El 31 agost 2020, la Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors [PACA] (en representació d’Ipcena), Sobirania Energètica de la Baixa Segarra [SEBS] i el Grup d’estudi i protecció dels ecosistemes catalans [GEPEC] es van reunir telemàticament amb el conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat, Hble. Sr. Damià Calvet, el President de la Ponència d’Energies Renovables i Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Sr. Ferran Miralles Sabadell, i la Directora General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, Sra. Mª Mercè Rius Serra, per manifestar el rebuig a l’allau de projectes de nous parcs eòlics concentrats en zones molt concretes de Catalunya que ja estan massificades d’aerogeneradors, i en altres territoris “verges” on la preservació dels valors ambientals i paisatgístics resultaria incompatible amb la implantació d’aquests projectes.
Les entitats han transmès als membres del Departament que no estan d’acord amb aquesta acumulació que deixa espais degradats d’una part de la Catalunya sud i central. Tampoc creuen en el model energètic del Govern actual ja que l’energia produïda 100 % renovable no és km 0, és a dir, no es queda ni reverteix en l’àmbit local sinó que es consumeix en punts molt distants del lloc de generació, fins i tot la produïda per a autoconsum.
Per altra banda, segons la PACA, SEBS i Gepec aquesta energia hauria de ser 100 % democràtica, però el cert és que el territori no pot participar en la presa de decisions sinó que arriben imposades, i encara dificulta més les coses quan un ajuntament no és imparcial.
També troben a faltar una estratègia i planificació sobre com reduir les necessitats energètiques i l’equilibri amb els dinàmiques actuals de la societat (decreixement).
El retard de 15 anys que argumenta l’administració ens porta al punt en què, per no haver fet el que calia respecte a les renovables, ara toca córrer. Però les presses no són bones. Si, com va dir el senyor Miralles l’objectiu és instal·lar 10.000 megawatts (MW) en renovables els propers 10 anys, com i qui ho farà sense cap pla de per on començar? D’aquests 10.000 MW el director general va parlar d’uns percentatges aproximats entre un 20 % i un 40 % eòlica i un 60 i un 80 % de fotovoltaica, i va apel·lar a la solidaritat de totes les comarques en la implantació de la fotovoltaica ja que l’eòlica només és viable en determinats punts del país, on els vents són favorables. Pel que fa a l’eòlica, aquesta previsió es tradueix en 500 i 1.000 nous ventiladors als 811 actuals. Després, fins a l’any 2050, quan segons la Unió Europea haurem d’abastir exclusivament de les energies renovables, caldran implantar 1.500 molins més. Hi caben tots aquests aerogeneradors a Catalunya? Quines zones de Catalunya tenen en realitat unes condicions eòliques acceptables (3.000 hores/any)? Hem de posar tots els aerogeneradors allà?
L’efecte acumulatiu i la manca de criteris clars d’avaluació, tramitació, implantació, manteniment i desmantellament porta a una situació d’incertesa pels habitants de la Catalunya interior, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, que veuran perdre la salut, el paisatge, la biodiversitat i les activitats econòmiques, especialment, aquelles relacionades amb l’agricultura, el medi natural i el patrimoni cultural. Ni tant sols queda especificat en lloc la distància mínima d’un aerogenerador a una masia (segons estudis hauria de ser de 13 km) o la distància mínima entre parcs. Menys encara està definida quina és la capacitat màxima que pot absorbir una comarca ni quin és el límit de càrrega d’aerogeneradors per municipi o per zona afectada.
És realment sostenible i a favor del canvi climàtic el que preveu el Govern? O sota la bandera de la urgència del canvi climàtic estem fent un nyap, tapant un forat que es convertirà en iceberg?
Els paisatges rurals que caracteritzen molts dels territoris on ara volen implantar un estol d’aerogeneradors són el principal actiu d’aquests: la base del seu futur com a destinació turística i també com a zona residencial de teletreball, i per tant, les persones i territori, el seu patrimoni i les activitats de futur es veuran altament afectades.
Per acabar, Plataforma d’afectades per la concentració d’aerogeneradors [PACA], Sobirania Energètica de la Baixa Segarra [SEBS] i el Gepec manifesten la manca d’iniciativa en l’àmbit polític i legislatiu del Parlament de Catalunya per tal d’adreçar aquesta situació i treballar conjuntament amb el teixit del territori a favor d’una veritable transició energètica que tingui en compte la càrrega i els beneficis de cada punt del territori en lloc de beneficiar, com sempre, les empreses de l’Íbex-35 a costa de sacrificar el territori.
La reunió que va transcórrer per vials tranquils i amb poc vent, i tot i la bona voluntat de tothom, tampoc va veure gaire la llum del sol. Molts temes per un sol dia. Per tant, en una propera sessió s’espera poder concretar més en referència a la instal·lació de parcs eòlics, i sobre tot, clarificar criteris.
