El territori contra la MAT

Un cop finalitzat el termini d’al·legacions, hem exposat perquè la MAT és insostenible i provocaria greus impactes en el territori

electricity-384198_1920

La línia de molt alta tensió (MAT) que ens ocupa és privada, de l’empresa Forestalia, i té per objectiu transportar energia des de l’Aragó fins a l’àrea metropolitana de Barcelona. En total, 287 quilòmetres, dels quals 181 a l’àmbit català. L’energia que pretén transportar és la que es produirà en algunes centrals eòliques i fotovoltaiques que té la mateixa empresa a Aragó (projectades), fins i tot alguns projectes es situarien a Catalunya però encara no s’han fet públics.

La necessitat d'un canvi de model

El president del GEPEC-EdC Xavier Jiménez alerta que “la MAT és una mostra de les necessitats d’aquest model erroni d’implantació de les energies renovables, basat en produir l’energia en grans centrals, a mans de grans corporacions elèctriques, allunyades dels llocs de consum i situades en espais naturals i agraris”. La implantació d’aquests projectes té un greu impacte ambiental paisatgístic i sobre els espais naturals, la biodiversitat, l’activitat agrària, el patrimoni geològic, el patrimoni històric i la qualitat de vida al món rural.

Existeix una alternativa real i aplicable al model actual de transició energètica, que es basa en la producció d’energia renovable seguint el model d’energia distribuïda, on es produeixi electricitat prop dels llocs de consum, aprofitant espais ja antropitzats i degradats com ara els polígons industrials. Per exemple, Catalunya te 29.000ha de polígons industrials, 13.000 ha de les quals a l’àrea metropolitana de Barcelona, el principal centre consumidor d’energia. Tota aquesta superfície no s’està aprofitant per generar energia. És aquest model, sostenible i compatible amb la preservació del medi ambient, junt amb la potenciació d’instal·lacions d’autoconsum, amb la implementació de polítiques d’eficiència energètica i d’estalvi energètic que defensem, des de fa temps, les entitats ecologistes.

Molt més que simplement molins

Les centrals d’energies renovables són molt més que uns aerogeneradors o unes plaques solars, són instal·lacions industrials amb moltes infraestructures associades. Per instal·lar una central eòlica o fotovoltaica cal adequar el terreny per permetre la seva ubicació, desforestant grans àrees, obrir grans pistes d’accés, sovint en llocs de gran importància ecològica, força inaccessibles, aïllats i tranquils. També cal modificar relleus per encabir-hi els aerogeneradors, cimentant grans quantitats de sòl. Cal obrir vials per fer el manteniment, obrir rases per la instal·lació de la xarxa elèctrica d’interconnexió d’aquests aerogeneradors. Cal instal·lar subestacions transformadores i, evidentment, construir centenars i centenars de nova línia elèctrica d’alta tensió per transportar l’energia des dels llocs de producció fins als llocs de consum i noves línies elèctriques de mitja tensió per distribuir aquesta mateixa electricitat. Electricitat que, a més, es perd en el transport degut a l’escalfament de les línies (efecte Joule). Els greus impactes d’aquestes línies com la MAT, se sumaran als impactes de la pròpia central elèctrica.

Una allau de MATs

La MAT de Forestalia ha estat molt mediàtica i ha provocat molta agitació social, malgrat tot no és l’única que pretén alimentar-se de macro-centrals d’energies renovables aragoneses: en aquests moments, hi ha a exposició publica la línia de Capital Energy que va des de la zona del Matarranya i Baix Aragó – Casp, amb quatre noves centrals eòliques en aquesta zona, fins a la Ribera d’Ebre (Ascó). També la línia que va de Laluenga (Huesca) fins a Isona (Lleida, Pallars Jussà), amb nombroses centrals eòliques que van des de la comarca dels Monegros a la del Cinca Medio, aquesta també de Forestalia. Fins i tot una altra de Forestalia, que sortirà de la zona de Huesca fins a les comarques de Girona més endavant.

Per això, des del GEPEC-EdC, i també la Plataforma de los Paisajes de Teruel com a entitats membres d’ALIENTE anunciem que es vol fer, impulsada per aquesta associació estatal una manifestació a Madrid el dia 16 d’octubre, amb entitats de tot l’estat, per reclamar un nou model energètic i una política que inclogui moratòries a aquests projectes.

El model energètic actual és del tot obsolet, tal com remarquen des de Xarxa Sud. També alerten que l’empresa promotora es lucrarà del projecte i que, “Forestalia recuperarà la seva inversió en pocs anys, a la vegada que es devaluen els terrenys, cases i masies que no es recuperaran mai: generar energia verda destruint paisatges no és sostenible”, afirma Carlos Avilés.

Des del punt de vista jurídic

Des d’INSTA, consultoria ambiental que ha elaborat les al·legacions al Projecte de la MAT (on GEPEC-EdC hi ha fet també aportacions de caire ambiental i d’afectació sobre la biodiversitat)  consideren que s’ha vulnerat el dret d’accés a la informació i a la participació de la ciutadania en matèria ambiental per la complexitat i extensió de la documentació, pel moment de la publicació i pel breu temps de participació ofert per l’Administració. La MAT, a més, no concorda amb el planejament territorial: bona part d’aquesta línia travessa sòls classificats de protecció especial: aquesta és la classificació més restrictiva. Ivan Hortigüela, advocat ambiental d’INSTA, remarca que no existeix un Pla de Desenvolupament de xarxa elèctrica vigent que prevegi la projecció d’aquesta MAT, fet que denota la manca de planificació pel que fa als projectes d’energies renovables. Hortigüela destaca que la construcció de la MAT és inviable per diversos motius: d’una banda, per la seva proximitat de les línies als nuclis urbans, que comportaria riscos per la salut de les persones. La línia elèctrica també tindria greus impactes agrícoles i paisatgístics i elevaria el risc d’incendis, ja que el traçat de les línies travessa terrenys de risc alt i molt alt d’incendis, zones llenyoses i de cereals, no compatibles amb la prevenció d’incendis. També tindria greus afectacions sobre la fauna d’aus i els connectors ecològics, ja que la projecció d’aquesta línia travessaria territoris d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) i àliga daurada (Aquila chrysaetos). L’àguila cuabarrada és una au en perill crític a Catalunya, amb un alt nivell de protecció a nivell europeu, estatal i autonòmic: la electrocució per xarxa elèctrica és la causa principal de la seva mort. També afectaria a altres espècies com el falcó peregrí (Falco peregrinus), així com el Pla d’Introducció del Trencalòs i els seus moviments migratoris (entre altra avifauna protegida afectada, com les aus estepàries). Tots aquests impactes ambientals negatius tindrien lloc en espais protegits PEIN i Xarxa Natura 2000 o en zones molt properes a aquests. A banda de l’afectació directa sobre els espais protegits, la MAT travessaria també un total de 6 connectors terrestres principals en l’àmbit català. Aquesta gran infraestructura doncs, podria comportar greus impactes sobre la connectivitat ecològica, i actuaria com una gran pertorbació, provocant així una fragmentació dels hàbitats protegits i per tant el possible aïllament de les espècies protegides, les quals podrien tendir al declivi. 

No és un debat entre territoris

Des de la Plataforma de los Paisajes de Teruel, recorden que la línia de molt alta tensió porta associades 20 centrals eòliques i set subestacions. Javier Oquendo adverteix que la natura no entèn de fronteres i territoris, sino que es desenvolupa de manera comuna: hi ha qui ha volgut convertir el tema en una lluita entre territoris, però aquest debat està fora de lloc perquè afecta a altres interessos. No rebutgem la MAT per qüestions ideològiques o territorials, sino que és una lluita compartida desde la convicció que aquest no és el camí”. Des de la Plataforma creuen que aquest model energètic mai será just si afecta a la biodiversitat.

Sobre la MAT, la oposició popular ha estat molt important en tots els territoris, a Catalunya entitats ecologistas com el GEPEC-EdC, Unió de Pagesos i Xarxa Sud han presentat al·legacions al projecte. A banda, des del GEPEC-EdC hem elaborat i posat a disposició unes al·legacions model per persones afectades directament o indirectament per la línia. Més de 600 persones les han utilitzat per fer front comú al projecte.

A Aragó han presentat al·legacions a aquest projecte la Plataforma a favor Paisajes de Teruel, el moviment popular Teruel Existe i associacions veïnals. La oposició popular és clara i manifesta.

Que ens escoltin el 16 d’octubre a Madrid: renovables si, però no així!

Les grans companyies elèctriques aposten per un model centralitzat de què porten dècades beneficiant-se, acaparen recursos naturals escassos i gegantines extensions de sòl natural amb instal·lacions industrials a gran escala i ocasionant greus impactes.

Des d’ALIENTE, associació on formem part, defensem un model distribuït i socialment just que beneficiï les persones i al planeta, acostant les fonts de producció a les de consum, prioritzant l’estalvi, l’eficiència energètica i l’autoconsum

Manifestem-nos per donar visibilitat a l’alternativa: l’única realment verda.

comparteix aquesta notícia

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email

Altres notícies d'interès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc web utilitza cookies per garantir la millor experiència mentre navegueu i exploreu el nostre lloc web. Accepteu la Política de Cookies. Gràcies.