Des del GEPEC-EdC i Associació Sediments treballem per un Delta de l’Ebre més resilient envers el canvi climàtic. Estem parlant de la major zona humida de Catalunya, amb una superfície de 320 km2 que constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani, i reuneix una gran quantitat de flora i fauna de valor incalculable. El Delta, però, és un espai vulnerable als efectes del canvi climàtic, que ja són una realitat. És per això que cal una bona gestió d’aquest espai natural, per minimitzar i evitar els efectes de l’augment del nivell del mar.
Des del Govern Espanyol es genera un instrument per gestionar l’aigua a la Demarcació Hidrogràfica de l’Ebre, on s’hi inclou el Delta. Aquesta eina és el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE). La planificació dels recursos hídrics es fa en cicles de sis anys, i s’actualitza en base als resultats del cicle anterior. Ara ha sorgit el tercer cicle d’aquest Pla, que abarca des de 2021 a 2027. El Pla busca, entre altres objectius, protegir espais naturals com el Delta. No obstant això, des del GEPEC-EdC i l’Associació Sediments creiem que el Pla és insuficient en alguns aspectes, ja que per salvar el Delta es necessiten aigua i sediments, i un 99% d’aquests es queden retinguts als embassaments. Per aquest motiu, les dues entitats hem presentat al·legacions al Pla, per tal que sigui més adequat a la situació d’emergència que viu el Delta.
Les al·legacions presentades es poden resumir en els següents punts:
– El Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE) contempla per al tercer cicle (2021-2027) un cabal mínim d’aigua per al riu Ebre massa baix. Per tant es fa una proposta de cabals ecològics mínims per al riu. El cabal ecològic és fonamental pel manteniment dels ecosistemes deltaics, i al mateix temps evita una excessiva salinització, desplaçant la falca salina cap a la desembocadura.
En detall: La proposta de cabals es fa a l’estació d’aforament de Tortosa que es basa en un estudi de la Comissió de Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre (CSTE) del 2015, feta a partir de diversos estudis. Aquesta proposta presenta tres cabals: un per anys secs de 5871 hm3, un per anys de precipitacions normals de 7732 hm3 i un per anys humits de 9907 hm3. El PHCE contempla un cabal mínim sense distingir la pluviometria de l’any. Aquest cabal és inferior al dels anys secs. A més, la proposta presentada per l’entitat, inclou un valor de cabal mínim en períodes d’excepcionalitat de 3518 hm3, la qual cosa no s’ha de considerar un cabal ecològic, sinó un cabal mínim de subsistència front a fenòmens d’excepcionalitat (sequera prolongada), mentre que el PHCE no presenta cap valor en períodes d’aquestes característiques per la zona que estem parlant.
– Dins del Pla es contempla crear noves hectàrees de regadius a més de les que ja existeixen, que s’alimentarien de l’aigua de l’Ebre. Aquest fet suposaria noves detraccions d’aigua. Sense les noves detraccions ja no hi ha prou aigua per mantenir el cabal mínim ecològic de l’Ebre que demanem, per tant, considerem que no s’han d’autoritzar noves detraccions a la conca per nous regadius.
En detall: El PHCE presenta 47499 ha de nous regadius per al període 2021-2027, si bé és veritat que són moltes menys que al cicle anterior. Els regadius que destaquen per la seva magnitud són els projectes de Canal de Navarra, Riegos del Alto Aragón, Canal de Segarra-Garrigues i Canal de Xerta-Sénia.
Tenint en compte el cabal ecològic mínim proposat per un any mitjà (7732 hm3/año) inclús sense noves detraccions, ja no hi ha prou aigua per mantenir aquest cabal i per tant el Delta de l’Ebre. Així, la diferència entre els recursos en règim natural del riu (aigua que arribaria al delta suposant que no hi hagués cap detracció) i les assignacions totals (l’aigua que assigna el pla per a usos urbans, industrials i agropecuaris) per a l’horitzó 2027 és de 7027 hm3/any. Aquest número és inferior al cabal ecològic mínim proposat per un any amb precipitacions normals.
En aquest sentit es proposa no autoritzar noves detraccions a la conca per nous regadius. Cal tenir en compte que el PHCE contempla una disminució d’aportacions a la conca per efecte del canvi climàtic d’un 5% per a l’horitzó 2039, i una disminució del 20% per la període 2070/2100.
– Les avingudes d’aigua al riu són importants perquè amb aquestes es podria afavorir l’arribada de sediments al delta. Una forma de repartir aquests sediments seria per mig del “colmateig”, una tècnica que fa servir la xarxa de canals del delta per repartir els sediments que l’aigua transporta per gairebé tota la seva superfície.
Per altra banda, cal també estudiar la viabilitat de l’aprofitament de les crescudes naturals del riu, i l’aplicació posterior dels resultats obtinguts. Per tant, es fa una proposta demanant una planificació estratègica d’aprofitament de les crescudes del riu Ebre. Cal tenir en compte que els sediments són fonamentals per combatre no només la pujada del nivell del mar per efecte del canvi climàtic, sinó també la subsidència i la regressió de la costa.
– L’aportació que demanem de sediments per al Delta de l’Ebre es basa en dos possibles escenaris a l’any 2100. En el primer escenari mitjà d’emissions d’efecte hivernacle (RCP 4.5) el Delta s’inundaria un 44%. En un escenari d’altes emissions (RCP 8.5) aquesta àrea seria del 75% (és a dir, uns 240 km2). Els sediments que demanem per ambdós possibles escenaris es basen en un estudi molt recent realitzat per un equip de Carles Ibáñez, on es determinen els valors de cabals sòlids o aportacions de sediments necessaris per combatre l’augment del nivell del mar per efecte del canvi climàtic. En funció de l’escenari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, aquests valors són:
1.7 × 10E6 t/any → escenari RCP 4.5 (pujada del nivell del mar de 0.5 m)
6 × 10E6 t/any → escenari RCP 8.5 (pujada d’1.8 m)
Llavors, es presenta aquesta proposta de cabals sòlids o aportació de sediments per any.
– El PHCE no especifica la reparació dels desaigües de fons de les preses de Riba-roja i Mequinensa. La reparació i ús de desaigües de fons serveix per fer buidatges com a eina de seguretat i per fer baixar sediments. Així, la tècnica més econòmica per fer baixar sediments des de Riba-Roja són els buidatges. Amb els buidatges abans dels episodis de riuada s’aprofitaria la força de les riuades per arrossegar grans quantitats de sediments dels embassaments (i de la pròpia riuada) cap al delta.
El PHCE no consta amb un Pla de Gestió de sediments de tota la conca per actuar amb lògica d’ecosistema i marcar projectes executius concrets a ser executats dins dels propers sis anys. Per tant es proposa la reparació i neteja dels desaigües de fons de les preses, la seva utilització per la baixada de sediments, i la necessitat de centrar l’atenció ens els sediments de forma clara dins del PHCE.
– A més, en el PHCE es proposa un cabal ecològic pel riu Siurana, ja que dins el Pla Hidrològic el cabal d’aquest riu queda a l’espera d’arribar a un acord a la Taula del Siurana.
