Conservem les
Zones humides
Les zones humides són un dels hàbitats o ecosistemes més fràgils i vulnerables del planeta.
A Catalunya, han desaparegut gairebé tots els aiguamolls i només se'n conserven alguns de rellevants, com el Delta de l'Ebre, un dels més importants de la mediterrània.
Els aiguamolls ens proporcionen aigua, ens protegeixen de les inundacions, les sequeres i altres desastres. Proporcionen aliments i mitjans de subsistència a milions de persones, donen suport a una rica biodiversitat i emmagatzemen més carboni que qualsevol altre ecosistema. Tot i això, el valor dels aiguamolls continua sent en gran part desconegut pels responsables de la presa de decisions.
Quins béns i serveis ens proporcionen els aiguamolls i les zones humides en general? Control d’inundacions, aigua neta, recàrrega d’aqüífers, depuració d’aigües, estabilització de la costa i protecció davant tempestes. També retenció i exporten sediments i nutrients. Pel que fa a la reserva de biodiversitat, és l’hàbitat d’espècies clau i refugi d’aus migratòries. Subministren aliments, materials i medicines. Sense oblidar el gran valor cultural, d’oci i turisme. Són uns grans aliats en la lluita contra el canvi climàtic i l’adaptació a ell.
Rep més informació sobre les zones humides
Inventari oficial de les zones humides de Catalunya.
La Generalitat de Catalunya ha inventariat, identificat i delimitat 2.980 zones humides. S’han generat fitxes per 332 zones humides, de les quals 25 corresponen als conjunts dels estanys alpins més representatius. En aquestes fitxes s’ha realitzat una caracterització ecològica, una avaluació de l’interès i la problemàtica de conservació i també s’han definit criteris i recomanacions per a la gestió de cadascuna d’aquestes. La resta de zones humides corresponen a 2.069 estanys alpins i 579 molleres i torberes que s’han delimitat en la cartografia digital.
Cal recordar que gairebé totes les conques dels rius més importants han perdut entre el 25% i el 60% del seu cabal a conseqüència dels canvis en la freqüència i intensitat de precipitacions degut al Canvi Climàtic.
INSEPARABLES Aigua - Zones Humides - Vida 50 anys del Conveni Ramsar
El Conveni de Ramsar sobre els aiguamolls és un tractat intergovernamental que proporciona el marc per a l’acció nacional i la cooperació internacional per a la conservació i l’ús racional dels aiguamolls i els seus recursos.
L’any 1971, ara fa 50 anys, un gran nombre de països signaven el Conveni de Ramsar, conegut amb aquest nom per la ciutat Iraniana on es va signar: Ramsar.
2 de febrer, Dia Mundial de les Zones Humides
El Dia Mundial dels Aiguamolls o Dia Mundial de les Zones Humides es commemora el 2 de febrer, data en la qual es va adoptar la Convenció sobre els Aiguamolls de 1971 a Ramsar (Iran). Aquest conveni és el primer tractat al planeta relatiu a la conservació i l’ús racional dels aiguamolls.
Aquest conveni va crear una llista a nivell mundial, coneguda com la Llista Ramsar, en la qual s’indiquen les zones humides del planeta que han de conservar-se. L’any 2013 aquesta llista incloïa 2167 zones humides amb una superfície total de 208.518.409 ha de 171 països. Amb motiu d’aquesta celebració cada any es realitzen actes i activitats encaminats a augmentar la sensibilització del públic sobre els valors dels aiguamolls i els beneficis que reporten.
La importància de les zones humides és que són ecosistemes amb una gran diversitat biològica, reguladors del cicle de l’aigua i del clima, generadors de recursos hídrics per al proveïment d’aigua dolça i constitueixen zones d’ús per a les activitats humanes com el turisme i la pesca. Els aiguamolls contribueixen a la regulació del cicle de l’aigua, en el control de les inundacions i les sequeres, en la provisió d’aigua i com a refugi de la vida silvestre.
Els tipus d’aiguamolls inclosos a la Llista Ramsar són àrees naturals de prades humides, torberes, pantans, maresmes, llacs, rius, estuaris, deltes, baixos de marea, zones marines costaneres, manglars, esculls de corall, ullals d’aigua, i llocs artificials com estanys piscícoles, arrossars, embassaments i salines.
Els aiguamolls són considerats, segons la “Convenció RASMAR”, com el bressol de diversitat biològica, fonts d’aigua i productivitat marina més importants del món. Proporcionen recursos naturals de gran importància per la societat i constitueixen l’hàbitat de moltes espècies, és per això que hem de conservar-los i fer-ne un ús responsable.
Aquest tipus de reserva natural fa diferents funcions que beneficien la humanitat com el control d’inundacions, protecció envers les tempestes, depuració de les aigües… A través de la retenció i transformació dels sediments i nutrients fan que l’aigua tingui una millor qualitat.
Una de les raons per les quals els aiguamolls han estat millor conservats durant els últims anys és per la importància del proveïment d’aigua dolça per ús domèstic, agrícola o industrials. Donat que l’obtenció d’aigua dolça sembla que serà un dels grans problemes ambientals en els pròxims anys, és molt important que conservem en bon estat els aiguamolls.
FACTORS QUE AMENACEN ELS AIGUAMOLLS
- Pesca i caça furtiva de les espècies que es troben als ecosistemes
- Construcció urbana i dessecació de zones humides
- Canvi climàtic
- Contaminació de les aigüess
- Extracció il·legal de les seves aigües
Què fem al GEPEC-EdC per les Zones Humides?
La nostra acció se centra en dos grans àrees, d'una banda la Defensa Ambiental amb la que el nostre equip d'experts vetlla perquè l'administració i les empreses compleixin les normatives de protecció de les zones humides. D'altra banda el nostre equip tècnic realitza projectes de Conservació de la Biodiversitat amb la finalitat de salvar aquelles espècies de la fauna i flora de les zones humides que estan amenaçades.
El cas del Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus)
El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un petit ocell limícola que viu i cria exclusivament a les platges, espais per on transiten un gran nombre de persones i maquinària de neteja de sorra. La pressió que rep per l’activitat humana, així com per la presència d’animals com gossos, gats i garses, fa que moltes cries de corriol no arribin a l’edat adulta i que l’espècie tendeixi a ser considerada en perill d’extinció.
El cas de la Tortuga babaua (Caretta caretta)
Des de fa uns quants anys, exemplars de Tortuga babaua (Caretta caretta) estan retornant a les nostres platges per pondre els ous. Aquesta és l’espècie de tortuga més abundant del Mediterrani, però la seva situació està molt lluny de ser idònia: la contaminació marina, l’increment de deixalles, la captura accidental i la desaparició de platges on pondre-hi els ous han col·locat aquest animal a la llista d’espècies en més perill d’extinció.
Què pots fer tu per les Zones Humides?
Col·labora com a Voluntari/a
Al GEPEC-EdC tenim diferents àrees on pots col·laborar com a Voluntari/a.
El Voluntariat és molt important en alguns dels nostres projectes de conservació perquè necessitem moltes mans i molts ulls per vigilar, per exemple els nius de la Tortuga babauba o els del Corriol camanegre.
Si t’agrada la Natura i ets una persona responsable pots participar d’aquests projectes fent Voluntariat.