Hem finalitzat les primeres accions de conservació i millora de l’entorn fluvial al Baix Penedès. Al setembre,GEPEC-EdC i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) vam formalitzar un acord per garantir la protecció i desenvolupament de l’ecosistema aquàtic de la conca fluvial del Baix Penedès mitjançant un Acord de Custòdia Fluvial. Amb aquest acord hem aconseguit cogestionar aquest ecosistema aquàtic i restaurar-lo.
L’objectiu d’aquest acord de custòdia fluvial és restaurar mediambientalment aquest espai i aconseguir que els entorns fluvials estiguin en bon estat, ja que tenen gran importància com a connectors ecològics. Aquests espais fluvials actuen com a corredors ecològics de fauna i connecten els diferents ecosistemes que van creuant. En el cas del Baix Penedès, uneixen des de la Serra del Montmell, zona forestal que passa per la plana agrícola fins a arribar al litoral, on trobem aiguamolls i zones humides. Aquest ecosistema fluvial és fonamental per fer de connector d’espècies entre diferents ecosistemes, és un vial que gairebé no té barreres arquitectòniques i que actua com a corredor ecològic de la fauna.
De moment, les actuacions a Banyeres del Penedès i Santa Oliva subvencionades per l’ACA són per restaurar aquest espai. En primer lloc, hem realitzat una acció d’extracció d’espècies invasores, sobretot la canya asiàtica (Arundo donax). L’extracció l’hem fet de forma quirúrgica i sostenible, seguint un procés molt laboriós que consisteix a treure la canya, tallar-la i triturar-la. Finalment, hem plantat vegetació autòctona de ribera perquè amb el temps lluiti contra la canya i la seva expansió. També hem retirat espècies invasores com el cranc de riu americà (Procambarus clarkii).
Recordem que és un procés lent, ja que no s’usen herbicides ni verins, amb la qual cosa la canya rebrota i l’arbrat necessita temps per créixer i ocupar l’espai de la canya. Això necessita anys d’intervenció.
Des del GEPEC-EdC sempre treballem per fomentar la biodiversitat en tots els nostres espais en custòdia. En aquesta ocasió hem instal·lat caixes niu per ocells com mallerengues o ocells insectívors, també per ratpenats perquè s’hi instal·lin i col·laborin amb l’equilibri ecosistèmic. També hem fet petites reformes en un edifici restaurat anteriorment que anteriorment havia estat una bomba d’electricitat on arribava el corrent: ara és un refugi per a ratpenats, uns petits mamífers molt amenaçats que necessiten refugis on establir-se a causa de la manca de cavitats i arbres madurs.
La tasca del GEPEC-EdC a Banyeres del Penedès i Santa Oliva desenvolupa diverses accions per millorar aquest ecosistema i fomentar la biodiversitat autòctona. L’objectiu és que els ecosistemes fluvials com aquest siguin més rics i estiguin en millors condicions.
Salvar la Natura requereix de persones compromeses com tu.
per això per poc que puguis aportar, la suma de tots ens permet fer coses d'impacte positiu.
2 Responses
¿Cómo estáis Gepec? Veo abarcais muchos territorios así como diversos trabajos. Oliveras, etc.
Tengo dos preguntas:
1. ¿Por qué tras cortar la caña, la triturais?
En octubre 2017 en Montanyans se cortó mucha caña y cientos de tarays de 50 cms a dos metros que es más duro y complicado pues hay que sacar las raíces. Sacábamos todo fuera y el camión se lo llevaba. El cañiz iba muy deprisa, un solo chico lo hacía con la desbrozadora, Ibrahim se llama.
2. ¿Qué clase de árbol o vegetación habéis plantado?
Espero no sean tarays, en Montanyans no existían, fueron plantados en el 97-98 y posiblemente hubo más plantadas. Estos grandes invasores se han extendidos por todos sitios. Ahora ya están en primera línea de arena. En la entrada principal de la playa había pinos que si son autóctonos y alguien los cortó (no se cuando porque he estado fuera 3 años) y dejó los tarays los cuales fueron cortados hace 4 años pero no sacamos las raíces pues vinieron las lluvias y están enormes, son pantallas formidables de W. C. y tirar basura, da asco.
Bien, a raíz de crecer los tarays díganos en el 2000, empezó la colonización masiva del cañiz. Antes apenas había. Cuando hace viento los tamarindos son como una tela que atrapa semillas y las suelta cuando le parece. Esa es mi teoría de la alta reproducción de ambas especies. Durante años he observado a diario la zona paseando con mis perros. Ahora ya no tengo, no paseo. Por último, nadie ha arreglado la tubería de plástico de unos 15 cms diámetro que está partida y el agua va al túnel en lugar de a la marisma, está desde septiembre. Ya no se a quien decirlo. No tengo fuerza pero solo se necesita unirla y ponerle cinta americana. Si alguien me ayuda yo lo hago, es muy fácil y no se saldrá el agua irá directamente a la
marisma. La escalera cuarto escalón de abajo siempre con agua la gente resbala y el túnel con tanta humedad al final si nadie hace nada… No se porqué doy tanta explicación al final no sirve para nada. Haréis las cosas lo más lento posible y a vuestra manera o sea lo más complicada posible.
Saludos,
Hola Celia,
En aquesta actuació en concret, hem retirat quilòmetres de canya. Emportar-se tota la canya que s’ha tallat en camions suposaria una despesa inassumible. Per aquest motiu la solució més viable ha estat triturar-la el més petit possible. Per substituir aquesta vegetació invasora, hem plantat diferents espècies d’arbres i arbustos autòctons presents en aquesta zona de ribera.
Als Muntanyans (zona PEIN) hi continuem fent altra feina molt menys visible per aconseguir que es protegeixi i gestioni adequadament l’espai. Gràcies per aportat la teva opinió, les persones que es preocupen per la natura també cal que les cuidem.
GEPEC-EdC