Arran de la notícia apareguda al diari Ebredigital del passat dia 16 d’octubre, sobre la reducció de les concessions d’aigua als canals de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, alertem dels perills que això suposarà tant per l’agricultura, com pels sediments aportats al Delta
En la notícia es diu que els tècnics de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre estan realitzant estudis des de fa temps on es tenen en compte l’evolució i necessitats dels conreus agrícoles. Partint d’aquest context, han determinat que és factible reduir el volum d’aigua destinat als regadius de la conca. Per als canals de la Dreta i l’Esquerra de l’Ebre, això implica passar dels 20.213 m3/ha/any als 17.675 m3/ha/any al cas del Canal de la Dreta i als 17.608 m3/ha/any al Canal de l’Esquerra. L’aigua que es deixaria d’enviar als canals de reg de la conca de l’Ebre, hauria d’acabar revertint en un cabal ecològic del riu més elevat. No obstant, aquestes reduccions de les concessions d’aigua de reg, que a primer cop d’ull poden semblar beneficioses per al medi ambient o per altres demandes d’aigua, no ho són en absolut al cas dels canals que reguen el Delta de l’Ebre.
És sabut i contrastat que el Delta d’Ebre té unes característiques i problemàtiques pròpies, que afegit als efectes del canvi climàtic fa que aquest sigui un espai vulnerable, la qual cosa implica una gestió i tractament diferenciats.
Una disminució del cabal d’aigua dels canals implica no només menys aigua per al cultiu de l’arròs, sinó també menys aigua per al manteniment del Delta i dels seus ecosistemes. Els problemes de salinitat fan necessària una aportació d’aigua dolça el més elevada possible, i el pas d’aigua pels canals fa que es redistribueixi per tot el delta i per les badies de forma molt eficient. Per altra part, aquesta distribució també pot ajudar a fer front a la subsidència del delta, ja que si l’aigua es reparteix bé per mig dels canals, també es reparteixen bé els sediments que porta, encara que molt escassos, per tots els racons del delta. Per tant, l’aigua que circula pels canals actua també de cabal ecològic, amb la qual cosa no s’hauria de disminuir encara que augmentés el cabal del riu. Cal tenir en compte que l’any passat es va donar una situació insòlita al Delta de l’Ebre, i és que va ser la primera vegada que es va tallar la circulació d’aigua dels canals durant certs períodes a causa de la sequera.
Des del GEPEC-EdC, no veiem el sentit, en aquest context de major probabilitat de sequeres i amb els greus problemes que ja pateix el delta, es proposi disminuir l’aigua que el rega, mentre al mateix temps el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre al seu tercer cicle preveu ampliar regadius: si es treu l’aigua dels canals del delta, no pot anar a parar a nous regadius. Per altra banda, cal afegir que aquesta disminució del volum d’aigua als canals, hauria d’anar acompanyada d’una disminució d’aigua que el Consorci d’Aigües de Tarragona transvasa a l’àrea del Camp de Tarragona. En aquest punt, cal recordar que en els últims anys han anat sortint nous projectes a la zona del Camp de Tarragona, com el del Hard Rock i el de la fàbrica Lotte, els quals suposen noves i elevades detraccions d’aigua provinent del transvasament. S’ha de tenir present que el transvasament a l’àrea de Tarragona va iniciar-se perquè hi havia una situació de necessitat en aquell moment, i ara poc a poc es van afegint nous municipis i projectes, donant la sensació de què qualsevol necessitat futura d’aigua serà coberta per l’aigua de l’Ebre. En una època en la que hauríem d’anar a estalvis màxims d’aigua, i utilitzar-la en aquells usos més necessaris, s’afavoreixen nous consums i es retallen recursos d’una zona com el Delta de l’Ebre. Si volem salvar el Delta necessitem aigua i sediments.