El passat 4 d’agost, el GEPEC-EdC va signar el primer acord de custòdia amb els propietaris d’una finca d’oliverars monumentals monumentals. Es tracta d’una finca de 3,60 ha, de la partida d’Arión, al terme d’Ulldecona. Bona part de les oliveres de la finca són monumentals, constituint, en el seu conjunt, un “oliverar monumental”: un ecosistema únic al nostre país. La finca es troba entre la Serra de Godall i els Secans del Montsià, ambdós espais inclosos a la xarxa europea d’espais naturals protegits, la «Xarxa Natura 2000». Aquesta és una de les zones amb una major concentració d’oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre.
Aquesta finca passarà a formar part de la «Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre» que està creant el GEPEC-EdC. L’acord de custòdia estableix un marc de col·laboració entre el GEPEC-EdC i la propietat de la finca per tal de col·laborar en la gestió i conservació de la mateixa.
Els objectius principals de l’acord són la conservació de la finca i els seus valors culturals i naturals, prioritzant la conservació de les oliveres monumentals i de l’oliverar en el seu conjunt. També conservar i protegir tot el patrimoni cultural lligat amb el seu cultiu tradicional.
Conservació de la biodiversitat
És, doncs, necessari conservar i restaurar els marges i les barraques de pedra seca, els aljubs, etc. i afavorir a conservar la biodiversitat, amb especial atenció per les espècies amb major perill de desaparèixer, com poden ser l’esparver cendrós, una espècie de rapinyaire protegida i que troba en aquests hàbitats zones de caça i refugi per nidificar, així com altres espècies clau de la fauna i flora.
Una de les primeres accions per part del GEPEC-EdC és la redacció d’un pla de gestió de la finca per determinar i planificar les accions de conservació del medi natural i cultural a dur a terme i establir un programa de seguiment de la biodiversitat present a la finca.
Un altre dels objectius de les “Reserva d’Oliverars Monumentals” promoguda pel GEPEC-EdC serà el desenvolupament d’un nou model agrari en que la conservació del paisatge, la valorització de les mateixes oliveres, dels oliverars monumentals i del patrimoni associat al seu cultiu i la gestió i conservació activa de la biodiversitat. Aquests han de ser els eixos prioritaris d’actuació, tot treballant sota els preceptes que marca l’agricultura ecològica.
Aquest nou concepte d’agricultura, totalment implicada en conservar el patrimoni dels oliverars monumentals i de la biodiversitat, ha d’esdevenir el model a partir del qual obtenir un producte d’alt valor: l’oli d’oliverars monumentals. Aquest oli ha d’estar produït a partir de pràctiques que beneficien la biodiversitat i la conservació del paisatge associat a aquests oliverars únics, que aportaran un valor afegit a aquest oli únic que ha de garantir la rendibilitat del cultiu d’aquests oliverars i, a la vegada, garantir-ne el seu futur .
Per evitar que les oliveres monumentals siguin venudes i expoliades hem de passar a una agricultura de futur en que aquestes mateixes oliveres, úniques, esdevinguin elements de dinamització socioeconòmica dels pobles de les Terres de l’Ebre.
Busquem nous acords de custòdia d’oliverars Monumentals a les Terres de l’Ebre
Des del GEPEC-EdC seguim impulsant el nostre projecte de conservació d’oliverars monumentals. Volem col·laborar amb propietaris d’oliverars monumentals. Per canalitzar aquests acords s’utilitza la “custòdia del territori”, una manera de col·laboració i implicació entre els propietaris de finques i entitats ambientals per treballar en la conservació i millora de les finques. Aquesta figura té un reconeixement explícit de la Generalitat de Catalunya.
Quan parlem d’oliveres monumentals ens referim a arbres de centenars o fins i tot milers d’anys, exemplars imponents que al nostre territori es concentren majoritàriament a les Terres de l’Ebre, al voltant del riu Sènia, units a aljubs, barraques, marges de pedra seca i altres elements patrimonials, formant un dels paisatges agraris més bells i més antics d’Europa.
Les oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre, per la seva importància, han estat reconegudes internacionalment per la FAO (òrgan de l’Organització de les Nacions Unides ONU, per a l’agricultura i l’alimentació) que l’any 2018 les va declarar “Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial”, declaració anàloga a la de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Malgrat tot, moltes d’aquestes oliveres monumentals, patrimoni únic de les Terres de l’Ebre, són arrencades per marxants per tal d’exportar-les i vendre-les a terres llunyanes on seran utilitzades com a elements ornamentals. Aquests anys hem perdut centenars d’aquests exemplars i alguns oliverars majestuosos han acabat convertits en solars erms, amb les oliveres arrencades i expoliades, els marges de pedra seca, les barraques i els aljubs ensorrats, la biodiversitat eliminada…
Malauradament, tot i la recent aprovació de la Llei catalana de protecció de les oliveres monumentals, que des del GEPEC-EdC trobem del tot insuficient, aquest expoli, a hores d’ara, no ha parat.
Llei 6/2020 del 18 de juny de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals. Departament de la Presidència.
Cedida Salvem lo Montsià
Què busca el GEPEC-EdC?
Des del GEPEC-EdC plantegem acords de llarga durada amb propietaris d’oliverars monumentals, ja que l’objectiu és aconseguir que aquestes finques s’integrin en un projecte durador en el temps per tal de canviar-ne el seu cultiu i valoritzar tant el seu oli com els valors patrimonials associats.
L’entitat està treballant en la creació la “Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre”, on s’implementarà un projecte de reconversió agrària ecològic i sostenible que possibiliti una revitalització socioeconòmica lligada amb la conservació de les oliveres i els oliverars monumentals, la seva valorització i promoció i en la conservació d’aquests oliverars com espai d’alt interès ambiental, hàbitat d’espècies de conservació prioritària com l’esparver cendrós o l’àliga cuabarrada.
També es vol engegar una estratègia de valorització d’aquests oliverars monumentals per tal que puguin esdevenir l’eix vertebrador d’un model turístic sostenible, basat en la descoberta d’aquests arbres monumentals. Aquest model turístic, que ha de ser ordenat, sostenible i compatible amb la preservació de les pròpies oliveres i de les espècies que habiten aquests espais ha de facilitar, encara més, la revitalització socioeconòmica de les poblacions de les Terres de l’Ebre on hi trobem aquests arbres únics.
Tot això ens ha de portar a l’objectiu final del projecte que no és altre que aconseguir que les oliveres i els oliverars monumentals es conservin, que el seu cultiu tingui futur i sigui rendible econòmicament i sostenible ecològicament, que la presència d’aquestes oliveres esdevingui un orgull per les poblacions on es troben aquests arbres i pels seus propietaris i que el cultiu d’aquests arbres esdevingui una eina important per la conservació de la biodiversitat, sobretot per espècies clau com les esmentades.
Això ha de permetre revertir l’actual dinàmica, provocada per la no rendibilitat del cultiu d’aquests arbres, d’abandonament de molts oliverars monumentals i de la venda d’aquests arbres als marxants d’arbres ornamentals. També ha de permetre un canvi en l’actual model de cultiu de les oliveres monumentals, especialment insostenible i agressiu ambientalment. De l’actual model agroquímic, pràctica basada en l’ús intensiu d’herbicides i de fitosanitaris, es vol incentivar el pas a l’agricultura ecològica, respectuosa amb el medi ambient i amb la conservació de la biodiversitat.
