El GEPEC-EdC, amb el suport de la Federació d’Ecologistes de Catalunya -que engloba les principals entitats ecologistes del país-, ha demanat al Departament d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat (DARP), que és qui té les competències, que prohibeixi la caça d’algunes espècies concretes fins ara classificades com a cinegètiques (aquelles sobre les quals la legislació actual permet la seva caça), així com l’ús de determinats mètodes de cacera autoritzats.
Aquestes espècies estan patint unes davallades poblacionals molt importants que en fan perillar el seu futur, fet que n’ha d’impedir que es puguin seguir caçant. No es pot sotmetre a pressió cinegètica espècies sobre les que perilli la seva conservació.
És el cas d’alguns ocells —com l’ànec xiulador (Mareca penelope), l’ànec cuallarg (Anas acuta), el xibec (Netta rufina), el xarxet (Anas crecca), la fotja (Fulica atra), el becadell (Gallinago gallinago), la perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis), la tórtora europea (Streptopelia turtur), la guatlla (Coturnix coturnix), el tord comú (Turdus philomelos), el tord ala-roig (Turdus iliacus)— i de mamífers com la guineu (Vulpes vulpes).
La petició es va presentar el passat 1 d’abril i, a data d’avui, encara no s’ha rebut cap resposta.
Per aquest motiu, des del GEPEC-EdC s’anuncia que, en cas que el DARP permeti que es continuï la cacera d’alguna de d’aquestes espècies (que actualment es troben en situació de davallada i de preocupant estat de conservació i sobre algunes de les quals el propi Departament de Territori en demana siguin excloses de l’Ordre de Vedes i se’n prohibeixi la cacera) o seguir autoritzant sistemes de cacera que afecten molt negativament a espècies protegides, com és el cas del barreig o les tirades de lluna, es recorrerà l’Ordre de Vedes davant els tribunals per tal d’aconseguir prohibir la caça d’aquestes espècies i la pràctica d’aquestes modalitats de cacera.
Permetre la caça d’espècies que es troben en situació de conservació desfavorable o permetre la captura d’espècies mitjançant sistemes que afecten a espècies protegides, són motius, més que suficients, per tal d’impugnar i anular l’Ordre de Vedes que permeti aquestes pràctiques que mai haurien de ser autoritzades per una administració pública que, per davant de tot, té la responsabilitat i l’obligació de vetllar per la conservació de la biodiversitat i de les espècies que es troben en major situació de vulnerabilitat.
La caça és una activitat que en cap cas pot posar en perill la conservació de la biodiversitat ni de cap espècie. L’activitat cinegètica, que no és més que un aprofitament privat d’un recurs públic, com són les espècies faunístiques, mai pot posar en perill ni condicionar les polítiques de conservació de la biodiversitat ni la conservació de cadascuna de les espècies.
Autoritzar que una espècie pot ser motiu d’aprofitament cinegètic ha de comportar poder garantir que aquesta mateixa espècie no en sortirà perjudicada per aquest aprofitament. En cap cas es poden autoritzar la caça d’espècies sobre les que es tingui coneixement de que es troben en una situació de conservació delicada o que les seves poblacions estan patint davallades preocupants.
Ens estan trinxant el territori
La davallada d’aquestes espècies
Segons el mateix Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, que és el que a Catalunya té les competències en protecció de les espècies i en conservació de la biodiversitat, al seu «l’Informe sobre l’estat de les poblacions hivernals d’anàtides i altres espècies cinegètiques a Catalunya, 2009-2024», elaborat per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, indica la preocupant davallada que a casa nostra estan patint aquestes espècies.
Així, en aquest informe s’indica que l’ànec xiulador i el xibec estan patint una davallada acusada i que l’ànec cuallarg i el xarxet estan patint una davallada moderada.
En aquest sentit, el propi Departament de Territori en aquest informe i en la reunió del grup de treball sobre la caça d’ocells aquàtiques, que es va celebrar a Tortosa el passat dia 23 gener, va indicar la necessitat d’iniciar una moratòria en la cacera de tres d’aquestes espècies d’ànecs i que, amb aquest objectiu, es fes constar la prohibició de la seva cacera a l’Ordre de Vedes d’aquesta propera temporada 2025-2026. Es tracta de l’ànec xiulador (Mareca penelope), de l’ànec cua-llarg (Anas acuta) i del xibec (Netta rufina).
En el cas del xarxet, la prohibició de la seva cacera que es demana ha de tenir dos objectius. Per una banda afavorir la recuperació de l’espècie, que, com ja hem comentat està patint una davallada moderada i, per altra, garantir la conservació d’un altre espècie, el xarxet marbrenc (marmaronetta angustirostris), una de les espècies d’ànec en més perill d’extinció d’Europa i sobre la que hi ha un pla de conservació a nivell de l’Estat.
Actualment Catalunya ja ha començat a treballar en la conservació d’aquesta espècie i, amb l’objectiu de recuperar-la, ja s’han portat a terme alguns alliberaments d’animals nascuts en captivitat. Actualment al Delta de l’Ebre, a algunes de les llacunes on es porten a terme tirades d’ànecs, ja s’han localitzat alguns dels xarxets marbrencs alliberats que, tot i que han estat alliberat a forces quilometres, fora del Delta de l’Ebre, una part important dels marbrencs han escollit desplaçar-se fins el delta on sembla que s’hi han assentat.
Estudis recents, entre el que destaca el treball «Blind shots: non-natural mortality counteracts conservation efforts of a threatened waterbird», publicat a la revista Animal Conservation aquest passat any 2024, on s’estudia el xarxet marbrenc i les causes de la seva mort, arriben a la conclusió que la principal causa de mort d’aquesta espècie és la cacera.
Un dels principals motius d’aquestes morts és la confusió del xarxet marbrenc (espècie en perill critic d’extinció i estrictament protegida) amb el xarxet comú (espècie considerada cinegètica). Els caçadors durant les tirades són incapaços de distingir ambdues espècies. Si aquesta confusió ja es produeix de dia encara es fa més evident a la nit, en les tirades de lluna, on és del tot impossible diferenciar ambdues espècies.
El mateix informe del Departament de Territori ja indica el perill que la cacera del xarxet comú representa per la supervivència del xarxet marbrenc, apuntant que no s’hauria de permetre la cacera del xarxet comú en les tirades de lluna i tampoc en els indrets on es detecti la presència de xarxets marbrencs. Cal tenir molt present que el xarxet marbrenc està inclòs al catàleg de fauna autòctona amenaçada de Catalunya en la categoria d’espècie en perill d’extinció per la qual cosa cal prendre totes les mesures per tal de garantir-ne la protecció evitant totes les actuacions i activitats que la puguin afectar.
Cal destacar i esmentar que al pla nacional de conservació del xarxet marbrenc s’indica que la cacera és una activitat incompatible amb la conservació d’aquesta espècie, així doncs, cal eliminar i prohibir aquelles modalitats de cacera que posin en perill la conservació d’aquesta espècie.
Una altra espècie per la que es demana una reducció pel que fa als exemplars caçats és la fotja (Fulica atra), espècie que el mateix informe del Departament de Territori s’indica que està patint una davallada acusada. Per tal d’intentar revertir aquesta situació es demana la prohibició del sistema de cacera conegut com a barreig, que es practica al Delta de l’Ebre, que és especialment perjudicial per aquesta espècie. A més en el barreig no és possible distingir la fotja comuna (Fulica atra) de la fotja banyuda, (Fulica cristata), espècie en perill crític d’extinció, estrictament protegida per la llei i inclosa al catàleg de fauna amenaçada amb la categoria d’espècie en perill d’extinció.
Cal destacar i esmentar que, igual com passava amb el xarxet marbrenc, al pla nacional de conservació de la fotja banyuda s’indica que la cacera és una activitat incompatible amb la conservació d’aquesta espècie, així doncs, cal eliminar i prohibir aquelles modalitats de cacera que posin en perill la conservació de la fotja banyuda i el barreig és, justament, una modalitat de cacera on no és possible detectar la presencia de fotges banyudes i, per tant, garantir la protecció i conservació d’aquesta espècie.
Un altre espècie per la que es demana reduir la pressió cinegètica és el becadell (Gallinago gallinago), espècie que fins l’actualitat s’autoritza sigui caçat al Delta de l’Ebre i a algunes localitats del Baix Empordà. En aquest sentit el mateix informe del Departament de Territori indica que les poblacions del Baix Empordà s’han reduït a la meitat de les poblacions que trobàvem fa uns anys i es demana no siguin caçats aquests exemplars, a més indica que la cacera d’aquests exemplars del Baix Empordà afecta molt negativament altres espècies estrictament protegides per la llei. Així doncs i arran d’aquesta situació, des del GEPEC-EdC es demana que la cacera d’aquesta espècie sigui prohibida fora del Delta de l’Ebre.
Des del GEPEC-EdC també es demana la prohibició de la cacera de la perdiu xerra (Perdix perdix hispaniensis), subespècie endèmica de la Península Ibèrica, i que habita al Pirineu català, i que està patint una davallada molt acusada estimant-se que en els darrers 35-40 anys s’hauria perdut una quarta part de la seva àrea de distribució. Aquesta espècie, cinegètica a Catalunya, està protegida a altres Comunitats Autònomes on habita l’espècie aplicant-se, en algunes d’aquestes comunitats, plans de recuperació de l’espècie.
Dos espècies per les quals també es demana la prohibició de la seva cacera són la tórtora europea (Streptopelia turtur) i la guatlla (Coturnix coturnix). Ambdues espècies, estivals a casa nostra, estan patint unes importants davallades de les seves poblacions essent del tot necessari que es deixin de caçar. La situació de la tórtora és tant preocupant que fa uns pocs anys des d’Europa es va decretar una moratòria i se’n va prohibir la seva cacera. Ara, quan les poblacions catalanes encara no s’han recuperat, la pressió dels caçadors i de les administracions podria aconseguir que Europa tornés a permetre, de forma equivocada, la seva cacera a l’Estat Espanyol i a Catalunya.
Pel que fa al tord comú (Turdus philomelos) i al tord ala-roig (Turdus iliacus), que aquests últims anys també estan patint una gran davallada pel que fa a les poblacions provinents d’Europa i que venen a hivernar a casa nostra, des del GEPEC-EdC es demana es marquin topalls per que fa als animals que es puguin caçar per tal de reduir la pressió sobre aquestes dues espècies.
L’última espècie per la que el GEPEC-EdC demana la prohibició de la seva cacera és la guineu (Vulpes vulpes), una de les espècies claus pel manteniment dels ecosistemes i una eficaç reguladora d’espècies com el conill que des de fa uns anys està provocant, en algunes zones del país, importants problemes i danys a l’agricultura. .
Estudis i seguiments que des de fa anys es realitzen a Catalunya indiquen que les poblacions de guineus es troben dins els paràmetres de normalitat detectant sovint densitats inferiors a les que caldria esperar, no havent en cap cas superpoblacions d’aquest carnívor. Aquests mateixos seguiments indiquen que, per altra banda, les poblacions de gats domèstics assilvestrats assoleixen index molt preocupants i que alguns dels danys que, de forma sovint massa gratuïta i injustificada, s’atribuïen a les guineus, com són els causats sobre la fauna cinegètica, en realitat són provocats, en gran part, per aquestes poblacions de gats assilvestrats que ocupen la totalitat dels ecosistemes del país. Cal destacar, a més, que la guineu no causa danys ni problemes significatius ni preocupants sobre l’activitat ramadera.
En l’actual situació, en que sovint és activada l’emergència cinegètica, decretada arran dels danys causats pels conills a l’activitat agrària, en que fins i tot es planteja permetre per matar conills la utilització de productes altament tòxics i no autoritzats per la normativa, com es el cas del fosfur d’alumini, és del tot inadequat, increïble i injustificat mantenir a la guineu com espècie cinegètica permetent la seva cacera. Cal tenir en compte que sovint fins i tot es permet seguir caçant aquesta espècie en època de veda. No te cap sentit eliminar intensivament a la guineu, un dels principals depredadors del conill, i després tenir que activar mesures especials per eliminar aquests mateixos conills. Per tots aquests motius es demana no s’autoritzi a Catalunya la caça de la guineu.
Pel que fa als mètodes de cacera, a l’igual que el barreig, sistema practicat al Delta de l’Ebre per caçar les fotges, des del GEPEC-EdC es demana sigui prohibida la modalitat de cacera coneguda com a tirades de lluna, en que els ocells són abatuts de nit, aprofitant, tant sols la claror de la lluna.
Les tirades de lluna, a banda d’impedir la distinció entre espècies similars com són el xarxet comú i el xarxet marbrencs, és una modalitat que posa en perill a moltes altres espècies protegides i amenaçades al impedir-se una visualització clara dels ocells contra els que es dispara. Cal tenir en compte que es dispara sols amb la poca visió que dona la llum que sols permet percebre siluetes fosques pro no els detalls que permeten diferenciar les espècies.
Condicions climatològiques, que permetin una diferenciació clara i sense dubtes de les diferents espècies, són els requisits mínims per tal d’evitar disparar sobre espècies protegides o no autoritzades i en les tirades de lluna aquests requisits mínims no es compleixen.
Permetre caçar de nit vulnera tot allò que determina la normativa i no te cap justificació possible. És per això que es creu del tot necessari que aquesta modalitat de cacera, que no compleix els mínims per tal de garantir no afectar a espècies protegides i que, per tant, cal que sigui considerat un sistema de cacera no selectiu, no es segueixi autoritzant i sigui prohibida.
Cal tenir molt en compte la recent sentència al País Valencià, ratificada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, mitjançant la qual s’anul·len les resolucions mitjançant les quals es varen aprovar 14 plans tècnics d’ordenació cinegètica en els que es permetien les tirades nocturnes al considerar que aquesta modalitat de cacera no podia ser autoritzada.
