En els últims mesos s’ha tornat a parlar de manca d’aigua de que patirà properament l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per solucionar el problema el Govern ha parlat del transport d’aigua des de l’Ebre cap a Barcelona, ja sigui amb una interconnexió de les xarxes Ter – Llobregat amb el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), o amb vaixells des de Tarragona fins a Barcelona. Tant la interconnexió com el transport en vaixells implica una detracció d’aigua que ve del riu Ebre, ja sigui directament per interconnexió, o indirectament, captant aigua d’una zona que n’utilitza de l’Ebre.
Davant d’això, el GEPEC – EdC vol manifestar el seu desacord amb aquest possible transvasament d’aigua.
El problema de fons és la sequera i no s’ha d’oblidar, la gestió i l’ús de l’aigua que se’n fa a zones com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, o a les àrees turístiques. Des de fa massa dècades, en aquesta societat s’està vivint d’esquena a la realitat del territori i dels seus recursos, com ara l’aigua o l’energia. Encara que no sigui fàcil, cal canviar aquesta dinàmica, per diversos motius, entre els quals:
- Al riu Ebre no li sobra l’aigua, ja que la conca de l’Ebre tampoc es troba en una bona situació hídrica. Només cal fixar-se en el baix cabal del riu al seu últim tram, que en aquest darrer any hidrològic ha sigut el més baix des que es tenen registres. Com a il·lustració de tot això, només cal recordar els regs intermitents dels arrossars que s’han fet enguany, quelcom que no s’havia vist mai.
- El cabal ecològic fixat del riu és de per sí baix, amb totes les seves implicacions: ecosistemes, transport sedimentari, o també activitats econòmiques com ara l’agricultura. Això implica que inclús en condicions normals, les detraccions d’aigua del riu no són possibles.
- Els recursos hídrics de l’Ebre són cada cop més escassos, no pot ser que la política del govern passi per utilitzar aquesta aigua per abastir grans macro-projectes d’altres territoris com el Hard Rock o d’altres despropòsits insostenibles.
- Si són certes les previsions climàtiques, en els propers anys les coses no aniran a millor.
Per tant, el problema no es resol traient aigua d’un riu que no en pot donar, sinó fent canvis estructurals bastant més profunds.