Aquest proper dimecres 6 de desembre des de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que aplega prop d’un centenar d’entitats i plataformes d’arreu de Catalunya, s’ha convocat una jornada de mobilitzacions i talls a les carreteres per tal d’exigir al Govern avançar cap a un model energètic més sostenible i que tingui en compte els interessos de la ciutadania, el territori i el medi ambient.
Des del GEPEC-EdC i la Plataforma La Vall Sostenible realitzarem un tall dimecres 6 desembre a Maspujols, al semàfor de l’entrada del poble.
Us animem a tothom a venir i unir-se al tall.
Argumentari de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa (XCTEJ)
És erroni basar la transició energètica en macro-centrals eòliques i fotovoltaiques, que únicament enriquiran a les multinacionals energètiques i als fons d’inversió que les volen construir, mentre destrueixen milers d’hectàrees de conreus, tot impedint que assolim una sobirania energètica real.
- Defensem les instal·lacions d’autoconsum a les llars i les empreses, les comunitats energètiques i la instal·lació de renovables aprofitant espais antropitzats i sòls degradats.
Sabies que...
Medi ambient i impacte al territori
- Aquesta energia és renovable però NO és ni ecològica, ni sostenible ni democràticament justa.
Si el nostre Govern obligués a implantar les renovables sobre infraestructures, equipaments (teulades, carreteres, canals, aparcaments, polígons, hivernacles…) i sòls degradats (pedreres, abocadors, …), podria produir una enorme quantitat d’energia amb un mínim efecte sobre el medi ambient i els conreus.
A les macro-centrals fotovoltaiques autoritzades els han donat permís per instal·lar-les sobre les terres més planes, i damunt de sòls fèrtils per reduir els costos d’instal·lació.
- L’alçada d’un molí de nova generació sobrepassa els 200 m d’alçada, cosa que supera els 140 m de la Torre Agbar de Barcelona? Als pobles, els edificis més alts tenen com a molt 25m.
Milers d’aus, moltes d’elles protegides i en perill d’extinció, moren anualment a tot l’Estat espanyol per col·lisió amb les pales dels aerogeneradors o per electrocució amb cables elèctrics.
Agricultura i alimentació
- És un suïcidi destruir terres de conreu que ens produeixen aliments i són superfícies captadores de CO2 (ens ajuden a combatre el canvi climàtic).
- Si es substitueixen les nostres produccions agràries per producció energètica s’hauran d’importar més aliments.
- No és verd ni ecològic haver de consumir energia i recursos per transportar aliments que nosaltres podem produir.
- Els terrenys agraris sota plaques fotovoltaiques poden augmentar molt la temperatura i això els pot afectar negativament.
Línies MAT (Molta alta tensió)
- L’energia que transportaran NO serà per al consum local i que s’enviarà una gran part cap a Europa.
- La instal·lació de línies MAT implica instal·lar com més molins i camps de plaques millor per amortitzar la inversió.
- Cal arrasar tots els arbres en una franja de 56m d’amplada (equivalents a molt més de l’amplada d’una autopista) del terreny que hi ha sota aquestes línies per evitar incendis.
Salut
- El soroll de les turbines eòliques pot provocar cefalees, pressió a les oïdes, alteracions visuals, manca de concentració, arrítmies cardíaques i trastorns del son.
- Les línies MAT provoquen una contaminació electromagnètica que afecta directament la salut.
- Habitar a prop de torres d’alta tensió augmenta notablement el risc de patir càncer, i més en els infants.
Consum contaminació i reciclatge
Entre els impulsors d’aquests projectes hi ha grans multinacionals energètiques i empreses petrolieres, algunes de les quals s’han enriquit provocant el canvi climàtic, i ara, es volen seguir enriquint amb les subvencions per construir més macro-centrals de renovables, de forma gens sostenible en la majoria dels casos, i destruint el nostre patrimoni natural i agrari?
No està clar que aquests macro-projectes privats hagin de baixar el cost de l’electricitat per a les nostres llars?
El 15% de l’energia produïda a les macro-centrals rurals es perd en el transport abans d’arribar als punts de consum? … i en les línies soterrades encara més.
- Per netejar les plaques fotovoltaiques i optimitzar-ne el rendiment es consumiran milers i milers de litres de la poca aigua que tenim (incrementant les restriccions al consum domèstic i els conreus.
Empreses i propietaris dels terrenys
- La legislació vigent deixa en mans de grans empreses estrangeres decidir on volen instal·lar les macrocentrals (per reduir les despeses d’instal·lació.
-
Les gran empreses inversores tenen en ocasions pràctiques mafioses i juguen al “divideix i guanyaràs”, la qual cosa genera conflictes entre els que hi estan a favor i els que hi estan en contra.
- S’imposen les construccions de macro-centrals sense que el conjunt dels habitants del territori afectat hi puguin dir res.
Normatives, regularització i participació ciutadana
- La generació d’energia s’ha d’acostar als llocs on es consumeix, impulsant l’autoconsum i les comunitats energètiques.
La Generalitat està autoritzant desenes de projectes de macrocentrals sense cap planificació? El PLATER -Pla Territorial d’Energies Renovables- no estarà aprovat fins finals de 2024.
Es presenten projectes de milers de pàgines i els ciutadans afectats sols disposen de 15 a 35 dies en la majoria dels cassos per estudiar-los i presentar al·legacions per defensar el patrimoni natural, cultural, agrari i paisatgístic de tots els catalans.
