A finals del 2024 el Govern Espanyol va desestimar dos projectes de línies MAT procedents de l’Aragó i que havien d’afectar Catalunya: l’anomenada línia Clúster-Begues i la que havia d’afectar els municipis d’Isona i la Conca Dellà.
Ara recentment, s’ha presentat una nova línia MAT promoguda per l’empresa Forestalia que afectarà al territori català, també procedent de l’Aragó. En aquest cas, el projecte inclou sis parcs eòlics a les comarques dels Monegros i el Baix Cinca (Osca), més la línia d’alta tensió (220 kV), i fins a quatre subestacions transformadores a les mateixes zones d’Aragó, i un centre de seccionament a l’Espluga de Francolí.
Des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans -Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) han presentat al·legacions a aquest nou projecte que té unes característiques molt similars a les línies MAT que es van desestimar, pensades amb la filosofia de produir electricitat en zones rurals i allunyades dels nuclis de consum.
La línia elèctrica té una longitud aproximada d’uns 120 km, depenent de l’alternativa considerada ja que té un punt de bifurcació. Així, hi ha una alternativa que és aèria en gairebé tot el seu recorregut, mentre que l’altre, és només aèria en el seu tram aragonès, i just a la frontera administrativa entre Aragó i Catalunya passa a soterrar-se. subterrània en el català.
Des del GEPEC-EdC creuen que aquest soterrament és un indicatiu de les exigències ambientals de les dues comunitats, almenys fins al moment. El conjunt de la línia d’alta tensió i les centrals eòliques tindrien un elevat impacte ambiental, ja que es tracta d’obres de gran envergadura que se situen en un extens territori, que majoritàriament es manté ben o molt ben conservat. Els parcs eòlics i el tram de línia ubicats a Aragó se situen en zones d’una elevada diversitat de fauna protegida o amenaçada com ara el l’àguila daurada (Aquila chrysaetos), havent fins a dos nius d’aquesta espècie a menys de 2 km d’alguns dels parcs eòlics. Una espècie afectada tant a Aragó com a Catalunya és el milà reial (Milvus milvus), que té una àrea de distribució des de més o menys Lleida fins a les Borges Blanques molt important, per on passaria la línia elèctrica. I cal dir també que aquesta línia seria problemàtica per a l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) al costat català, ja que podria passar per un o dos territoris.
Ajuda'ns a seguir defensant el territori
Respecte al grau de protecció, s’ha de dir que l’àguila daurada està protegida, i el milà reial i la cuabarrada estan en perill d’extinció a Catalunya. Cal fer especial menció en el fet que tant el costat aragonès com bona part del català, són zones de característiques estepàries. Aquestes àrees alberguen les anomenades aus estepàries, que es caracteritzen justament per estar especialment amenaçades. Entre elles es pot citar la ganga eurasiàtica (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i el xoriguer petit (Falco numanni). La ganga eurasiàtica i el xoriguer petit estan classificats com a “vulnerables” segons la legislació catalana, mentre que la xurra i el sisó ho estan com a espècies “en perill d’extinció”. Aquestes espècies afecten tant a la part catalana com a l’aragonesa, però especialment a aquesta última, ja que els parcs eòlics se situen en zones importants per a aquestes espècies. De manera especial resultaria afectat el xoriguer petit, ja que molts dels aerogeneradors se situen en àrees designades com a crítiques per a aquesta espècie pel Govern d’Aragó. Només per aquest motiu ja hauria de desestimar-se tot el projecte.
Certament, hi ha una alternativa de línia elèctrica que es contempla com a subterrània a Catalunya, i que per tant, alleugeraria molt els impactes en el tram català. Així i tot, les afectacions serien molt greus al costat aragonès, per la qual cosa l’impacte global de tot el projecte seria crític i per tant caldria descartar-lo. A més el fet de construir centrals d’energies renovables en territoris amb baixa densitat de població i llunyans de les grans ciutats, implica un model energètic que requereix de grans infraestructures (línies elèctriques d’alta tensió), i que a causa de la seva longitud acaben sent ineficients: el mateix Decret Llei 24/2021, de 26 d’octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, quantifica les pèrdues energètiques en un 15%.
Des del GEPEC – EdC venen demanant des de fa temps que el model de transició energètica ha de prioritzar la localització dels centres productors prop dels consumidors, i en àrees ja degradades on els impactes ambientals siguin assumibles. Les Administracions haurien de marcar les pautes per tal que això fos així. Ara ho estan fent les empreses en base a criteris econòmics que deixen molt en segon terme els greus impactes ambientals d’aquestes instal·lacions.
