El pardal és un ocell molt comú adaptat a viure a l’àmbit urbà, per això és un ocell molt popular en aquest àmbit. Viu com a comensal de l’ésser humà.

És originari d’Euràsia i el nord de l’Àfrica però actualment es troba distribuit en zones urbanes temperades de quasi tot el món.

El pardal pesa al voltant de 30 g i mesura entre 14 i 16 cm de longitud total. El seu bec és gran, fort i cònic, de tipus granívor. Té les potes curtes en relació al cos.

Les plomes del mascle són de color terrós en el dors, les ales i la cua. El cap i el coll són de color castany i el ventre és blanc. Té una taca negra al pit.

La femella és de color gris uniformement, amb bandes grises més clares a la cua, cap i ales. És una au sedentària (no ralitza migracions) i gregària (viu en grup). Sempre es troba en llocs habitats com carrers, parcs, jardins o granges ja que depèn dels recursos que li ofereixen les activitats humanes.

Es omnivor, encara que la seva alimentació es basa en llavors, tant silvestres com cultivades.

Els pardals formen parelles monògames a cada estació de reproducció. Construeixen els nius a la primavera, amb fulles seques, plomes i restes de paper. Fan el niu en esquerdes d’edificis, sota les teules o troncs de coníferes. Poden posar de 4 a 5 ous en cada posta i poden fer fins a quatre postes durant la primavera. Cada posta la coben entre 12 i 14 dies abans que neixin els polls, els quals als 15 dies abandonen el niu.

Els podem ajudar posant Caixes-niu o Pardaleres i Menjadores amb llavors En cas de que els nius els posem a una paret exterior, millor evitar la orientació al sud, per tal de evitar l´exces de calor.