Posar una menjadora per a ocells a la nostra terrassa, balcó o jardí, pot ser una experiència incomparable per a nosaltres i una forma d’ajudar a les aus en la seva lluita diària per aconseguir aliments.
No obstant això serà la nostra obligació prestar atenció a certes qüestions que evitin que el nostre menjadora es converteixi en un problema per a les aus, o bé que les nostres expectatives no es vegin complertes per que les aus no trobin del seu grat la menjadora que amb tanta cura hem preparat per a elles.

Per això anem a desgranar unes qüestions que hauràs de tenir molt en compte abans de decidir col·locar una menjadora.

1- UBICACIÓ

Si bé hi ha llocs millor que altres perquè les aus acudeixin al nostre menjadora, com pot ser un jardí, pati ampli, o terrassa en un primer o segon pis, la veritat és que només és qüestió de temps que les aus acabin trobant l’aliment, sigui on sigui.
L’important és minimitzar els riscos que pot suposar una ubicació errònia per a les aus.
Mai ho situarem prop d’una finestra o vidriera contra la qual els ocells puguin xocar.
Si la zona és accessible per als gats, la menjadora se situarà de tal manera que sigui impossible per al felí aproximar-se a ell i als ocells sense ser vist.

2- LA IMPORTÀNCIA DE LA NETEJA

Amb tota probabilitat la teva menjadora acabarà sent visitat per un gran nombre d’aus, i tant tràfec en un espai reduït dispara la possibilitat que es transmetin malalties entre elles.
Per reduir aquest risc és molt important realitzar una neteja regular de la menjadora.
Per a la neteja haurem de retirar la menjadora per netejar-lo amb aigua i sabó, i després netejar amb una solució de lleixiu diluït en aigua (1 part de lleixiu per 9 d’aigua).
Posteriorment ho aclarirem a consciència i el deixarem assecar abans de tornar a dipositar aliment en ell.

3- POSA ALIMENTS DE QUALITAT

Un menjadora ha de ser una font d’aliments acords a les necessitats nutricionals de les aus.
No hem de pensar en la menjadora com un lloc en el qual donar una segona vida a aliments rancis o passats.
Molt a contra, emprarem únicament menjar específic per a aus, com llavors o preparats per a aus silvestres.
També hem de tenir en compte que les necessitats nutricionals varien al llarg de l’any, i un bon aliment ric en greixos durant l’hivern, serà perjudicial durant el període de cria en què les aus han de buscar aliments rics en proteïna per als seus pollets.

4- ALIMENTS DE TARDOR-HIVERN I DE PRIMAVERA-ESTIU

A l’hivern les aus requereixen aliments energètics, de manera que posar a la seva disposició diverses llavors com pipes de gira-sol negre, escaiola, cacauets o pastissos de sèu, sense oblidar alguna porció de fruita madura com poma o pera, proporcionarà els nutrients necessaris per a sobreviure a les llargues i fredes nits.
A la primavera però, l’excés de greix present en cacauets, pastissos de sèu, (ni esmentarem restes de pastisseria industrial o pa … aliments vetats en el nostre menjadora) suposen un problema. Per això si optem per mantenir l’alimentació en aquesta època (davant el menor dubte us recomanem simplement suprimir l’alimentació fins finalitzat el període de cria a l’agost o setembre), haurem d’emprar al nostre menjadora aliments rics en proteïnes, com preparats per a aus insectívores, larves i cucs, al costat d’algunes pipes de gira-sol negre i trossos de fruita madura.

5- QUINA MENJADORA TRIEM?

Hi ha multitud de menjadores per a aus, sent molt important tenir en compte que cada disseny és bo per a unes espècies però no per a altres.
La majoria d’aus granívores que viuen a la ciutat, com pardals, pinsans, caderneres, gafarrons o verdums, prefereixen alimentar-se a terra, ja que és allà on troben de forma natural el seu aliment.
Per això aquestes aus solen acudir millor a aliment disposat simplement sobre la gespa o terra d’un jardí. No obstant això també poden entrar sense problemes a menjadores tipus “safata” si són prou amplis. 
Per aus que solen buscar l’aliment en les branques d’arbres, les menjadores penjants solen ser acceptats amb rapidesa, i fins i tot aus com el picot garser gros o els raspinells poden emprar-los, si bé els trobaran més ràpid si ubiquem la menjadora penjant al costat de l’tronc de un arbre.

6- CONÈIXER LES AUS QUE FREQÜENTEN EL LLOC

No té sentit pensar en atreure aus que no estan presents a l’entorn de la teva terrassa, pati o jardí, ja que òbviament si no passen per allà mai van a trobar aquest menjadora. Per això és bo dedicar un temps a veure quin tipus d’aus es deixen veure per la zona, algunes seran presents de forma contínua, altres passaran de tant en tant mentre es desplacen buscant menjar, i altres simplement no hi seran. Un cop sàpigues de manera aproximada que espècies tenen probabilitats de “topar” amb la menjadora, el correcte és triar un disseny que s’adapti a les seves apetències (freqüentment posarem més d’una menjadora per a cobrir els gustos de diferents aus)

7- NO NOMÉS DE MENJAR VIUEN LES AUS

La nostra menjadora cobrirà part de les necessitats alimentàries de les aus durant part de l’any, però les nostres amigues segueixen mantenint altres necessitats en què podem ajudar.
Una molt important és la disponibilitat d’aigua, especialment en els mesos més càlids, però sense oblidar que realment les aus necessitaran aigua durant tot l’any.
Aquest “abeurador” ha de cobrir dues necessitats ben diferents, l’aigua per beure i l’aigua per al bany, per això és important triar (o construir) un adequat per a les dues qüestions.
Si en el cas de les menjadores la neteja és important, en el dels abeuradors la considerarem vital, ja que l’aigua és el mitjà perfecte perquè es desenvolupin microorganismes (o larves de mosquit). Per això l’aigua de l’abeurador ha de ser renovada diàriament, aprofitant per a una neteja adequada de la mateixa.

Probablement no ho hagis pensat, però les aus com els pardals necessiten construir un niu adequat emprant materials en quantitat suficient com per garantir un bon aïllament tèrmic a la femella que va incubar immòbil en el seu interior i per a les petites cries.
En molts barris de la ciutat trobar material adequat per realitzar aquest niu pot suposar una dificultat extrema, ja que les aus han de trobar brins d’herbàcies seques en un mitjà en el qual probablement no hi hagi. Per això podem recollir al camp diferents “herbes seques” no llenyoses i posar-les a l’abast de les aus.
Només farem servir aquests elements ja que altres com la llana poden enredar al voltant de les aus al niu provocant la seva mort.

8- PACIÈNCIA, SI POSES MENJAR LES AUS ARRIBARAN

És probable, que un cop col·locat la teva menjadora acuradament triat en el lloc que has considerat ideal, no reprimeixis la temptació d’observar cada poc esperant trobar una au sobre el mateix … No obstant això l’experiència dicta que el normal, és que tot i haver encertat en l’elecció de la menjadora i en la seva ubicació, les aus triguin a el menys un parell de setmanes a començar a freqüentar-la.
També pot passar que aquest període s’allargui molt més, bé per que hem triat una menjadora incompatible amb les aus de el lloc, bé perquè l’hem situat en un lloc poc freqüentat per les aus.
L’experiència diu que tard o d’hora les aus trobaran el menjar, pensa que quan la necessitat estreny, dediquen cada minut disponible a buscar per cada racó alguna cosa per el bec.