Les zones afectades pels Plans Urbanístics de Muntanyans I i Muntanyans II representen els últims espais oberts annexes a l’Espai d’Interès Natural de la Platja de Torredembarra i Creixell. L’espai protegit, un dels pocs espais de les seves característiques que es preserva a Catalunya, es troba greument aïllat. La presència de càmpings i la urbanització de les zones annexes ha provocat que l’espai no presenti una bona connectivitat biològica i hidrològica, i que pateixi una elevada pressió antròpica que posa en perill la conservació de la zona protegida, inclosa al PEIN i a la Xarxa Natura 2000. L’últim connector de la zona humida i dunar es troba, precisament, a la zona afectada pel Pla urbanístic de Muntanyans II.
Aquest Pla urbanístic és tristament conegut per haver projectat centenars d’habitatges en una àrea inundable al nord de l’espai protegit. L’historial d’irregularitats dutes a terme per les diferents administracions desembocà en diferents denúncies que acabaren als tribunals. L’any 2010 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declarà la nul·litat del Pla urbanístic i el 2014 –després dels recursos de la Generalitat de Catalunya i la promotora– el Tribunal Suprem confirmà la nul·litat. Les sentències aconseguiren aturar la urbanització que ja havia començat el 2008, però com a conseqüència de les obres començades, la zona esdevingué altament degradada i amb la canalització del torrent d’en Gibert –el principal connector de Muntanyans II– totalment modificat i afectant negativament el règim hidrològic de l’espai protegit.
Malgrat les sentències la Generalitat mai va tancar la porta a urbanitzar Muntanyans II i sempre ha mantingut que si es presentava un projecte que evités la inundabilitat de la zona hi deixaria construir tot i que els informes pericials sostenien que això era impossible sense afectar negativament l’espai protegit. Actualment, i per enèsima vegada, els terrenys es troben en perill de ser urbanitzats malgrat les sentències: la promotora ven els terrenys i hi anuncia la possibilitat de construir-hi centenars d’habitatges. Com a resposta a aquest greuge GEPEC-EdC ha demanat:
– La inclusió dins l’EIN d’una zona prioritària per tal de blindar l’últim connector de l’espai protegit amb les zones forestals i agrícoles del nord.
– L’estudi d’inclusió de zones vulnerables i de suport a la zona prioritària.
– La restauració d’aquells elements construïts prèviament a la nul·litat dels plans.
– La restauració del curs natural del torrent per tal que pugui seguir recarregant les llacunes litorals.
– La desclassificació dels terrenys per part de l’Ajuntament de Torredembarra i que no concedeixi cap llicència per a urbanitzar la zona d’acord amb les sentències judicials.
El cas de Muntanyans I és similar, tot i que no va poder ser aturat. El Pla urbanístic pretenia construir una urbanització sobre terreny inundable que, finalment, va ser executada parcialment. Actualment la promotora ven els terrenys i els anuncia com a parcel·les per a fer-hi habitatges de luxe. Tres d’aquestes parcel·les es troben dins la zona de servitud del domini marítim-terrestre (ZMT) on, segons la llei de costes, està prohibit construir-hi habitatges. Per això, des de GEPEC-EdC hem demanat a l’Ajuntament de Torredembarra:
– Que desclassifiqui els terrenys inundables i inclosos a la zona de servitud de ZMT en compliment de la normativa vigent.
– Que no atorgui cap llicència per a urbanitzar la zona d’acord amb l’esmentada normativa.
Les accions que les diferents administracions han realitzat durant els últims anys han deixat urbanitzats i degradats els únics espais oberts que restaven al voltant de l’espai protegit de la Platja de Torredembarra i Creixell, tot dificultant la seva connexió amb altres zones naturals i impedint també la connectivitat hidrològica. Amb les peticions es pretén que l’espai protegit pugui gaudir d’una certa estabilitat ecològica.
Aquestes peticions no només van encaminades a blindar l’espai protegit, sinó que les pròpies àrees presenten valors ecosistèmics suficientment importants per a ser incloses a l’EIN. Sense anar més lluny, la zona sud de Muntanyans II hi ha una llacuna intermitent que actualment no rep aigua com a conseqüència de la canalització del torrent, probablement era una extensió de l’estany del Saler abans de que s’hi construís la via del tren; també n’hem demanat la restauració. A més a més, a la zona s’hi han citat 50 espècies d’aus, 7 de mamífers, 15 de rèptils i 8 d’amfibis, totes elles protegides.
