Davant l’anunci del pacte entre ERC i Junts per Catalunya i quan ja s’ha fet pública la nova estructura del proper Govern de la Generalitat, que estarà formada per 14 Conselleries, des d’Ecologistes de Catalunya, federació formada per les principals entitats ecologistes del País (entre elles el GEPEC-EdC), volem denunciar l’incompliment en algunes de les promeses que des d’ERC s’havien fet respecte a les polítiques ambientals del nou Govern.
Si fa unes setmanes el candidat a President de la Generalitat, el senyor Pere Aragonès, anunciava que, per fí, el nou govern recuperaria el desaparegut departament de Medi Ambient, que fou eliminat l’any 2010, ara, que es presenta la nova estructura del Govern, resulta que no es recupera aquest departament i les seves competències s’integren en un nou departament, més gran, compartint estructura amb el Departament d’Agricultura. És el que anomenen Departament d’Acció Climàtica, Agricultura i Alimentació.
Sembla que, novament, el nostre País quedarà orfe del necessari Departament de Medi Ambient o d’Acció Climàtica, amb un Conseller de Medi Ambient, amb pes al Consell Executiu, que, entre d’altres, hauria que tenir, com a màxima preocupació i responsabilitat, la de vetllar amb independència per la sostenibilitat del País, per la conservació dels espais naturals i de la biodiversitat, per implementar polítiques de minimització dels residus i la seva correcte gestió, per implementar una gestió sostenible de l’aigua, per vetllar per la qualitat atmosfèrica, per treballar per minimitzar el canvi climàtic, etc.
Un tema encara més preocupant és que, ara, aquestes competències ambientals cauran sota l’òrbita i control del Departament d’Agricultura, aquell departament que històricament ha fet mans i mànigues per intentar neutralitzar i fer fracassar les polítiques a favor de conservació dels espais naturals i de la biodiversitat .
Dins l’estructura del nou Govern sembla que l’actual Consellera d’Agricultura, la senyora Teresa Jordà, d’ERC, es postularia per dirigir aquesta nova Conselleria. Justament la Consellera que més s’ha significat per la seva creuada en contra d’aquestes polítiques de conservació de la biodiversitat.
No podem oblidar que la Consellera Jordà ha criticat les polítiques de conservació de la Natura, afirmant que són les causants dels incendis forestals. També la Consellera Jordà ha criticat públicament que informes sobre biodiversitat puguin posar condicions a la gestió forestal, tot defensant que la presència d’espècies protegides no poden ser motiu per deixar de tallar un bosc i demanant l’incompliment de les lleis de protecció de la biodiversitat. També des del Departament d’Agricultura s’ha fet pressió política en contra de la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i en contra d’altres iniciatives a favor de la preservació del medi natural de Catalunya, com el Pla de Protecció de l’Alta Garrotxa.
El Departament d’Agricultura, dominat pel lobby forestal, s’ha caracteritzat per un total menyspreu a la normativa de protecció de la biodiversitat, executant actuacions en espais protegits sense sotmetre’s a les obligades avaluacions d’impacte ambiental que han de determinar si una actuació es pot portar a terme en funció de l’impacte ambiental que es podria provocar.
El Departament d’Agricultura fa actuacions afectant a espècies en perill d’extinció i a zones protegides dels nostres parcs naturals, actuant en contra dels informes dels mateixos òrgans de gestió d’aquests espais protegits que són d’obligat compliment. Defensa al sector cinegètic en contra de la protecció d’espècies en greu perill d’extinció, es posiciona en contra de prohibir la cacera en llocs de gran importància faunística, etc.
Totes aquestes i moltes altres actuacions, han motivat denúncies administratives i judicials en contra de responsables del Departament d’Agricultura, per part d’entitats pertanyents a EdC, per delictes contra la fauna, de prevaricació, per malversació de fons públics, etc. Actualment segueixen oberts procediments judicials arran d’aquestes denúncies.
Ara, a Catalunya, estaríem retrocedint a l’època del Conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí d’UdC, època en que les competències sobre els espais naturals i la biodiversitat havien estat adscrites al Departament d’Agricultura, com ara es vol tornar a fer. En aquella època fou quan la nostra biodiversitat i els nostres espais naturals varen estar en major perill.
El mateix Departament d’Agricultura va dissenyar una estratègia per desmantellar tota la xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya, eliminant la figura de director dels parcs naturals i nomenant uns gerents sota el control polític del Departament, derogant la normativa de protecció dels nostres parcs naturals i eliminant les polítiques de conservació de la biodiversitat que serien supeditades als interessos productivistes. Els nostres parcs naturals, sense protecció legal, serien destinats a la producció i a l’explotació dels seus recursos (cacera, explotació forestal intensiva, turisme massificat, etc)
Per sort aquesta estratègia es va poder neutralitzar i es varen treure a temps les competències de biodiversitat del control d’Agricultura, essent assumides, fins avui, pel Departament de Territori i Sostenibilitat.
Ara, el futur nou Govern i molt especialment ERC, pretén tornar a posar els nostres parcs naturals, les nostres reserves, els nostres paisatges únics i les nostres espècies sota el control d’Agricultura i sota el control de la Consellera que sempre ha intentat fer-se amb aquestes competències per fer descarrilar tota iniciativa de conservació de la natura i per apropiar-se dels fons econòmics que li són assignats, que ara es veuran molt incrementats amb l’impost del CO2. Ara ERC, de tirar endavant la proposta presentada, permetria que el Departament d’Agricultura, en mans d’ERC, pogués acabar la feina iniciada per l’exconseller Pelegrí.
Es molt greu que ara, tant el senyor Pere Aragonès com d’altres responsables d’ERC, faltin al seu compromís de recuperar el Departament de Medi Ambient i, per si això no fos poc, agreugin la situació oferint al departament d’Agricultura el control de les competències en biodiversitat.
La necessitat de recuperar el Departament de Medi Ambient amb competències plenes i el perill de que el Departament d’Agricultura tingui accés a les competències en biodiversitat han estat temes debatuts per part d’Ecologistes de Catalunya amb el mateix senyor Pere Aragonès i amb altres responsables d’ERC. En tots els casos des d’ERC es va admetre que eren coneixedors d’aquesta situació i es va assegurar, per activa i per passiva, que això no passaria i que el departament de Medi Ambient (Departament d’Acció Climàtica) seria recuperat i que aquest tindria competències plenes, incloses les de biodiversitat i que un Conseller de Medi Ambient formaria part del Consell Executiu.
Novament els polítics sembla que han faltat al seu compromís i a la seva paraula. Novament interessos de partit es posen per sobre dels interessos de país, novament ens ensenyen el poc que val una promesa i un compromís quan aquest ve d’un polític. Novament es va palesa la poca sensibilitat ambiental de la nostra classe política.
Sols ens queda demanar als responsables d’ERC i molt especialment al senyor Pere Aragonès que rectifiqui i que faci realitat la promesa de recuperar del Departament de Medi Ambient amb competències plenes i que eviti que les competències en biodiversitat recaiguin sobre el Departament d’Agricultura.
Sols ens queda demanar als partits que estan participant en les negociacions per possibilitar un nou Govern, la CUP i Junts per Catalunya, que intervinguin per fer possibles aquestes promeses tant necessàries i evitin el que pot ser una de les pitjors etapes pel futur de la natura del nostre País.
Catalunya ha d’escollir si vol seguir el model de la majoria de països europeus, on els Governs incorporen departaments de medi ambient forts, amb competències plenes o els models de Letònia, Bulgària i Hongria, els tres únics països de l’òrbita Europea on les competències en biodiversitat estan integrades dins els departaments d’agricultura i sotmeses als interessos productivistes.
