Després dels darrers aiguats a la comarca del Montsià, les entitats sota-signants,
coordinades a la Xarxa Aigua Ebre, volem mostrar el nostre desacord amb la única mesura urgent proposada pel govern de la Generalitat, com és la neteja de barrancs (preveient destinar-hi 27,25 milions d’euros en 5 anys), per ser una mesura a molt curt termini i provadament ineficaç tal com ho declara el propi Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico i diferents estudis.
Per a la Xarxa, es imprescindible prendre’s seriosament la crisi climàtica (que ja provoca migracions ambientals en gran part del planeta, i que influeix en els episodis d’aiguats cada cop més freqüents i incendis de gran magnitud) i actuar i planificar en conseqüència. En aquest aspecte, recomanem incloure i implementar en l’anunciat Pla director mesures basades en Solucions Basades en la Naturalesa (NBS) ja que les NBS són aquelles accions sobre el territori en espais modificats pels humans destinades a recuperar processos naturals i que aborden reptes ambientals, socials i econòmics de manera eficaç i adaptativa, alhora que proporcionen beneficis per al benestar humà i la biodiversitat. Les NBS són una forma d’«eco-innovacions» que específicament promouen la natura com a paper clau en la mitigació i adaptació de la nostra societat davant la crisi climàtica i, recordem, van ser impulsades per l’UICN i el Banc Mundial a finals de la dècada de 2000 i amb posterioritat van ser adoptades pels responsables de
la Comissió Europea.
En aquest sentit, considerem que ha de ser prioritari retornar a la llera la seva funció principal, la de conduir aigua durant les barrancades de manera que aquest fet suposi el mínim risc possible, incrementant les zones de laminació al seu entorn allà on sigui possible, creant, si s’escau, basses naturals de laminació i retenció per tal de disminuir la velocitat de l’aigua i minimitzar la seva força tenint present que cal adequar les infraestructures que estan a l’entorn de la llera a les noves condicions climàtiques que deriven de la crisi climàtica.
A nivell municipal exigim una major vigilància de l’estat de les lleres al seu pas pels termes municipals i per això demanem:
– Deixar de considerar els barrancs com a abocadors de brossa, establint controls
eficaços (no n’hi ha prou només amb la prohibició i neteja esporàdica).
– Elaborar municipalment mapes de l’estat municipal i zones vulnerables
– Executar les xarxes separatives de les conduccions d’aigües residuals i les
d’aigües pluvials, i incrementar zones verdes no formigonades dins de les
poblacions pel què aquestes simples mesures suposen d’atenuant a les
barrancades.
A nivell supramunicipal, ja que els barrancs travessen diferents municipis, entenem que es fa necessari un mapeig comarcal i supracomarcal de zones vulnerables, per tal d’evitar intervencions municipals o de particulars desafortunades (entre moltes altres, barreres de formigó, noves zones de conreu enganxades a la llera, càmpings -tot i que el nou decret llei català 17/2025, permet càmpings en zones inundables, han de disposar d’un servei d’alerta d’inundacions-, indústries, canons antipedregades, -per la seva afectació al règim pluviomètric-…)
I pel que fa a la protecció del domini públic hidràulic i actuacions en zones inundables cal respectar la legislació vigent. En aquest sentit, l’article 28 del Pla Hidrològic Nacional vigent, estableix que s’adoptaran les mesures necessàries per a corregir situacions que afectin la seva protecció incloent-hi l’eliminació de construccions i altres instal·lacions situades en aquest.
També estableix, literalment, que “El Ministeri de Medi Ambient promourà convenis de col·laboració amb les Administracions Autonòmiques i Locals que tinguin per finalitat eliminar les construccions i altres instal·lacions situades en domini públic hidràulic i en zones inundables que poguessin implicar un greu risc per a les persones i els béns i la protecció de l’esmentat domini”.
Per tant, sol·licitem a les administracions que en la seva planificació davant el risc
d’inundacions iniciïn un pla per a l’eliminació d’aquelles construccions i habitatges situats a zones amb un període de temps a 10 anys vista, i possiblement també les situades dins del període de temps de 50 o 100 anys vista atesa la rapidesa dels canvis ambiental deguts a la crisi climàtica.
Per últim, al ser una zona ubicada en les conques de l’Ebre però dins de Catalunya entenem que cal una major coordinació entre els diferents ens administratius en qüestió de conques a les Terres de l’Ebre: CHE (riu Ebre i afluents), CHJ (riu Sénia i part de la Foia d’Ulldecona), Agència Catalana de l’Aigua (conques internes de Catalunya) tenint també en compte la veu de la societat civil al respecte.
