Au comuna a Europa, i també és present a Àsia i el nord d’Àfrica.
Sol habitar tant boscos tancats com masses d’arbres obertes, no li agraden les zones boscoses denses. També ocupa parcs, jardins i horts en pobles i ciutats.
L’esperança de vida és de entre 3 i 4 anysl.
La seva mesura mitjana és d’uns 15 cm. El mascle té el fron negre, el cap blau pissarra i les galtes i el pit morats. El dors és marró i el carpó verdós amb ratlles blanques a les ales i la cua el fan inconfusible en el vol. La femella és de color marró-verdós i té la part inferior més
clara, amb el blanc de les ales i cua menys clar que el mascle.
És una au sedentària, però a l’hivern busca temperatures càlides, per aquest motiu, a finals de tardor s’agrupen en grans grups i van a zones obertes a buscar aliment. A Catalunya hi ha una petita migració del Pirineu a les planes. A l’hivern augmenta la població amb l’arribada d’estols provinents del nord d’Europa.
És una au omnívora, s’alimenta tant de llavors, fruits carnosos com d’insectes, aquest últim sobretot els individus joves.
Fa niu en arbres i hi sol posar molses i líquens. Posa un promig de sis ous anualment en una sola posta. Són animals monògams, amb parelles que poden durar més d’una
temporada. La incubació dels ous dura dues setmanes.
Els mascles defensen el seu territori durant l’època de cria i atrauen les femelles amb el cant.

Poden anar a les menjadores de llavors i si afegim baies i insectes els alegrarem la vida