El passat 9 de juliol, des del GEPEC-EdC vam participar a la “Jornada en línia de presentación del Plan Hidrológico de tercer ciclo (2022 – 2027)” de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CH Ebro) junt a 287 assistents més.
En aquesta jornada de presentació pública del Pla Hidrològic del riu Ebre, el GEPEC-EdC vam tenir l’ocasió de preguntar als membres de la CH Ebro sobre el futur del riu Siurana en cas que la Taula del Siurana (ajornada) no se celebri. A la conferència, hi van participar la Mº Dolores Pascual Vallés, presidenta de la CH Ebro i Miguel Ángel García Vera, cap de planificació hidráulica de la CH Ebro, entre d’altres membres.
Des de GEPEC-EdC vam formular la següent pregunta: “Respecte als cabals ecològics del riu Siurana, quina decisió prendrà la CH Ebro en cas que no se celebri la Taula del Siurana o en cas que no s’arribi a un acord? L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua -ACA) sempre ens diu que la decisió final i legal és de la CH Ebro, què heu previst en aquest escenari?”
La resposta que ens va donar Miguel Ángel García, el cap de planificació hidràulica, va ser que esperen que el Govern català pugui determinar a la Taula del Siurana els cabals ecològics pel riu Siurana. Si en aquests sis mesos no sorgeix un acord de la taula del Siurana (en cas que n’hi hagi) el responsable final indicat per la presidenta Mº Dolores Pascual és el Ministeri de transició ecològica i el repte demogràfic.
Una vegada més, al GEPEC-EdC restem perplexes enfront de les maniobres de les administracions per no prendre partit i sotmetre’s a la pressió de la Comunitat de Regants i els ajuntaments per endur-se l’aigua del riu.
Tot i que la CH Ebro i l’ACA tenen estudis científics propis que evidencien la necessitat de recuperar urgentment el cabal ecològic del riu Siurana i així salvar-lo, segueixen evadint les responsabilitats que cadascuna té sobre el riu.
On és l'aigua del riu Siurana?
El riu Siurana és de gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat.
El 90% de l’aigua del riu Siurana, però, es transvasa a la riera de Riudecanyes, deixant el riu eixut durant la major part dels mesos de l’any. El transvasament impedeix arribar al cabal ecològic, és a dir, al volum d’aigua necessari d’un riu per a preservar els hàbitats naturals que acullen la flora i la fauna i desenvolupar les seves funcions ecosistèmiques.
La Comunitat de Regants, una entitat privada, és qui gestiona el transvasament. Des del GEPEC-EdC demanem una gestió pública, justa, sostenible i transparent de l’aigua, vetllant per la seva conservació. El que està passant ara amb el Siurana respon als interessos econòmics de la Comunitat de Regants, de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i d’Ajuntaments del Baix Camp que negocien amb l’aigua per obtenir beneficis econòmics, posant en perill la supervivència del riu.
Tenir un riu sense aigua suposa un gran risc per la vegetació de ribera i la fauna que hi va lligada, però també hipoteca el desenvolupament dels pobles de la vall del Siurana que fa dècades que pateixen. Demanen, per tant, un canvi per atendre les necessitats actuals de demanda d’aigua sense haver de desviar-la del riu
2 Responses
Sitot plegat és vergonyós, només menys la posició del ACA, a qui hauria de traslladar-se la pregunta de quina és la seva funció, doncs en la zona d’on sóc, El Montseny, ja he vist com opera aquest personal de pilotes fora i poca feina hem de fer fora de recaptar diners per sobreviure els que som en el baixell
Si tot plegat ja és prou vergonyós, no ho és menys la posició del ACA, a qui hauria de traslladar-se la pregunta de “quina és la seva funció”, doncs en la zona d’on sóc, El Montseny, ja he vist com opera aquest personal de pilotes fora i poca feina hem de fer fora de recaptar diners per sobreviure els que som en el baixell.