Search
Close this search box.

Aprofitaments agrivoltaics: un model que permet implementar fotovoltaiques aprofitant el terreny agrícola

Des del GEPEC-EdC proposen alternatives viables que permetrien la instal·lació de fotovoltaiques mantenint part de la producció agrícola i preservant la biodiversitat

Agrivoltaica1

Una de les problemàtiques més rellevants de la implantació de l’energia solar fotovoltaica és l’ús massiu de superfície; concretament, en el cas de Catalunya, i segons la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), amb les instal·lacions d’energia solar fotovoltaica sobre terra i les d’eòlica, es preveu ocupar un 2,5% de la superfície de Catalunya al 2050. És cert que no tota aquesta superfície serà ocupada de manera que no serà aprofitable per cap més activitat, però sí la major part.

“Un 2,5% de Catalunya són unes 80.000 hectàrees, la qual equival a la superfície de la comarca com les Garrigues aproximadament”

Fins ara la gran majoria de projectes solars fotovoltaics estan sobre superfícies de camps de cultiu, això suposa un problema considerable a Catalunya, tant pel que fa a la producció d’aliments com pel que fa als impactes en el medi ambient. Respecte a la producció d’aliments, cal destacar que Catalunya produeix una mica menys de la meitat dels aliments que consumeix, amb la qual cosa privar de desenes de milers d’hectàrees cultivables a Catalunya és quelcom que no pot permetre’s.

Per altra banda, aquí s’afegeix el problema de què en molts casos els cultius implantats són arboris, amb la qual cosa la construcció de la instal·lació implica la seva eliminació; això fa que si es desmantella la instal·lació al final de la seva vida útil, es tindrà una terra nua desproveïda d’uns arbres que almenys al cas dels arbres típics de secà, tenen gran capacitat de suportar la sequera i són capaços de fixar quantitats considerables de CO2. Pel que fa als aspectes ambientals, cal tenir en compte que moltes de les instal·lacions solars es projecten sobre sòls de secà, que justament són aquells que presenten una major biodiversitat, constituint interessants hàbitats per a una multitud d’espècies, independentment de si es parla de camps de cereals o si es parla de cultius arboris. A tall d’exemple, els camps d’oliveres independentment de si són de secà o de si tenen reg de suport, ofereixen

una varietat d’ambients on els animals poden trobar aixopluc i aliment, tal com el GEPEC – EdC ha constatat en el seu projecte de conservació d’oliverars monumentals de les Terres de l’Ebre.

 

Els sistemes agrivoltaics

Una possibilitat per a evitar la pèrdua de superfície agrícola és la implantació de sistemes agrivoltaics, segons els quals es pot produir energia al mateix temps que es manté la capacitat de producció agrícola de les terres. Aquests sistemes es configuren d’una manera que ho fa possible:

  • Panells espaiats. La instal·lació dels panells suficientment espaiats pot permetre el pas de maquinària agrícola entre fileres de panells.

     

  • Panells elevats. La utilització de suports que eleven els panells sobre el terreny de manera que a baix poden créixer els cultius.

Foto: SolarPower Europe (2023): Agrisolar Best Practices Guidelines Version 2.0

Tanmateix, cal tenir en compte que en determinats cultius i ambients això no és possible des del punt de vista agronòmic donat que pot haver-hi algun tipus d’incompatibilitat entre una planta i les noves condicions del terreny en implantar els panells. Per altra banda, des del punt de vista ambiental, no tots els cultius poden admetre aquest tipus d’aprofitament. Així, els espais amb cultius en explotacions extensives tenen elevades biodiversitats i, per tant, no haurien d’admetre cap tipus de planta solar; el mateix es pot dir de determinats cultius intensius que  es caracteritzen per biodiversitats elevades com ara l’arròs o també el panís, però hi ha un ventall de possibilitats que en determinats casos poden ser adequades.

És possible els aprofitaments agrivoltaics a Catalunya?

 El GEPEC – EdC ha fet un estudi dels projectes de plantes solars fotovoltaiques al sud de Catalunya (a l’àmbit d’actuació de l’entitat): comarques de l’Ebre i del Camp de Tarragona (demarcació de Tarragona), on s’han volgut afegir les comarques del sud    de Lleida (Segrià, Garrigues, Pla d’Urgell, Urgell i Segarra) donat que juntament amb les entitats que hi treballen directament com IPCENA – EdC i la Plataforma Territori Sostenible, el GEPEC – EdC també ha presentat al·legacions i estudiat els seus projectes.

El resultat és que en tot aquest àmbit, i des que va començar la tramitació actual de les centrals d’energies renovables a Catalunya arran de l’aprovació del Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, i fins a finals de febrer passat (21 – 02 – 2024), de 138 projectes solars analitzats, només 5 preveuen aprofitaments agrivoltaics. Cal dir que dos d’ells estan junts i que semblen més aviat un sol projecte (projectes solars Montblanc i la Romiguera). També cal dir que alguns  d’ells empren aquest sistema perquè estan obligats, donat que es projecten sobre sòls de categories agrològiques I i II, i així ho dictamina el Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables.

En conclusió, de tots els projectes només un 3% dels estudiats preveuen aquest tipus d’aprofitament que vol compatibilitzar agricultura i producció elèctrica, la qual cosa significa un valor molt baix, i pot tenir conseqüències força negatives d’aquí uns anys per a la producció d’aliments, i com s’ha dit, per al manteniment de la biodiversitat.

Aquesta xifra posa de relleu també que les empreses promotores (algunes companyies elèctriques i sobretot fons d’inversió), realment fan els seus projectes basats en una lògica mercantilista i obviant, si no obliga l’Administració, els aspectes relacionats amb l’agricultura i de tipus ambiental, els quals són clau en aquesta transició energètica. 

Tot i que hi ha espais que no admeten aquests aprofitaments, una solució des del punt de vista del GEPEC – EdC seria la instal·lació d’aquestes centrals       en sòls degradats: periurbans, industrials, etc.

Diversos estudis avalen la viabilitat d'instal·lar centrals fotovoltaiques en espais degradats o antropitzats.

Des d’ALIENTE, organització que treballa per la implementació sostenible de les energies renovables de la qual el GEPEC – EdC en forma part (F. Prieto et al. “Renovables, aquí si”, https://aliente.org/informe-renovables-aqui-si), o un altre informe de la Facultat de Geografia de la URV (S. Saladié et al. “Determinació del potencial d’autoabastiment elèctric dels municipis de la demarcació de Tarragona a partir d’energia fotovoltaica i eòlica instal·lada en entorns urbans”, integrat en el Conveni marc DIPTA-URV 2020-2023).

Només en els casos en què per algun motiu cal posar les instal·lacions en un espai agrari, i si els aspectes agronòmics i ambientals ho permeten, l’opció agrivoltaica pot ser vàlida. El problema és que el model d’implantació de les energies renovables està basat en criteris econòmics, i això fa que  a hores d’ara ni es tenen projectes sobre sòls degradats, ni els que es fan en espais agraris majoritàriament permeten compatibilitzar la instal·lació amb altres aprofitaments.

Des del GEPEC – EdC es considera que una transició energètica com la que s’està portant a cap, acabarà tenint conseqüències nefastes sobre els espais on es volen implantar les  instal·lacions, tant pels ecosistemes com per l’agricultura, la qual cosa fa absolutament necessari un canvi en el seu model d’implantació, i l’aprovació del Pla Territorial de les Energies Renovables (PATER).

comparteix aquesta notícia

Altres notícies d'interès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *