La tramitació del projecte eòlic “Lo Vedat del Pany” va iniciar-se l’any 2005 promogut per ESBRUG SL sense que, un cop obtingudes les autoritzacions i no exempt de polèmica, s’hagi mogut una sola pedra en els següents quinze anys. Casualment, l’aprovació del Decret Llei 16/2019 al Desembre de l’any passat, ha servit per “ressucitar” alguns d’aquests projectes que varen quedar completament abandonats per manca de rendibilitat. En el cas del Vedat del Pany ha calgut “una mica d’ajuda” per part de la Direcció General d’Energia i Mines, que ha hagut de fer mans i mànigues per treure’s de la butxaca una autorització caducada fa una dècada. El temps fixat a l’autorització de 2009 per iniciar les obres s’establia en dos anys, i no ens consta cap pròrroga ni modificació feta abans de 2019.
Des de GEPEC-EdC hem esgotat les vies administratives intentant rebre una resposta de les diferents administracions implicades, sense haver obtingut cap explicació o raonament fonamentat que justifiqui com es pot renovar l’autorització administrativa d’un projecte caducat sense ni tan sols iniciar de nou el tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. Per la qual cosa, i en vista de les diferents il·licituds detectades, hem decidit emprendre la via penal interposant la corresponent denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme contra el senyor Pere Palacín Farré, cessat en el seu càrrec fa pocs mesos.
Sense entrar en les valoracions jurídiques més tècniques, que seran analitzades en el seu moment pel senyor Fiscal, hem volgut resumir en aquest comunicat els indicis que ens fan pensar que l’anterior director general d’Energia i Mines, depenent del Departament d’Empresa i Coneixement, va cometre un presumpte delicte de prevaricació per a que el promotor del projecte eòlic Lo Vedat del Pany obtingués de forma inusitadament ràpida i eficient les llicències d’obra dels dos municipis afectats. No tant per la seqüència dels fets, que no deixa de ser sorprenent, sinó per la manca de cautela administrativa en renovar una autorització que havia caducat feia una dècada.
Per a major sorpresa, la declaració d’impacte ambiental també estava caducada, segons un dictamen jurídic fet pel Departament de Territori en relació a altres projectes anàlegs de la Terra Alta, que conclou afirmant que la vigència hauria estat de cinc anys. I la cirereta del pastís eòlic encara deixa més estupefactes a propis i estranys, quan el propi Departament de Territori va respondre de forma oficial a GEPEC-EdC que el Departament d’Empresa (i per tant el senyor Palacín) eren perfectes coneixedors de que aquests projectes anàlegs tenien la declaració d’impacte ambiental caducada, setmanes abans de renovar l’autorització administrativa del Vedat del Pany.
Tot plegat va comportar que a finals de Novembre de 2019 el senyor Palacín signés la modificació de l’autorització administrativa de 2009 sense ni tan sols consultar al Departament de Territori si era preceptiu o no reformular la Declaració d’Impacte Ambiental, basada en informes tècnics de l’any 2008 i publicada al 2012.
Entre aquests informes s’hi trobarien el seguiment de les parelles d’àliga cuabarrada de la zona de Puigcerver-Alforja que, com és de suposar, no s’han quedat 10 anys immòbils esperant a que vingui un promotor sense escrúpols a expulsar-les del seu territori i de la seva àrea vital. No només cal tenir en compte la situació actual d’aquesta espècie i l’impacte que en pot suposar la construcció del polígon eòlic. També cal tenir en compte els canvis normatius i els nous elements ambientals a considerar, tant des del punt de vista urbanístic com des del punt de vista de l’avaluació d’impacte ambiental. Val la pena ser conscient que el projecte del Vedat del Pany, tot i tramitar-se de forma “independent”, no deixa de ser l’ampliació del Parc Eòlic Collet dels Feixos i Mas de la Potra.
El resultat de les accions irregulars del senyor Palacín i dels Ajuntaments de Riudecols i Duesaigües no és altre que la reactivació d’un conflicte territorial que ja s’havia iniciat amb les pedreres i que ha tingut continuïtat amb els impactes ambientals i paisatgístics de les energies renovables mal planificades. Cal recordar que la central eòlica de Trucafort va ser de les primeres en trinxar el Baix Camp i convertir la Serra de l’Argentera en un cementiri de gegants metàl·lics. En cap moment el Departament d’Empresa i Coneixement ha tingut en compte la capacitat de càrrega de la comarca i els impactes acumulatius de tenir altres parcs eòlics en funcionament a escassa distància del Vedat del Pany.
Fins i tot des del punt de vista urbanístic, el propi POUM de Riudecols contempla explícitament la protecció de l’entorn de Puigcerver, incloent-hi el GR-7, camí PÚBLIC des d’on s’han iniciat les obres. Val a dir que els 10 aerogeneradors autoritzats anys enrere es situarien a banda i banda del GR-7, convertint aquest camí forestal en un lloc sorollós, desagradable i fins i tot perillós, doncs estem davant de “màquines” de dimensions gegantines amb elements mòbils de pes elevat. Tampoc es pot menystenir el risc d’incendi, en un àmbit 100% forestal. Estem valorant la possibilitat de presentar una denúncia contra els responsables municipals.
El lamentable desenllaç de tot plegat ha estat la concessió de les llicències d’obres mesos enrere i l’inici de l’activitat DESTRUCTIVA del promotor ESBRUG SL tot just a finals del mes d’Agost d’enguany. Les obres, com era d’esperar, estan tenint un impacte ambiental SEVER sobre un dels alzinars millor conservats del Baix Camp, sobre una de les unitats de paisatge més emblemàtica entre el Baix Camp i el Priorat i sobre un espai simbòlic per als habitants dels tres municipis que defensen l’entorn de l’ermita de Puigcerver com a espai de repòs, natura i espiritualitat.
Però això no és tot, perquè les obres també estan destruint espècies de flora amenaçada, com el Cistus populifolius que només es troba citat en tres localitats a tota Catalunya (l’Aleixar, l’Argentera i Riudecols). Cal destacar que aquesta estepa, pròpia de terrenys silícics, té el màxim nivell de protecció a Catalunya i es troba catalogada com a “Vulnerable” a l’Annex 2 del Decret de Flora Amenaçada, i per tant no només cal protegir l’espècie sinó també el seu hàbitat. A banda, també s’està produint afectació directa sobre altres espècies vegetals de notable interès botànic, com el boix grèvol i el Doronicum plantagineum, presents a l’entorn de Puigcerver.
Per tot plegat, davant de les evidències aportades a Fiscalia, esperem que es depurin les responsabilitats penals que, indiciàriament, apunten a l’anterior director general d’Energia i Mines, senyor Pere Palacín Farré, com a cervell de la trama especulativa de l’empresa ESBRUG SL. Desitgem que el senyor Fiscal obri una investigació que permeti, en primera instància, aturar les obres del projecte eòlic. I de retruc, que es declari nul·la de ple dret la resolució atorgada pel senyor Palacín al novembre de 2019 i que està comportant la comissió de delictes ecològics amb greus impactes sobre la gea, flora i fauna de Puigcerver.
