Des del GEPEC-EdC portem molts anys mostrant-nos crítics al model energètic
que es vol implementar al nostre país i reivindiquem una alternativa que apropi la producció energètica als llocs de consum, evitant així llargs quilòmetres de línies elèctriques, destruint i fragmentant hàbitats i malmetent el territori.
Des de l’àrea de defensa ambiental treballem incansablement analitzant els diferents projectes que es presenten al territori per tal de conèixer l’abast i l’afectació que poden causar.
L’any 2024 van redactar 50 informes a 24 projectes d’arreu del territori. En total, han sigut 19 informes d’al·legacions, 19 escrits de respostes als promotors i 7
recursos d’alçada. Als 19 informes d’al·legacions, s’han de sumar 5 informes més a
projectes en fase de consultes prèvies, que diferenciem respecte a les al·legacions
pròpiament dites (en fase d’informació pública). De la suma total d’escrits enviats,
8 han sigut a l’Administració de l’estat, i la resta a la de la Generalitat, tal com es
mostra a la taula següent:

Cal dir que alguns d’aquests escrits es van redactar en col·laboració amb altres entitats: el grup ecologista IPCENA – EdC al cas dels projectes a Lleida, i la Plataforma Territori Sostenible del Camp al cas de les del Camp de Tarragona. Els diferents recursos d’alçada, s’han redactat a partir dels presentats per les entitats anteriors, més pels fets pel moviment Teruel Existe (al cas de les línies MAT de l’empresa Forestalia entre Aragó i Catalunya).
Pel que fa a la distribució dels projectes en funció de la seva àrea geogràfica, es té que dels 19 projectes al·legats en corresponen (dins del nostre camp d’acció) 9 a l’àrea del Camp de Tarragona, 5 a les Terres de l’Ebre i 5 a Lleida. Ara bé, cal afegir-ne 5 més a les Terres de l’Ebre si es compten també els informes enviats en fase de consultes prèvies.

Pel que fa al tipus d’instal·lacions, de les 24 la majoria han sigut centrals solars fotovoltaiques. Les excepcions han sigut els projectes situats a la Terra Alta: en aquesta comarca, hi ha tres centrals eòliques, dos ampliacions eòliques i dos plantes solars fotovoltaiques híbrides. I de forma destacada hi ha el projecte de central hidroelèctrica reversible que se situa entre les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

Per altra banda, encara que la major part d’instal·lacions solars a les quals s’ha al·legat ha sortit al Camp de Tarragona, cal dir que no es tracta de grans projectes, sinó d’instal·lacions de mida petita o mitjana, de vegades molt pròximes entre sí.
Si es compara amb els valors de l’any 2023, es veu que les al·legacions presentades han disminuït, passant de les 49 d’aquell any fins a les 24 del 2024. Això pensem que pot ser degut a que els anys posteriors a la publicació del Decret llei 24/2021 de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, va haver una gran proliferació de projectes, cosa que hagués fet que els anys 2022 i 2023 fossin especialment actius en aquest sentit, per comparació al 2024.
Ajuda'ns a seguir defensat el territori
Oposició a la massificació de renovables
En qualsevol cas, cal remarcar que tots els projectes es van fer en espais amb valors naturals i/o eren espais cultivats, donant lloc, igual que l’any 2023 a un model on es fan servir per a la ubicació de centrals d’energies renovables justament els espais que s’haurien de protegir. Veiem lamentablement que no es fan servir els molts espais degradats o antropitzats amb què es compta, de manera que ens estem allunyant del model defensat per nosaltres, on l’energia es produeix en espais ja degradats i propers als llocs de consum. Aquest model és el que també defensa la Generalitat per mig del Decret llei 24/2021 abans citat, o el 16/2019 de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, tot i que com veiem, la realitat va per un altre camí. Confiem que les coses canviïn quan s’aprovi el PLATER (Pla Territorial de les Energies Renovables), encara que potser llavors ja hi haurà massa mal fet.