El passat mes d’agost, una línia d’alta tensió, coneguda com la MAT de Forestalia va ser especialment mediàtica i controvertida. Entitats ecologistes del territori, institucions i persones individuals mostraven el seu rebuig pel gran impacte ambiental. Des del GEPEC-EdC alertàvem que aquesta famosa MAT no era l’única que amenaçava al territori.
Ara, ens oposem a una nova agressió al territori: de nou, una línia de molt alta tensió amenaça espais naturals d’altíssim valor ecològic. Aquesta nova MAT, a més, va acompanyada de 4 macro-centrals eòliques (en total 81 aerogeneradors), i diverses sub-estacions energètiques. L’impacte ambiental (com ara sobre la biodiversitat) i paisatgístic és molt significatiu.
El projecte
Aquesta Línia Aèria d’Alta Tensió (LAAT) de 45 km travessaria les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, també inclosa en el projecte. La LAAT finalitza a la sub-estació d’Ascó (ubicada a la Central Nuclear d’Ascó). La seva funció seria la d’evacuar l’energia de 4 macro-centrals eòliques de 81 aerogeneradors. Les macro-centrals, ubicades a l’Aragó (a la Província de Terol però també a Saragossa), generarien una potència de més de 500 MW. El passat divendres 29 d’Octubre, des del GEPEC-EdC vam presentar les al·legacions al projecte, anomenat PEol-280 AC. Novament es tracta d’una MAT promoguda per una multinacional privada del sector energètic: en aquesta ocasió Green Capital Developement.
Hem analitzat l’impacte del projecte i, des del GEPEC-EdC, ens oposem a l’impacte paisatgístic, sobre la biodiversitat i sobre la salut que tindrien les 4 macro-centrals eòliques i la respectiva LAAT associada sobre el territori aragonès i català. A grans trets, el clúster energètic provocaria:
- Greus afectacions sobre la fauna amenaçada a causa de la col·lisió directa o a la fragmentació i destrucció dels hàbitats. Es conclou que l’àrea afectada pel conjunt del projecte és molt sensible, i tindria un impacte potencial molt elevat sobre les aus i els ratpenats (quiròpters). Entre altres, la LAAT afectaria el territori de com a mínim 4 parelles d’Àguila Cuabarrada (Aquila fasciata), i al Pla de Recuperació del Trencalòs (Gypaetus barbatus). Ambdues espècies altament protegides.
- Greus impactes sobre Espais Naturals Protegits inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Es conclou que el macro-projecte tindria afectacions directes i indirectes sobre 6 àrees catalogades dins del PEIN: Ribera de l’Algars, Matarranya – aiguabarreig, Ribarroja, Ribera de l’Ebre a Flix, Serra de Pàndols i Cavalls, i la Serra del Montsant – Pas de l’Ase.
- Greus impactes paisatgístics degut a la massificació de macro-projectes d’energia renovable i les respectives línies d’evacuació: El projecte es situa en una àrea massificada per altres projectes: les comarques de la Terra Alta i Ribera d’Ebre, que en conjunt ja tenen un total de 169 aerogeneradors en servei, 340 aerogeneradors sol·licitats, i fins a 1.765 ha de centrals solars fotovoltaiques sol·licitades. La massificació d’infraestructures energètiques en aquestes comarques superaria la capacitat de càrrega del territori, i generaria uns impactes paisatgístics i sobre l’economia local molt significatius.
En territori oblidat, MAT ignorada
Cal tenir en compte que, a diferència de la famosa MAT de Forestalia, de més de 280 km entre l’Aragó i Begues (Clúster Begues_PFot-539 AC), aquest nou macro-projecte (PEol-280AC) no ha generat un rebuig tan generalitzat del territori. Sí és cert que alguns Consistoris, el Consell Comarcal de la Terra Alta i altres institucions hi han presentat al·legacions, però la resta d’administracions públiques, i fins i tot la mateixa Generalitat (que té competències, ja que la LAAT travessa territori català) no s’ha ni pronunciat. Tampoc s’ha observat el mateix aldarull mediàtic en comparació amb l’altra línia elèctrica.
Des del GEPEC-EdC lamentem la situació, i ens preguntem per què davant d’una nova agressió com l’anterior MAT, en aquesta ocasió el projecte ha quedat en l’ombra. Es tracta doncs que un territori pesa més que un altre? Que ara són els oblidats de sempre qui reben l’amenaça, i per tant no cal actuar? Potser alguns ja tenen clar quin és el futur per les Terres de l’Ebre?
Des del GEPEC-EdC assenyalem que aquest nou projecte perpetua el mateix model que s’ha anat repetint al llarg de les darreres dècades: produir energia en les àrees de menys consum, amb els consegüents impactes sobre la biodiversitat i la salut de les persones, per exportar-la cap a les àrees de major consum.
Tot apunta que la frase popular de “ho han deixat tot lligat i ben lligat” va més enllà de les mateixes estructures estatals i governamentals, i també s’acaba fiançant i perpetuant en el sector de l’energia. Des de l’entitat recordem que, a partir de l’any 2030, les Centrals Nuclears d’Ascó i Vandellós hauran de començar a desmantellar-se, de manera que un dia o altre caldrà substituir l’energia que aquestes produeixen. D’aquesta forma, sembla que la finalitat del projecte és produir i distribuir part d’aquesta energia que actualment prové de les centrals nuclears.
Així doncs, les macro-centrals eòliques permetrien la generació d’aquesta energia a partir de fonts renovables, la qual s’evacuaria mitjançant la Línia Aèria d’Alta Tensió fins a la sub-estació d’Ascó. D’allà, aparentment es podria distribuir l’energia cap a les àrees de major consum energètic a través de les línies elèctriques ja existents provinents de la Central Nuclear.
L’alternativa a l’actual model de transició energètica
Remarquem que no ens oposem a la transició energètica cap a fonts renovables, però si que ens qüestionem el model d’implantació d’aquestes: cal descarbonitzar el planeta, i la transició energètica cap a fonts renovables no és qüestionable. No obstant això, el model actual afavorit pel Decret Llei 16/2019 ha provocat una allau de projectes i una massificació de macro-centrals d’energia renovable en les àrees més naturalitzades i rurals, que sens dubte cal conservar en una situació d’emergència ambiental com l’actual. En un model energètic, no poden haver “territoris de sacrifici”.
Per transportar aquesta energia fins a les àrees de major consum, serien necessàries grans línies elèctriques, és a dir, moltes més MATs que comportarien una significativa destrucció d’hàbitats i de biodiversitat, provocant greus impactes paisatgístics (afectant negativament el desenvolupament rural). A més, aquest model provoca pèrdues d’energia (efecte Joule) que el mateix Decret Llei 24/2021 xifra en més d’un 15%. A banda, ens manté submisos al control dels grans oligopolis energètics.
Així doncs, el model d’implantació energètic que proposem des del GEPEC-EdC i des de la Federació d’Ecologistes de Catalunya en el seu manifest, és:
-
- Ubicar les centrals d’energia renovable en zones periurbanes degradades i zones de concentració d’infraestructures, com per exemple polígons industrials, zones portuàries i urbanes…), on més energia es consumeix de manera que no serien necessàries grans línies elèctriques per transportar aquesta energia.
- Un model distribuït arreu del territori per evitar la massificació de macro-projectes en els territoris històricament més deprimits (en termes generals, el món rural).
- Que la base fonamental de la transició energètica sigui el decreixement i l’estalvi energètic en lloc de seguir impulsant un model de creixement infinit que posaria al descobert els límits del planeta i que acabaria comportant el col·lapse.
- Un model participatiu en què es tingui en compte a tot el territori, democratitzant així el recurs.
- Un model descentralitzat, o en altres paraules, que la producció, distribució i gestió de l’energia depengui de la ciutadania, en lloc dels oligopolis i grans empreses privades. D’aquesta manera s’evitaria que l’energia fos únicament un negoci, i passaria a ser la societat, carregada de consciència ambiental, qui gestionaria el recurs energètic.
En conclusió, al GEPEC-EdC creiem que la metodologia a través de la qual es vol implementar la transició energètica és completament errònia, i que no té cap mena de lògica des d’una perspectiva ecosistèmica, biològica i fins i tot econòmica i social. Reclamen urgentment que cal un canvi de paradigma en la forma de gestionar els recursos del planeta (entre els quals els energètics), i brinden l’oportunitat a les institucions i òrgans governamentals, així com a tots els col·lectius, plataformes i empreses del sector a treballar conjuntament per fer-lo realitat.
2 Responses
El paràgraf “hem analitzat l’impacte del projecte….” No s’entén. Penso que hi ha algun error de redacció.
Hola Albert, gràcies pel teu comentari!
Ja ho hem corregit. Et convidem a llegir l’article de nou.