Un nou encausat en la defensa del Riu Siurana

El Jutjat de Falset cita a declarar com a investigat a un tercer activista del riu Siurana, el dimecres 22 de febrer a 2/4 de 10 del matí.

WhatsApp Image 2023-02-10 at 11.55.07

La causa per la defensa pel Riu Siurana suma un nou investigat després que la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes vulgui implicar a un altre activista del GEPEC-EdC en la desaparició d’una placa franquista i, d’haver fet mofa de la desaparició, a través de les xarxes socials. L’activista està citat a declarar dimecres vinent, dia 22 a 2/4 de 10 del matí al jutjat de Falset.

 

La lluita pel riu Siurana

Les primeres accions de lluita pel Riu Siurana van començar l’any 1996, quan es van aturar les màquines que trinxaven el bosc de ribera al mas de Sant Marcell a Cornudella, i han seguit a partir del 2014 fins al dia d’avui amb mobilitzacions tant a l’assut, el punt on es deriva l’aigua d’una conca hidrogràfica a l’altre, com a Falset o a Reus.

Acte de defensa del riu Siurana l'any 1996 - Font: GEPEC-EdC
Acte de defensa del riu Siurana l'any 1996 - Font: GEPEC-EdC

L’any 2017 la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, amb l’Ajuntament de Reus com a accionista majoritari va denunciar a dos persones, un membre GEPEC-EdC, i l’altre de la Plataforma pel Riu Siurana, d’haver manipulat i bloquejat l’assut. I just l’any passat, el 2022, el mateix activista va ser altre cop investigat per la desaparició d’una placa franquista de l’any 1966 situada al Pantà de Riudecanyes, en la qual hi constava: “El Estado entrega el dominio de estas aguas, a perpetuidad a la Comunidad de Regantes. MCMLXVI”. La denúncia es va basar en una fotografia on l’acusat sortia amb una rèplica de la placa més gran que l’original i feta d’un altre material.  Ara de nou, un altre activista ha sigut investigat i implicat en la causa per defensar el Riu Siurana. 

Acte de suport als encausats pel Siurana. Maig 2022 - Font: Tere Balañà
Acte de suport als encausats pel Siurana. Maig 2022 - Font: Tere Balañà
Concentració investigats pel riu Siurana - Font: Tere Balañà
Concentració investigats pel riu Siurana - Font: Tere Balañà

Totes aquestes denúncies que estem rebent només volen servir per atacar i afeblir el moviment, i per desviar l’atenció del que realment està passant al Priorat amb el riu Siurana.

 

El transvasament del Siurana

L’inici de la problemàtica dels transvasaments d’aigua del riu Siurana al Pantà de Riudecanyes es remunten a l’any 1935 quan la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va atorgar a la Comunitat de Regants del pantà de Riudecanyes (Baix Camp) una concessió d’aigua del Riu Siurana (Priorat). Tot i això fins a l’any 1950 no es van iniciar els primers transvasaments d’aigua. 

Inicialment es va acordar una concessió d’un màxim de 4.000 l/s, sempre i quan es deixessin un mínim de 200 l/s destinats al curs normal del riu i per les poblacions i els habitants del Priorat. Tanmateix, l’any 2001 la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Agència Catalana de l’Aigua va modificar aquesta concessió amb benefici de la Comunitat de Regants de Riudecanyes emportant-se tota l’aigua que baixava pel riu excepte els 20 l/s que actualment es deixen. 

El principal problema d’aquest transvasament és que entre un 80%-90% de l’aigua que baixa del riu (depèn de l’època) és desviada del seu curs natural en direcció al canal de transvasament que el porta fins al pantà de Riudecanyes. Això, provoca que el riu baixi pel seu pas habitual amb menys del mínim cabal ecològic, i que quedi sec durant la major part dels mesos de l’any, i per tant que es destrueixi molts dels hàbitats naturals de flora i fauna en el seu pas. Aquest estiu, això ha quedat més que evidenciat quant a més del riu (sec), el pantà de Siurana ha quedat  per sota del 10% de la seva capacitat.

El riu Siurana té una gran importància mediambiental i, a petició del GEPEC-EdC, forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, juntament amb les Planes del Priorat. Tot i això, sembla que per la Generalitat i l’ACA no sigui suficient per intentar establir acords que millorin la situació en què es troba actualment el riu.

comparteix aquesta notícia

Altres notícies d'interès

One Response

  1. Em sembla fastigosa la perseverància del franquisme a Catalunya al s.XXI. A part, de la poca importància que es dóna a l’ecologia, sabent que vivim en un país molt ric, però que la classe política només està interessada en fer macroinfraestructures. Tot plegat és lamentable i impropi d’un país democràtic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *