A la Vall del Corb, entre les comarques de l’Urgell i la Conca de Barberà, es vol impulsar un projecte híbrid, un concepte cada cop més habitual en l’àmbit energètic. Aquest tipus d’instal·lació combinen diverses fonts per generar electricitat: per exemple, energia solar fotovoltaica i energia eòlica, que es poden complementar segons les condicions meteorològiques.
El projecte Sant Roc és un clar exemple d’aquest model, és pretén incloure un parc eòlic amb 6 aerogeneradors de grans dimensions, la planta solar Espluga 2, amb més de 17.000 panells fotovoltaics i 25.6 ha, i un sistema de bateries per emmagatzemar l’energia generada i millorar-ne la gestió. L’electricitat produïda es canalitzarà a través de dues subestacions (una a Ciutadilla i una altra a l’Espluga de Francolí) i es transportarà per mitjà de línies d’alta tensió, tant aèries com soterrades, que travessen diversos municipis.
A la imatge següent es pot veure la dimensió territorial del projecte:

Ara bé, el mapa només reflecteix els projectes actualment en funcionament (en verd) i els que estan en fase de tramitació. No s’hi inclouen altres projectes que ja han superat les fases de suficiència i idoneïtat, com una nova línia d’alta tensió (LAAT) del clúster de Forestalia (Sant Roc – Els Vilars – Camila – Carna). Tampoc hi apareixen els dos projectes més de la promotora RP Global (Gardeny i Martí), que preveuen omplir el nord de Guimerà de panells solars i instal·lar nous aerogeneradors entre la Pobla de Ferran i Guimerà.
En total, sumant les instal·lacions ja en servei i les projectades, estaríem parlant de 818 hectàrees afectades per camps fotovoltaics, 86 aerogeneradors i 4 línies d’alta tensió, tot en un radi de només 7 km, entre Verdú (nord), Forès (sud), el Fonoll (est) i Vallbona de les Monges (oest).
Tot i que a priori, un projecte híbrid pot semblar quelcom positiu des del punt de vista de la transició energètica, en aquest cas en concret, cal tenir molt present els impactes ambientals que podria suposa sobre el territori, principalment l’impacte paisatgístic, sobre la connectivitat ecològica o sobre els espais agraris. Cal mencionar també l’impacte sobre la fauna, especialment sobre l’aligot (Buteo buteo), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) i l’astor (Accipiter gentilis), i podria ser problemàtic també per a l’àguila daurada, encara que el projecte se situa a les afores del territori d’una parella. També afectaria a diverses espècies de ratpenats.
Des del GEPEC-EdC i la Plataforma Sostenible del Camp, volem alertar que s’està conformant una nova “zona de sacrifici” a Catalunya, que es pot sumar a altres zones semblants com la Terra Alta, una zona poc poblada on poc a poc s’ha anat omplint de nous projectes de renovables. Així, la Vall del Corb quedaria com a zona productora d’una energia que es consumiria lluny, a les grans àrees urbanes, i d’aquesta manera aquesta àrea acabaria sent un enorme polígon energètic, subjugada al servei de les grans ciutats, sent per tant un nou exemple de “colonialisme energètic”. Aquest model només crea desequilibris territorials, que es veuen encara més augmentats pel fet de concentrar un alt nombre de projectes en una mateixa àrea.