L’ampliació del Centre de Tractament de Residus de les Terres de l’Ebre a Mas de Barberans podria tenir greus afectacions medi ambientals

Fa uns dies Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans -Ecologistes de Catalunya (GEPEC – EdC) va presentar al·legacions al Pla Especial Urbanístic Autònom  (PEUA) d’ampliació del Centre de Tractament de residus de les Terres de l’Ebre a Mas de Barberans, que està en tràmit des de fa un temps. Es tracta d’una ampliació amb un elevat impacte ambiental, i les al·legacions presentades són de tipus urbanístic, paisatgístic i ambiental.

Primerament, s’ha de dir que el Pla territorial de les terres de l’Ebre (PTPTE) classifica el sòl on se situaria l’ampliació, com de protecció territorial d’interès agrari i paisatgístic. De fet, hi ha relativament poca superfície d’aquest tipus de sòl al PTPTE; una part d’aquest sòl és tota l’àrea de cultiu de l’olivera dels termes municipals de Mas de Barberans i Ulldecona que està més propera als Ports. Concretament, el PTPTE diu textualment d’aquests oliverars que “tenen importància estratègica com a major zona homogènia d’oliverar actiu de totes les Terres de l’Ebre”. També afirma que convé mantenir no urbanitzats aquests espais ja que tenen una funció estructuradora de l’ordenació del territori. Per tant, urbanísticament es desaconsella, encara que no es prohibeix, l’ocupació d’aquests sòls amb infraestructures com un centre de tractament de residus. Aquest grau de protecció de la zona ve a ser conseqüència dels elevats valors ambientals que té, i per tant l’ampliació del centre de residus acabaria tenint conseqüències força negatives per a la zona. Des de GEPEC – EdC creuen que no té sentit ordenar correctament el territori en funció d’una sèrie de paràmetres ambientals, i després anar fent exempcions a aquesta ordenació, cosa que es va al·legar.

Com a prova dels valors que té aquesta zona i el seu entorn, se’n poden citar algun com que es tracta d’un paisatge de gran qualitat que conté espècies importants protegides o amenaçades com ara el voltor o l’àguila cuabarrada, suposant un problema sobretot per al primer. Justament per la seva proximitat al Parc Natural dels Ports, el centre de tractament de residus pot suposar un problema, ja que pot donar lloc a focus de bioinvasions: a causa de les plantes que solen fer cap als centres de residus (i als invertebrats que es troben en aquestes plantes), aquestes infraestructures acaben sent llocs on solen començar invasions d’espècies al·lòctones, que suposarien un greu perill en cas d’escampar-se als Ports.

Actualment, el centre de residus està en la seva fase III amb una ocupació d’unes 26 hectàrees, tanmateix, en la seva fase V acabarà tenint-ne unes 85. I s’ha de pensar que aquest gran centre de tractament de residus s’acabaria sumant a altres instal·lacions que tracten amb residus, com ara la planta de compostatge de Santa Bàrbara, la planta de biogàs i la de tractament de sansa de la Galera, més les plantes de biogàs en projecte a Campredó, Camarles i Godall.