Per governar un país calen persones que se l’estimin. I quan parlem en clau de país hem d’incloure-hi també aquells territoris més despoblats, més rurals, més necessaris, i més rics en allò que fa falta a les grans ciutats: aire, aliments, natura i paisatge. Governar a cop de Decret, d’esquenes al territori, sense respecte a la identitat dels pobles, a la seva cultura, a la seva tradició, al seu context socioeconòmic i als seus habitants, és propi de democràcies decadents o immadures. Ja en tenim prou d’aquesta manca de sensibilitat pel territori.
Han passat gairebé sis mesos des de que el Parlament va aprovar el Decret de l’Ús i Abús de la Natura, el Decret Llei 16/2019, de mesures urgents per a l’emergència de l’IBEX35 i l’impuls a les BUTXAQUES renovables amb centrals eòliques i solars en els Espais Naturals de Catalunya. Ja ho varen intentar fa 10 anys, amb el “Decret de les ZDP” (Zones de Desenvolupament Prioritari), i va ser llavors que el Govern va haver de recular, gràcies a la voluntat política del territori de les comarques de Girona i també gràcies a la reacció de la ciutadania organitzada que hi va manifestar obertament la seva oposició des de la Segarra històrica, la Catalunya Central, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Ara és el moment en que els territoris del centre i sud de Catalunya ens plantem novament, i no pararem fins que el Govern i el Parlament entenguin en què consisteix el Conveni d’Aarhus, que obliga els Estats membres a facilitar la participació ciutadana en matèria de medi ambient.
El senyor Pere Palacín ha estat només la punta visible d’un enorme bloc de gel que sura des de dècades al mar de la política catalana. És el cap de turc que, després de fer la feina bruta, de passar de puntetes pels límits de la legalitat vigent o, en alguns casos, suplantar-la, ja no és necessari. Han cremat el cartutx del Director General d’Energia i Mines Sr. Palacín. Probablement el següent Director General seguirà el mateix esquema habitual, gent que ve dels oligopolis energètics, personatges amb magnífiques connexions empresarials, individus que saben quines tecles tocar per atreure inversors. I tot això seria una eina de progrés magnífica, si no fos perquè ho han fet i segueixen fent en detriment del territori, de forma opaca, a canvi de favors i de portes giratòries de doble sentit. Ja s’ha vist vist el llautó, i ja sabem que a la Direcció General d’Energia i Mines sempre hi poseu “el milloret de cada casa”. I avisem que allò il·legal ho farem públic. Tot.
Cal seguir molt a prop un altre dels “gurús” catalans que es diu a ell mateix ecologista per la seva trajectòria, i que sembla que de moment només estan salvant les butxaques d’alguns empresaris. Ens referim, com no, al personatge-Conseller Damià Calvet, que ja té enllestida la Llei Omnibús 2020 a mida per facilitar que les empreses passin per sobre de preceptes ambientals i urbanístics, facilitant tramitacions i terminis. No es poden vendre conceptes com el “Green Deal”, la transició energètica i l’emergència climàtica com qui posa una marca blanca en un supermercat. Quantes lleis a favor de la Conservació de la Biodiversitat s’han aprovat en els darrers 10 anys? Quants decrets faciliten que les entitats ambientals sense ànim de lucre puguin “competir i contrarestar” amb les consultories que fabriquen informes d’avaluació ambiental ja resolts abans? Quantes moratòries a projectes i industries contaminants s’han produït? Quantes tramitacions s’han impulsat i simplificat per a que l’agricultura ecològica sigui capdavantera al nostre país?
En relació a la la Llei de Transició Energètica volem anunciar que estarem amatents a l’evolució dels treballs, que ens oferim a participar en la ponència i que tenim l’esperança que sigui l’eina per un nou model energètic descentralitzat, transparent, democràtic, solidari, just i mediambientalment responsable, que posi fi a una energia depredadora, opaca, contaminant i en benefici d’uns pocs en perjudici de molts.
A les comarques del centre i sud de Catalunya ja no hi cap més central eòlica amb aerogeneradors, ni centrals solars, ni canteres, ni abocadors, ni nuclears, ni tèrmiques, ni cap altra instal·lació en perjudici del territori. EL JOC BRUT S’HA D’ACABAR, NECESSITEM UN PAÍS NET.
Entitats signants:
- Federació Ecologistes de Catalunya (EdC)
- Plataforma d'Afectades per la Concentració d'Aerogeneradors (PACA)
- GEPEC-EdC
- ADENC - EdC
- Associació Mediambiental Vall del Ges.Net - EdC
- DELTERPA - Associació per a la Defensa del Territori i del Patrimoni de Riudecols
- Alforja Stark - Xarxa de Comunicació
- IAEDEN - EdC
- IPCENA - EdC
- Bosc Verd - EdC
- Plataforma per a la defensa de la Terra Alta
- CEPA-EdC
- ALVEOLUS
- GEVEN
- Plataforma Tivissa Sud
