El Govern va presentar, el 8 d’octubre de 2024, un conjunt de mesures per afrontar el dèficit hídric previst per al 2039. Entre aquestes, hi ha la regeneració d’aigua a la depuradora de Reus, l’elevació d’aigua de l’Ebre fins a l’embassament de Guiamets i la connexió del Garrigues Sud amb Margalef. No obstant això, des del GEPEC-EdC, Aigua és Vida, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Ecologistes en Acció – GETE, i Riu Siurana Viu alertem que aquestes iniciatives responen a una política de subministrament a gran escala que, a mitjà i llarg termini, pot ser insostenible.
Volem denunciar que l’estratègia del Govern no aposta per mesures de gestió de la demanda d’aigua ni per la millora de l’eficiència de la xarxa d’abastament. També critiquem que no es prioritzi la recuperació del bon estat ecològic dels rius, embassaments i aqüífers, tot i la situació crítica que pateixen moltes masses d’aigua.
En el cas del Priorat, la greu sequera encara perdura: malgrat les darreres pluges, l’embassament de Siurana continua entorn del 14% de la seva capacitat. Encara que les connexions amb Guiamets i Margalef ajudaran a millorar els abastaments, volem insistir que cal eliminar el transvasament del riu Siurana cap a Riudecanyes, ja que aquesta derivació impedeix garantir un cabal ecològic suficient, afectant també a l’agricultura i al subministrament local.
Pel que fa al Baix Camp, remarquem que hi ha alternatives viables per garantir l’aigua als regants i a la ciutat de Reus. La reutilització d’aigua depurada a la planta de Reus i la construcció de noves basses de reg són solucions que permetrien reduir la pressió sobre els embassaments i sobre el sistema d’aigua potable del territori.
Una de les principals preocupacions que genera la dessalinitzadora del Foix és el seu elevat cost energètic i l’impacte que tindria en l’encariment de la factura de l’aigua. A més, aquesta infraestructura facilitarà la interconnexió entre el sistema d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) i el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), fet que pot obrir la porta a nous transvasaments en el futur. Existeixen alternatives més sostenibles, com la millora en l’eficiència de la xarxa, la reducció del consum domèstic i l’augment del volum d’aigua regenerada per a usos agrícoles i industrials. Així mateix, es mostren preocupades per les emissions de gasos efecte hivernacle que suposarà i les salmorres que produirà.
En aquest sentit, assenyalem que l’aigua necessària per cobrir el dèficit hídric es podria obtenir sense necessitat d’infraestructures costoses. De fet, el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) té una concessió de 94,71 hm³ anuals i podria arribar a un màxim de 126 hm³, mentre que actualment només en distribueix 75. Això vol dir que hi ha un excedent de gairebé 20 hm³ anuals, just la quantitat necessària per cobrir el dèficit previst.
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya preveu incrementar la reutilització d’aigua regenerada de 5 a 10 hectòmetres cúbics anuals (hm³/any). No obstant això, el potencial total de regeneració és de fins a 32,5 hm³/any. Això permetria substituir l’aigua que actualment es capta del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), de l’embassament de Riudecanyes o de pous i mines locals, contribuint així a una millor gestió dels recursos hídrics. A més, la planificació per a l’any 2039 preveu un 28% de pèrdues i subcontatges, suposant 71 hm³ anuals d’abastament a la població. Si es reduïssin les pèrdues, es podrien recuperar més de 7 hm³ més cada any.
Finalment, volem deixar clar que amb una millor gestió dels recursos existents i un increment de la reutilització d’aigua, es podria afrontar l’escassetat d’aigua sense comprometre el medi ambient ni encarir el rebut de l’aigua per a la ciutadania. Instem al Govern a revisar la seva estratègia i a apostar per un model de gestió més sostenible i just per al territori.
