1 any de l’explosió d’IQOXE

Un any després de l’accident d’IQOXE res ha canviat en la seguretat de les empreses químiques de Tarragona

Contaminació

La mort de tres treballadors sembla no haver estat suficient perquè els governs i el sector químic es mobilitzin envers una indústria química més segura. Parlem d’IQOXE, un dels pitjors accidents d’una empresa química ocorreguts a Europa. L’explosió que va tenir lloc al complex químic de Tarragona, ara fa un any, va provocar la mort de tres persones i vuit ferits. A més de causar accidents puntuals com el d’IQOXE, la indústria petroquímica representa un risc constant per les persones i per al medi ambient.

L'accident

El 14 de gener de 2020, a l’empresa química IQOXE, la manca de seguretat del complex químic de Tarragona va desembocar en un greu accident: quatre tones d’òxid d’etilè van explotar dins el reactor on s’estaven realitzant proves per l’obtenció de nous productes. 

L’accident va posar de manifest la deficiència dels controls realitzats per part de les administracions, situació que el GEPEC-EdC ja denunciava des de feia anys.

L’explosió va provocar una ona expansiva, expulsant grans trossos de metralla fins a més de dos quilòmetres de distància. Aquesta metralla, causa directa d’una mort, va produir importants desperfectes en instal·lacions de la mateixa empresa i d’altres de properes. Es va comprovar com l’incendi generat per l’explosió posava en risc altres reactors, canonades i dipòsits propers al reactor sinistrat. L’accident, a més, va provocar la formació d’un núvol tòxic que, afortunadament, el vent va evitar que arribés a  les poblacions properes. 

Tres persones hi van perdre la vida.

Com si no hagués passat res

La gravetat de l’accident d’IQOXE no ha convençut a l’administració per aplicar un canvi real que posi ordre a la situació de la indústria petroquímica del territori. Des del GEPEC-EdC denunciem que, la inseguretat del complex químic del Camp de Tarragona segueix essent la mateixa que abans de l’accident, i que les empreses que en formen part segueixen actuant amb impunitat. El mateix podem dir respecte a la inoperativitat, irresponsabilitat i incompetència de l’administració que, en lloc de començar a posar ordre a la situació del complex químic de Tarragona, s’ha dedicat a fer accions i discursos per camuflar el perill real que comporta l’activitat d’aquestes empreses.

Gestió irresponsable i opaca des del primer minut

Poca estona després de l’accident ja es feia palesa la voluntat de la Generalitat de minimitzar el ressò públic de la gravetat del que estava passant. No es van activar les sirenes davant d’una situació que posava en perill la salut pública, fet que es va justificar amb l’argument de no voler alarmar la població.

Tot seguit es donava informació falsa sobre la toxicitat del núvol que es va crear, difonent que aquest era innocu quan en realitat tant el mateix òxid d’etilè com el fum i gasos produïts durant la seva combustió són tòxics. 

No hem d’oblidar tampoc que l’òxid d’etilè és un producte altament inestable i amb un poder d’explosió molt elevat (de fet, s’ha utilitzat com a base en l’armament amb més poder de destrucció d’exèrcits com el dels Estats Units). El que hauria pogut passat podria haver estat inclús pitjor, si tenim en compte que l’empresa IQOXE està autoritzada a emmagatzemar una quantitat d’òxid etilè 300 cops superior a la que va desencadenar l’explosió.

El perillós efecte dòmino

Com dèiem, la sort va impedir una desgràcia major, i és que, si un dels trossos de metralla que va sortir disparat del reactor hagués impactat sobre un altre dels sis dipòsits d’òxid d’etilè d’IQOXE, la quantitat de morts i ferits podria haver arribat a ser astronòmica, i l’afectació sobre algunes de les poblacions properes, catastròfica. Aquest és el perill de l’efecte dòmino, denunciat reiteradament des del GEPEC-EdC com un dels grans riscos del complex químic de Tarragona, agreujat per la proximitat entre empreses.

Es tracta d’un perill potencial, latent i continuat que necessita una millor gestió de les administracions, i és que, a casa nostra, apliquem les mesures més laxes de seguretat de tot Europa pel que fa a la gestió d’aquest compost. Així, mentre a bona part de països europeus la normativa obliga a mantenir l’òxid d’etilè en dipòsits soterrats o bunqueritzats per evitar accidents, aquí permetem que s’emmagatzemi en dipòsits aeris sense cap mesura extra de seguretat. Per si no n’hi hagués prou, emmagatzemem més quantitat d’aquest producte de la permesa en bona part de la resta de països de la UE.

Tot i les peticions per part del GEPEC-EdC per tal que es reverteixi aquesta situació i s’apliqui la normativa més estricta vigent a Europa, el Govern de la Generalitat ha fet cas omís i no ha actuat al respecte.

Impunitat i retards en l’aplicació de millores

L’accident va deixar en evidència la voluntat de prioritzar l’augment de la producció en detriment de la seguretat. L’explosió va posar al descobert la pila d’irregularitats que s’estaven cometent, i tot i això l’empresa seguia funcionant sense cap requeriment per part de l’administració. Aquests greus fets no han comportat cap mena de responsabilitat ni sobre els polítics ni sobre els tècnics implicats. Sembla que l’accident per alguns ha sigut una mera anècdota. 

Els plans d’emergència, que permeten minimitzar els efectes en cas d’accidents, encara no s’han revisat després de l’accident: ni el Pla Especial d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT) ni la recuperació del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA). Resulta que, un any després, encara ni tan sols hi ha assignació pressupostària per tirar endavant aquesta promesa. Aquest és un reflex de la situació i de la inexistent preocupació del nostre Govern envers la  seguretat de la població. 

L’experiència ens demostra que tot allò que pot afectar els interessos de les indústries químiques queda supeditat als interessos d’aquestes mateixes empreses. Cada cop es fa més evident com els Governs adapten les seves accions per tal de no afectar a aquests interessos en contra de l’interès general que suposa la protecció de la població i del medi ambient.

Per això, el GEPEC-EdC es compromet a seguir denunciant i pressionant l’administració per totes les vies disponibles, amb l’objectiu d’aconseguir millores reals en la seguretat de la indústria química que evitin nous accidents com el d’IQOXE i afectin tant a les persones com el medi ambient.

comparteix aquesta notícia

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on linkedin
Share on email

Altres notícies d'interès

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *