Des del GEPEC-EdC fa mesos que treballem en l’anàlisi, seguiment i oposició al projecte de planta de biogàs previst a Campredó. Actualment, la planta de biogàs de Campredó es troba en fase de tramitació administrativa, pendent encara de diverses autoritzacions i informes preceptius.
En aquest context, el GEPEC – EdC hem desenvolupat una tasca intensa, no només d’al·legació formal dins els terminis legals, sinó també de mediació i informació adreçada tant a les administracions públiques com a la ciutadania afectada.
- Ens hem entrevistat amb l’Ajuntament de Tortosa i amb la majoria dels grups polítics municipals per exposar-los per què aquesta planta no aporta beneficis reals al territori ni a la població local. Aquestes reunions han tingut com a objectiu dotar els representants públics d’eines i informació rigorosa per poder valorar amb criteri els impactes ambientals, socials i econòmics d’un projecte d’aquestes característiques.
- Hem recollit i valorat les opinions expressades per l’alcalde de l’Aldea, que ha manifestat la seva preocupació per la nocivitat potencial de la planta de biogàs, tant pels riscos ambientals com per les afectacions a la qualitat de vida de la ciutadania dels municipis propers.
- Ens hem reunit amb veïns i veïnes dels pobles afectats, especialment de Campredó i l’Aldea, amb la voluntat de fer-los arribar tota la informació contrastada disponible sobre el projecte. Aquest treball de proximitat ha permès compartir dades tècniques, estudis independents i exemples d’altres territoris on plantes similars han generat greus problemàtiques.
- Ens hem entrevistat amb càrrecs electes de diferents administracions, més enllà dels ajuntaments, per traslladar-los les seves preocupacions i arguments, alhora que ha presentat les al·legacions corresponents dins el procediment administratiu.
Durant tot aquest procés, cada nova informació contrastada que el GEPEC – EdC considerava pertinent —ja fos provinent de mitjans de comunicació o de fonts acadèmiques i científiques— ha estat comunicada als alcaldes de Tortosa, Campredó i l’Aldea, amb l’objectiu de garantir una presa de decisions informada i responsable.
D’aquesta manera, el GEPEC – EdC vol deixar clar que la seva tasca no s’ha limitat a oposar-se a la planta de biogàs, sinó que ha tingut una clara vocació pedagògica i de servei públic: informar les autoritats i els representants del poble perquè puguin entendre què implica realment una infraestructura d’aquest estil i quins interessos hi ha al darrere.
Ajuda'ns a defensar el territori
En aquest sentit, volem assenyalar dos factors clau que expliquen la proliferació d’aquests projectes erronis.
- L’ús dels fons Next Generation, que en lloc de destinar-se a cooperatives energètiques locals o a projectes pensats per afavorir l’autoconsum i l’economia dels pobles, acaben beneficiant grans empreses o fons d’inversió. Aquestes empreses creen societats mínimes amb capitals irrisoris, impulsen els projectes i posteriorment acudeixen a la Generalitat de Catalunya per obtenir milions d’euros de fons públics, que queden compromesos a l’espera dels informes corresponents.
- Aquestes mateixes empreses despleguen una estratègia de pressió i persuasió basada en entrevistes amb alcaldes, membres de comissions territorials d’urbanisme i altres òrgans decisoris, presentant uns suposats avantatges econòmics i ambientals que, segons el GEPEC – EdC, no es corresponen amb la realitat.
- L’insuficient finançament estructural dels ajuntaments, que fa que molts alcaldes vegin en aquests projectes una possible font d’ingressos, això porta que es prenguin decisions sota pressió econòmica i no des d’una visió de sostenibilitat real i de benefici col·lectiu.
Per tot plegat, el GEPEC – EdC reclamem que la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre analitzi amb deteniment totes les al·legacions rebudes, procedents de partits polítics, organitzacions ecologistes, veïns i veïnes, i ajuntaments.
Els motius al·legats al projecte
A les al·legacions presentades al projecte, des del GEPEC-EdC volem destacar.
- L’àrea del PEU està classificada com a sòl de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic segons el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Aquest tipus de sòl, segons el mateix pla hauria de quedar lliure d’infraestructures i sense urbanitzar, donat el valor que tenen aquests sòls. No té sentit que activitats com aquestes s’ubiquin en sòls rústics i en cert nivell de protecció; una activitat industrial ha d’anar a un sòl urbanitzable industrial. No pot ser que el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre estableixi un sistema d’espais oberts amb diferents graus de protecció urbanística, i que després s’implantin centrals energètiques renovables o com ara, plantes de biogàs, allà on sigui més econòmic.
- La parcel·la on es pretén ubicar la planta de biogàs té valors ambientals i agrícoles que caldria respectar. Així, es tracta d’una superfície amb oliveres i garrofers on habiten nombroses espècies protegides, i inclús amenaçades, com el còlit ros (Oenanthe hispanica) i inclús poden haver exemplars de xoriguer petit (Falco naumanni). A més, es tracta d’una part molt important de l’àrea vital de la parella d’àguiles cuabarrades (Aquila fasciata) del Coll de l’Alba, la qual cosa seria suficient al criteri del GEPEC – EdC per desestimar aquesta planta.
- És absolutament necessari que la matèria primera principal (la gallinassa) estigui pròxima. Si bé és cert que a les comarques del Montsià i Baix Ebre hi ha nombroses granges d’aviram, no sabem fins a quin punt hi ha un compromís per part dels propietaris amb el promotor de la planta de biogàs per subministrar-los la gallinassa. Si no és així i s’ha de portar de lluny, a nivell d’emissions deixaria de tenir sentit.
El GEPEC – EDC conclou que només amb informació rigorosa, participació ciutadana i una planificació territorial responsable es poden evitar errors greus que hipotecaran el futur ambiental i social de les Terres de l’Ebre.
