Fa uns dies s’ha anunciat i sotmès al tràmit d’informació pública un projecte de central fotovoltaica (camp de plaques solars) que es vol instal·lar al terme municipal de Valls (Alt Camp), a tocar del terme de l’Alió. Es tracta del projecte conegut amb el nom de Parsosy.
Novament ens trobem en un gran projecte que, per tal de accelerar la seva tramitació i evitar ser sotmès al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, fet que podria provocar la seva paralització, ha estat fragmentat en 4 projectes més petits d’una potència inferior als 5MW, concretament de 4,9MW (per sota dels 5MW aquests projectes estan exempts del tràmit d’avaluació ambiental). Es tracta dels projectes «Parsosy Alice FV1» de 4,50 MW, «Parsosy Alice FV2», «Parsosy Las Piedras FV3» i «Parsosy Las Piedras FV4», de 4,95 MW de potència cadascun, i de 6,90 ha de superfície tots ells.
El cas d’aquesta central és especialment greu i molt preocupant, ja que ocuparà una superfície total de 27,6 ha, en un espai de vital importància per alguns dels ocells més amenaçats del país. En aquesta zona s’hi troba la única població del Camp de Tarragona de la terrerola (Calandrella brachydactyla), un alàudid en perill crític d’extinció.
Aquesta espècie ha estat inclosa al catàleg d’espècies amenaçades de Catalunya (Decret 172/2022, de 20 de setembre), que fou aprovat l’any passat, amb la categoria d’espècie en perill d’extinció. Aquesta és la categoria que inclou les espècies que es troben en un pitjor estat de conservació i que gaudeixen d’un major estatus de protecció legal i sobre les quals s’han de redactar, aprovar i executar plans de recuperació que han de comportar, entre altres actuacions, la protecció dels espais naturals on l’espècie encara resisteix.
Les principals poblacions d’aquest ocell es troben a la plana de Lleida on es considera que en els últims 20 anys la seva població s’ha reduït un 95% arribant a la molt preocupant situació actual, essent del tot necessari i obligat la protecció i conservació de tots els nuclis reproductors i dels espais naturals on habita l’espècie.
Aquest mateix espai natural de l’Alt Camp, on es vol instal·lar la central fotovoltaica, també és utilitzat regularment per altres espècies d’ambients estèpics com són el tòrlit (Burhinus oecdicnemus) o el Sisó (Tertrax tetrax), espècie que es deixa veure amb regularitat. El sisó es troba en una situació de conservació similar a la terrerola, essent també considerat en perill d’extinció i gaudint també dels màxims estatus de protecció essent obligada la conservació i protecció dels espais naturals on l’espècie viu.
És especialment greu que, en casos com aquests, en que els projectes poden tenir greus impactes ambientals, de conseqüències irreversibles, les empreses utilitzin la picaresca de fragmentar els seus projectes per evitar els anàlisis ambientals que, en aquest cas, de ben segur comportaria una declaració d’impacte ambiental negativa que n’impediria la seva execució. No menys greu és que l’administració permeti aquesta mala praxi i consolidi aquest forma d’actuar com a normal en el sector energètic
Cal que la Generalitat, que te les responsabilitats i obligacions en la conservació de la biodiversitat i en la recuperació de les espècies més amenaçades, com és el cas de la terrerola, prengui cartes en l’assumpte per tal d’evitar actuacions com la que aquí es planteja que comportaria un impactes de greus conseqüències sobre aquest espai i sobre les espècies que l’habiten.
Amb l’objectiu d’impedir que aquesta central fotovoltaica s’acabi construint des del GEPEC-EdC hem presentat al·legacions al projecte i hem sol·licitat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, que te les competències en conservació de la biodiversitat i en l’avaluació dels impactes ambientals, que prengui cartes en aquest afer per tal que s’analitzin els impactes que aquesta central fotovoltaica provocaria sobre aquests espais i sobre espècies com la terrerola i que n’impedeixi la seva implantació
En cas que el projecte tiri endavant dels del GEPEC-EdC s’iniciaran els procediments legals i penals que es creguin oportuns per tal d’impedir la seva execució. Cal tenir en compte que Catalunya te responsabilitats i compromisos davant d’Europa de recuperar espècies com la terrerola i de protegir els hàbitats on aquestes viuen.
