EL CORRIOL CAMANEGRE
VOL COMPARTIR LES PLATGES AMB TU

Sempre hem vist les platges com una zona d'esbarjo,
per passejar a l'hivern i per banyar-nos a l'estiu.

Però son molt més que això: en realitat estem davant d'un dels
ecosistemes més fràgils i alhora més pressionats pels humans.

Qui viu a les nostres platges?

Les nostres platges són l’hàbitat de moltes espècies, tant plantes com animals: lliris de mar, limòniums, gavines, xatracs, papallones… però d’entre tots ells destaca un petit animaló: el corriol camanegre.

Sovint és difícil de veure, sempre amagat rere les dunes o les salicòrnies i l’escassa vegetació de les platges, però  aquest simpàtic i escàs ocell és una espècie clau del nostre litoral!

Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) © Javier Mora

Però... qui és el Corriol Camanegre?

El Corriol Camanegre

Charadrius alexandrinus

Exemplar adult de corriol
Niu de corriol amb ous
Pollet de corriol camanegre
Adult amb pollets
Previous
Next

Descripció:

El Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un petit ocell limícola que viu i cria exclusivament a les platges. Una espècie de color marronós, una miqueta més gran que un pardal, amb les potes llargues que fan que sembli més alt. El ventre i el coll són blancs i presenta una característica ratlla inacabada al costat del coll que el diferencia d’altres espècies semblants. Te un bec negre i curt. 

Longitud: 15-17cm dret.

Envergadura: 42-45cm amb les ales esteses en vol.

Pes: 40-44gr.

Hàbitat i alimentació:

El corriol viu principalment en zones fangoses o amb vegetació escassa i dispersa a prop de la costa, especialment a les platges.

S’alimenta d’insectes, crustacis i cucs que troba dins la sorra o vora l’aigua. Per això és fàcil veure’l córrer amunt i avall de les platges, i d’aquí li ve el nom en català de corriol.

Nidificació:

Els corriols camanegres nien sols o de manera semicolonial. Són aus que fan el niu a terra i posen els seus ous en petits clots poc profunds, preparats pel mascle durant el festeig . La selecció del lloc és essencial per a la supervivència dels nius i les cries.

Els nius es col·loquen prop de l’aigua, en terra nua o amb escassa vegetació; sovint en llocs lleugerament elevats per tenir una bona visió de l’entorn i poder observar els depredadors de lluny o prop de petits arbustos, plantes o grups de gramínies, on els ous estan parcialment protegits dels depredadors. Els nius s’omplen amb material de còdols, petites parts de petxines, espines de peix, branquetes petites, herba i altres deixalles.

Ous:

La mida de posta modal comprèn tres ous, encara que el rang és de 2 a 4  ous. Els ous tendeixen a estar completament exposats, però a mesura que avança el període d’incubació, la quantitat de material de niu augmenta i els ous queden pràcticament coberts per complet.

Incubació:

Durant el període d’incubació, el corriol camanegre entra en recés per períodes variables de temps, principalment per buscar aliment o realitzar altres activitats essencials pel seu acte-manteniment.

Per compensar la manca de presència i l’augment del risc de depredació, els corriols utilitzen materials de niu per a cobrir i, per tant, camuflar els ous i mantenir-los aïllats. Els corriols camanegres regulen activament la quantitat de material del niu. Això es va demostrar experimentalment en un estudi a l’augmentar o disminuir artificialment la quantitat de material del niu. En 24 hores, els corriols havien restaurat la quantitat de material del niu al seu estat original. Això és un avantatge perquè els materials dels nius ajuden a un bon aïllament dels ous, prevenint així les fluctuacions de la temperatura dels mateixos (evitant així la hipotèrmia embrionària) i reduint els costos energètics de la incubació per als pares.

Al regular la quantitat del niu, els corriols camanegres equilibren els avantatges, és a dir, l’aïllament i la defensa contra els depredadors, i els desavantatges del material de el niu, és a dir, el sobreescalfament.

La incubació és el procés pel qual els ous es mantenen a una temperatura òptima, és a dir, entre 37 ° C i 38 ° C, per al desenvolupament embrionari de les aus, amb la major part de la calor derivat de la incubació. Els ous de corriol camanegre s’incuben durant 20-25 dies per ambdós sexes; les femelles s’incuben principalment durant el dia, mentre que els mascles s’incuben durant la nit. Les femelles del corriol camanegre solen perdre massa durant el dia, la qual cosa és inesperat ja que els mascles les alleugen durant un temps variable. La pèrdua seria molt més gran si les femelles s’incubessin soles. Aquesta pèrdua és un cost d’incubació a causa de l’esgotament dels dipòsits de greix i de l’evaporació de l’aigua.

Noms en altres llengües:

Anglès: Kentish plover

Castellà: Chorlitejo patinegro

Francès: Pluvier à collier interrompu

Sons i cants:

Status de Conservació (IUCN):

Distribució mundial:

Distribució a Catalunya:

Per què desapareixen els corriols camanegres?

Què s'hauria de fer? Objectius.

Les platges on estirem la tovallola per a prendre el sol han estat l’hàbitat del corriol durant desenes de milers d’anys. Aquest hàbitat, ple de restes marines naturals, sempre havia acollit bolets, plantes, rèptils, amfibis, mamífers, insectes, crustacis, etc. Reservar una part de les nostres platges urbanes per a recuperar aquesta natura extingida por portar grans millores ens els àmbits ambientals, econòmics, socials i psicològics, i el corriol en seria el primer beneficiari.

La tasca del GEPEC-EdC

Des del GEPEC-EdC fa anys que fem el seguiment de la població de corriols a les platges del litoral central-sud català. Amb l’ajuda de persones voluntàries, treballem per la conservació dels seus hàbitats i actuem cada vegada que es localitza algun niu, instal·lant proteccions per evitar la predació de les postes i avisant les autoritats pertinents. Aquesta tasca es compagina amb l’obtenció de dades per realitzar estudis i la conscienciació ciutadana per mantenir les nostres costes netes, sovint materialitzada amb accions de voluntariat esporàdiques per millorar l’entorn del corriol.

Com pots ajudar?

Per protegir el corriol es comença demanant que es respectin les restes marines naturals de les platges, fent peticions en persona o difonent-les a les xarxes socials. No obstant, la supervivència del corriol depèn sobretot d’aquelles persones voluntàries que fan el seguiment de la seva població i controlen l’existència de nius, especialment als municipis de Cunit, Calafell, Creixell i Torredembarra (en aquest últim municipi es treballa tant a l’espai protegit dels Muntanyans com en tres camps de dunes experimentals). Si vols col·laborar sobre el terreny, el projecte té les portes obertes!

Truca al 112 si trobes un niu
o veus algú molestant. Gràcies!

Fes un Donatiu per Salvar els Corriols camanegres de les nostres platges.

per poc que puguis aportar, la suma de tots ens permet fer coses d'impacte positiu.