. Actualment, el corriol camanegre pateix un declivi de les seves poblacions i es troba greument amenaçat per la pèrdua d’hàbitat; pel pas de maquinària i persones, i per la pressió de gossos sense lligar i gats a les platges. A causa de totes aquestes amenaces i del declivi de les seves poblacions, l’espècie està catalogada com a vulnerable segons la IUCN Red List of Threatened Species.

Des del GEPEC-EdC, ja fa 36 anys que treballem per la protecció d’aquesta espècie: protegint el seu ecosistema, aconseguint zones protegides legalment i millorant l’hàbitat de l’espècie. L’any 2020 es va iniciar el projecte de conservació del corriol per determinar i protegir les zones de nidificació i alimentació d’aquesta espècie des del Garraf fins a les Terres de l’Ebre i estudiar així l’evolució any rere any de les característiques i tendències de les seves poblacions. Enguany, l’entitat ha signat diferents convenis de col·laboració amb els ajuntaments de Sitges (Garraf), Cubelles (Garraf), Cunit (Baix Penedès), Calafell (Baix Penedès), Torredembarra (Tarragonès) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).


Els convenis garanteixen el seguiment de les poblacions de corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i corriol petit (Charadrius dubius) a les platges urbanes dels diferents municipis i assegura la protecció física dels nius amb la instal·lació de gabions metàl·lics per evitar la predació dels ous per part d’altres espècies i zones abalisades per oferir tranquil·litat a totes les postes localitzades i les seves cries.

Una altra part essencial del projecte és l’educació i sensibilització ambiental. S’han realitzat diferents tallers amb escoles que es repetiran anualment, també tallers familiars i s’han creat recursos pedagògics per a docents i alumnes. Per exemple, al juny es va organitzar una recollida de brossa a platges habitades pel corriol. També s’ha organitzat un concurs de dibuix infantil i un concurs fotogràfic per a adults per conscienciar petits i grans sobre la necessitat de conservar aquesta espècie i de tenir unes platges renaturalitzades.

In situ, hem instal·lat cartelleria en totes les platges on podem trobar aquest ocell. En aquestes mateixes platges, també s’ha format a la ciutadania i a treballadors de diversos ajuntaments costaners.

El projecte compta amb la participació de 110 persones voluntàries que han acomplert tasques de seguiment, detecció de nius i tasques informatives a la població. Els resultats d’enguany, probablement serien més negatius si no fos per la dedicació altruista d’aquestes persones que han mostrat dedicació i entusiasme per aconseguir la protecció d’aquesta espècie. A l’entitat, enguany, hem tingut la gran sort de comptar amb dues fundacions de persones amb diversitat funcional que també han col·laborat fent el seguiment d’aquest ocell: la Fundació Onada i la Fundació Santa Teresa.

Des del GEPEC-EdC, agraïm la tasca del voluntariat i dels ajuntaments que s’han adherit al projecte. Convidem a la resta d’ajuntaments litorals a fer-ho de cara a la temporada vinent.

El GEPEC-EdC valora els resultats de percepció de la campanya positivament, sobretot per la resposta de persones interessades a participar en el voluntariat i la resposta rebuda per part d’un gran nombre de persones usuàries de la platja respecte a la conservació d’aquest ecosistema. Tot i l’elevat nombre de postes i ous en comparació a l’any passat, els exemplars volanders que han sobreviscut són menys (27 l’any 2020, 23 enguany). La pèrdua de postes i l’alta mortalitat infantil ens alerten de la necessitat de tenir platges més naturals i vives.

Recordem que, amb les xifres de supervivència resultants d’aquesta temporada, es corre el risc de perdre les poblacions establertes en determinades zones de nidificació durant anys, si no es prenen mesures exhaustives de conservació d’aquests espais. No s’ha d’oblidar que les platges són, abans que un espai d’oci i lleure, un ecosistema.

comparteix aquesta notícia

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email

Altres notícies d'interès

One Response

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies per garantir la millor experiència mentre navegueu i exploreu el nostre lloc web. Accepteu la Política de Cookies. Gràcies.