El Pla de Protecció del Delta de l’Ebre elaborat pel Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico, és un pla molt extens que té en compte tot el referent a la problemàtica del delta de l’Ebre. En aquest sentit, fa propostes interessants, però en mancances importants des del nostre punt de vista. És per això que, des del GEPEC-EdC juntament amb set entitats ecologistes (Associació de Sediments, Picampall, Associació Voluntaris Parc Natural Delta de l’Ebre, Ecologistes en Acció de Catalunya, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Associació Moviment Social Delta de l’Ebre i SEO/Birdlife) hem presentat al·legacions al pla.
Les mancances
Considerem que la qüestió dels sediments, imprescindibles per la supervivència del Delta, no es tracta amb prou claredat. Tampoc proposa solucions a curt termini. A més a més, aquest Pla de Protecció no aprofundeix en la relació existent entre les costes i els sediments: es tracten com aspectes independents.
Cal insistir que, per evitar el problema de la subsidència caldria augmentar el nivell la plana deltaica respecte al mar, però en aquest pla no queda prou reflectit el procediment a seguir. A més, cal destacar també que no es fa una proposta per evitar el ja minvat cabal del riu.
Se sap que ha de sortir el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre. Des del GEPEC-EdC l’analitzarem, ja que potser abordarà problemes que ara semblen no tractar-se massa. A més, serà un pla en rang de llei, i serà fonamental pel futur de la conca de l’Ebre i del seu delta. Des del GEPEC-EdC i la resta d’entitats, estarem atents a aquest pla per analitzar-ne el contingut, i fer les nostres propostes al respecte.
Resum de les al·legacions presentades
Sediments
La qüestió dels sediments no es tracta de forma clara i fent propostes a curt termini. Sembla que el dia que es pugui començar una avinguda de sediments és encara llunyà i el pla està mancat d’una iniciativa clara i de propostes fermes en aquest aspecte quan hauria de ser un punt fonamental. La baixada de sediments és fonamental per al delta, i sense aquests, les solucions que es puguin fer no evitaran a la llarga el col·lapse deltaic.
Les costes
En el Pla de Protecció del Delta, es dóna molta importància a l’aspecte de costes, i en raó, però de forma independent a la qüestió dels sediments. De fet, entre els dos temes sembla no haver-hi intersecció o relació, quan de fet n’hi ha. Així, algunes zones on es fan actuacions en moviments de sorra serien de les primeres beneficiades en una avinguda de sediments. Amb el temps, es podria disminuir el moviment de sorres (més puntual) a mesura que anés augmentant l’aportació de sediments. Per altra banda, no especifica la necessària avaluació d’impacte ambiental abans de fer transport de sorres. A més, quan es parla de fer nous deslindes, el pla hauria d’abordar les conseqüències econòmiques. Hauria de fer incís en què no ha de ser igual en tota la costa: no tota la costa deltaica té els mateixos problemes, tal com clarament indica el pla. Respecte al tema dels deslindes, cal fer notar que una aportació de sediments en determinades zones de la costa podria fer que tal vegada zones que ara estan en regressió, deixessin d’estar-ho; per això cal abordar l’estudi de costes i sediments de forma conjunta.
La subsidència
Una altra mancança és especificar què es pot fer amb el problema de la subsidència. Per mitjà de l’aportació dels sediments, i amb la tècnica del colmateig utilitzant la gran xarxa de canals escampats pel delta (en èpoques adequades per a la biodiversitat existent i per al cultiu de l’arròs), es podria augmentar el nivell de la plana deltaica i lluitar així contra la subsidència. Si no, es corre el perill de tenir una costa que faci de barrera al mar (això està molt bé), però amb una plana deltaica en llocs (cada vegada més) per sota del nivell del mar, on es tindrien greus
problemes en cas de possibles inundacions.
Cabals líquids
Encara que al Pla de Protecció del Delta de l’Ebre es parla d’alguns dels estudis on es presenta la disminució d’aportació de cabals líquids per efecte del canvi climàtic, no es fa una proposta en aquest sentit per evitar el ja de per si minvat cabal del riu. Així, no es parla de moratòria de nous regadius o transvasaments riu amunt, o inclús de paralització de possibles projectes en aquest sentit.
