Denunciem tracte de favor de la Generalitat cap a caçadors de tirades de lluna al Delta de l’Ebre

Com és conegut per tothom, davant la situació de pandèmia que estem patint, la Generalitat ha aprovat algunes mesures per tal d’intentar frenar la expansió de la Covid-19. Algunes d’aquestes mesures són el confinament nocturn i les restriccions de mobilitat municipals durant el cap de setmana, mesures que afecten a tothom i sols n’estan excloses algunes activitats considerades essencials i/o relacionades amb l’activitat laboral.

Ara, però, ens trobem amb una altra activitat que ha estat permesa per la Generalitat tot i suposar una vulneració flagrant de les restriccions decretades. Es tracta de les tirades de lluna, una polèmica modalitat de cacera que es practica al Delta de l’Ebre, consistent en caçar ànecs durant la nit aprofitant, tant sols,  la llum de la lluna.

Aquesta modalitat de cacera estaria afectada per una doble restricció: d’una banda pel confinament nocturn i, de l’altra, quan aquestes estan programades en caps de setmana, per la limitació de no poder sortir del municipi.  Doncs bé, ara ens trobem que la Generalitat ha decidit excloure aquesta activitat de les limitacions i permetre als caçadors sortir a caçar de nit i, a més, sense restriccions pel que fa al confinament municipal. Això vol dir que un caçador de Barcelona, Lleida o d’on sigui pot sortir del seu municipi, en cap de setmana, per anar a caçar de nit al Delta de l’Ebre.

La Generalitat ha justificat aquesta excepció amb l’excusa que les tirades d’ànecs en realitat són caceres que s’autoritzen, de forma excepcional, arran de danys a l’agricultura, cosa que és del tot falsa. Les batudes i actuacions amb autoritzacions especials de caça per danys a l’agricultura només es permeten de forma excepcional un cop s’ha comprovat que hi ha afectacions importants a l’activitat agrària. Aquestes actuacions s’autoritzen en el moment en què es produeixen els danys i no són planificades mesos abans. A més, els espais de cacera no són llogats, a diferència del que passa sovint amb els llocs per fer tirades de lluna, on una zona per caçar  pot ser llogada als caçadors forans a 2000-3000 euros per temporada. En definitiva,  les tirades de lluna res tenen a veure amb les actuacions excepcionals per danys a l’agricultura que sí que estarien excloses de les limitacions arran de la pandèmia. 

Les tirades de lluna són planificades abans de l’inici de la temporada de cacera, o sigui que a hores d’ara ja fa temps que es coneixen les tirades que es duran a terme aquesta temporada. Per altra banda, les tirades de lluna es realitzen a partir del mes d’octubre, quan al Delta l’arròs ja ha estat recollit i, per tant, no hi ha danys agrícoles dels ànecs envers el arrossars. A més, per tal de dur a terme aquesta cacera els caçadors dipositen menjar als arrossars, on es faran les tirades, per tal d’acostumar als ànecs i provocar que es desplacin durant la nit des de les llacunes naturals fins als arrossars, on seran tirotejats. Tot això res té a veure amb actuacions excepcionals per danys a l’agricultura.

Hi ha més aspectes qüestionables en aquesta pràctica. Les tirades de lluna del Delta són una modalitat de cacera molt polèmica pel fet que es realitza en unes condicions en què els caçadors no poden assegurar  quina serà l’espècie sobre la qual dispararan,  ja fent-ho de nit i aprofitant tant sols la llum de la lluna es dispara a siluetes que volen sobre els caçadors. Aquest fet impedeix garantir que no es faci mal a espècies protegides.

Aquest tipus de cacera s’autoritza amb el pretext de que és una modalitat de caça tradicional al Delta de l’Ebre, pretext que també és més que qüestionable. En tot cas, aquestes tirades s’autoritzen en base aquesta suposada tradició i no pas com actuacions excepcionals motivades per danys a l’agricultura, que sí que gaudirien d’excepcions a les restriccions decretades arran la pandèmia.

Novament, com tantes i tantes vegades, l’administració busca pretextos per afavorir les activitats dels caçadors, drets que sovint estan per sobre dels que tenim la resta de mortals. El lobby de la caça i la seva perillosa estreta relació i connivència amb l’administració ens porta a situacions com la que ara denunciem. Ara aquest tracte de favor és especialment greu, ja que els privilegis dels caçadors es posen per davant de les mesures establertes per aturar la progressió d’una perillosa pandèmia.

Aquesta situació no es pot admetre i exigeix una urgent rectificació per part de l’administració. Cal també que es depurin les responsabilitats envers els que han autoritzat aquesta activitat tot i suposar una vulneració de les restriccions establertes arran la pandèmia sanitària que han d’afectar a tota la població, caçadors inclosos.

Sembla que les intencions finals de la Generalitat anirien cap a considerar la cacera, en totes les seves modalitats, com una activitat essencial  i així permetre que aquesta activitat estigui exempta de totes les restriccions establertes per aturar la pandèmia i, d’aquesta manera, facilitar al màxim la seva pràctica.

Un cop més situacions com aquesta han de provocar una reflexió sobre l’actual sentit de  la cacera i el paper que ha de jugar en la nostra societat, així com sobre si aquesta activitat ha de gaudir de tants i tants privilegis com ha tingut fins ara.