Els marjals havien estat emprats anteriorment com a terres de conreu. Per desenvolupar l’horta en la plana al·luvial va caldre drenar els marjals amb diverses sèquies que recullen les surgències dels diversos brolladors i, en abaixar el nivell de sobreeiximent, abaixen també el nivell freàtic local de l’aqüífer, possibilitant els conreus i rebaixant el nivell d’humitat als fonaments de les edificacions actuals.
Aquest reg de drenatge va permetre la plantació de magraners, garrofers i oliveres, que encara sobreviuen en els marges més eixuts de l’espai.
L’any 2010, Acuamed va finalitzar unes actuacions de restauració de la zona del marjal emmarcades en un projecte anomenat “Restauración de zonas húmedas de la plana de inundación (Tarragona)”.
Fins l’any 1983 es coneixia l’existència d’una petita població de samaruc (Valencia hispanica).
Actualment aquesta espècie ha desaparegut degut a l’expansió de la gambúsia (Gambusia holbrooki). A part de les espècies d’aiguamolls més comunes, hi destaca la presència del tritó palmat (Triturus helveticus). Aquesta espècie ha desaparegut de la major part de les zones
humides. La població del Marjal de Campredó, és la més abundant de les Terres de l’Ebre.