L’any passat, els projectes eòlics a les Reserves de la Biosfera gallegues van provocar que la UNESCO reaccionés a la possible materialització dels mateixos, pressionant al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITERD) per tal d’encarregar un estudi al seu Consell Científic sobre “la viabilitat de les instal·lacions eòliques, fotovoltaiques i termosolars, inclosa la repotenciació, i infraestructures associades a territoris declarats Reserves de la Biosfera a Espanya”.
El GEPEC-EdC ens trobem integrat a ALIENTE (Alianza Energía y Territorio). ALIENTE està composta per més de 200 organitzacions i col·lectius a nivell estatal que es van unir per tal de promoure una transició energètica justa, basada en la generació renovable distribuïda, l’estalvi energètic i l’autoconsum. Sabent de l’estudi del Consell Científic i donat que les entitats integrades a ALIENTE comparteixen objectius amb el programa MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO, es va formar un grup de treball amb més d’una desena d’entitats afectades amb reserves de la biosfera, entre les quals ens trobem el GEPEC-EdC. Aquest grup vam iniciar una campanya per reclamar una moratòria científica per les Reserves de la Biosfera.
El GEPEC-EdC i la resta d’entitats integrades a ALIENTE entenem que el principal objectiu d’una reserva de la biosfera és que es converteixi en un instrument per “exemplificar un nou model de relació del ser humà amb la naturalesa”, la qual cosa comporta implantar una altre model energètic que no estigui basat en grans centrals d’energia renovable, que hi ha i/o es troben en projecte a les reserves de la biosfera.
Aquesta campanya va culminar el 6 de juliol passat, on gestors de reserves, ajuntaments, col·lectius ciutadans, propietaris de negocis, organitzacions ecologistes i altres moviments associatius de tot l’Estat vam enviar una carta al MITERD reclamant que decreti una moratòria que protegeixi les Reserves de la Biosfera.
La carta, subscrita per 447 entitats, recorda a la ministra com a presidenta de la Xarxa Espanyola de les Reserves de la Biosfera, la preocupació de la UNESCO davant l’amenaça de les reserves i assenyala la incongruència que suposa no adoptar mesures preventives fins que el Comitè Científic emeti els resultats per evitar danys innecessaris de vegades irreparables.
Apel·lant a la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i a la lògica de què els estudis de viabilitat han de ser anteriors a qualsevol desenvolupament industrial, es sol·licita a la Ministra, com a màxima responsable, que el Comitè Espanyol del Programa MaB de la UNESCO i els/les representants del mateix a cadascuna de les comunitats autònomes amb reserves de la biosfera, “comuniquin per procediment oficials, com més aviat millor, la conveniència del “principi de no regressió” (Llei 7/2021 de 20 de maig de canvi climàtic i transició energètica) i així decretin una moratòria científica” que paralitzi la tramitació de parcs fins que el comitè científic publiqui els seus resultats. De no atendre, considerar, ni esperar a la realització i publicació de l’estudi, podrien incórrer a una “culpa in vigilando”.
Punxa aquí per llegir la carta amb la petició de moratòria científica
El cas de les Terres de l’Ebre
Al cas de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre, som deu els col·lectius que hem donat suport a la moratòria. Cal recordar que les Terres de l’Ebre són una de les zones de Catalunya més afectades per aquestes instal·lacions. Fins la data en la qual vam fer el recompte de centrals d’energia renovables, les dades referents a aquestes es mostren a la taula 1.
Taula 1. Dades d’instal·lacions d’energies renovables a la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre. Font: https://bit.ly/3PMohXu © Gepec-EdC
Donat que aquestes construccions no només tenen efectes allí on s’ubiquen, sinó també a les zones limítrofes, vam determinar també les dades corresponents a la taula 1 en un radi de 10 km dels límits de la reserva. Aquestes es poden veure a la taula 2.
Taula 2. Dades d’instal·lacions d’energies renovables en un radi de 10 km dels límits de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre. Font: https://bit.ly/3PMohXu © Gepec-EdC
Les referències a l’energia eòlica no es van poder determinar atès que no es van poder conèixer les dades d’instal·lacions a Aragó.
És cert que des de la modificació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, les Terres de l’Ebre no són de moment on es concentren els nous projectes.
Tot i això, cal tenir en compte que pel que fa a instal·lacions ja funcionant, més d’un 35% dels aerogeneradors instal·lats a Catalunya estan a la reserva de les Terres de l’Ebre (que no són totes les Terres de l’Ebre), per tant també un 35% de la potència eòlica instal·lada a Catalunya, segons les dades del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya (https://bit.ly/3PMohXu).
A més de les instal·lacions d’energia renovables, la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre està patint també un conjunt de problemes de caire ambiental que ens agradaria destacar. Així, les zones de la reserva de la biosfera que no tenen de moment instal·lacions renovables mostren alguns problemes que no són en absolut menyspreables, dels quals es citem els següents:
- Delta de l’Ebre: diversos problemes, sent el més greu el seu problema de regressió de la costa i subsidència del sòl, que juntament amb els efectes del canvi climàtic, auguren un futur preocupant. Recentment s’estan prenent accions per part de la Generalitat per començar a posar remei a aquest problema, que esperem que donin resultat.
- Interior de la comarca del Montsià: proliferació d’instal·lacions de tractament de residus, o bé ampliació dels existents, que poden acabar convertint la comarca en una zona receptora de residus de dins i fora de Catalunya. Remarquem que hi ha el projecte de construcció d’una planta de biogàs a Godall, d’una planta de compostatge a Santa Bàrbara i de l’ampliació del centre de tractament de residus a Mas de Barberans, que s’afegeixen a les instal·lacions existents.
- Baix Ebre i Montsià: fragmentació d’un dels espais més ben conservats d’oliverars de Catalunya. Concretament, la comarca del Montsià, juntament amb el Baix Maestrat, formen un espai únic d’oliveres monumentals donada la seva concentració d’aquestes oliveres. La causa de la degradació d’aquests camps d’oliveres són les contínues arrancades que estan posant cada vegada més en perill la supervivència de l’espai.
Punxa aquí per llegir la carta amb la petició de moratòria científica
