OLIVERARS MONUMENTALS Història viva del nostre territori
Reserva d'Oliverars Monumentals de les Terres de l'Ebre
La FAO, l'organització per l'agricultura i l'alimentació de Nacions Unides, va declarar el 2018 les oliveres del sud de Catalunya "Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial"
Un ecosistema únic i mil·lenari, forjat per uns homes i dones arrelats a la seva terra, paisatge i cultura
Avui, aquest ecosistema està en greu perill de desparèixer per sempre. Per això des del GEPEC-EdC diem no!
Un dels elements patrimonials més importants i espectaculars que tenim a Catalunya el formen les Oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre.
Uns arbres únics i de formes sinuoses, amb exemplars que poden tenir centenars d’anys i, en alguns casos, fins i tot sobrepassar el miler.
La major concentració d’oliveres monumentals la trobem al voltant del riu Sènia, amb la comarca del Montsià (i especialment el municipi d’Ulldecona) com a zona on més exemplars s’hi troben en territori català.
Juntament amb aquestes oliveres monumentals trobem un patrimoni únic, lligat a l’activitat agrària tradicional i que s’ha conservat al llarg del temps.
Parlem d’elements com enjubs, barraques i marges de pedra seca (erigits amb una tècnica constructiva reconeguda com Patrimoni Cultural Immaterial per part de la UNESCO), que conformen, amb les oliveres monumentals, un dels paisatge agrícoles més impressionants i antics d’Europa i del món.
Generacions de pagesos han cuidat de les oliveres monumentals i han aprofitat els seus fruits des de temps immemorials ( es calcula que l’olivera més antiga de la Península Ibèrica, situada a Ulldecona, va ser plantada l’any 314!).
És tal la importància de les oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre que l’any 2018 la FAO (l’organització de les Nacions Unides en agricultura i alimentació) les va declarar Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), declaració anàloga a la de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Un patrimoni amenaçat
Tot i l’excepcional valor patrimonial de les oliveres monumentals de les Terres de l’Ebre i els reconeixements internacionals al seu caràcter únic, a Catalunya aquests arbres no gaudeixen d’una protecció legal efectiva que en garanteixi la supervivència i conservació. Això ha afavorit un lucratiu negoci basat en l’arrencada i el comerç d’aquest patrimoni únic per enviar-lo a l’estranger, on les oliveres acabaran adornant des de places públiques fins a jardins privats.
Durant l’espoli, a alguns d’aquests vells arbres se’ls talla bona part del seu monumental brancatge i arrels per deixar-los només amb el mínim per sobreviure, però les ferides acaben causant la mort de bona part d’ells. Altres oliveres més grans i velles, davant la impossibilitat física de poder-les arrencar i transportar, són tallades i convertides en llenya que s’utilitza com a combustible o per fer utensilis d’artesania.
Durant els darrers anys centenars d’oliveres monumentals (moltes d’elles mil·lenàries) han estat arrencades i espoliades, mentre el paisatge que les acull i els seus elements característics (marges i barraques de pedra seca, enjubs, cocons) també és destruït. Així, el patrimoni únic de les oliveres a les Terres de l’Ebre es va empobrint més cada dia que passa.
La tasca del GEPEC-EdC
Des del GEPEC-EdC portem molts anys lluitant per aconseguir la protecció de les oliveres monumental i el paisatge que les acull. L’any 2005 vam elaborar el primer inventari d’oliveres monumentals de la comarca del Montsià per localitzar, quantificar i analitzar l’estat de conservació d’aquest patrimoni únic.
Treballem conjuntament amb entitats del territori per denunciar l’espoli d’oliveres, pressionant a les administracions i als partits polítics en favor d’una llei de protecció, parlant amb pagesos i propietaris d’aquests monuments vius per convèncer-los que no els venguin als marxants d’oliveres, publicant articles i difonent notes de premsa als mitjans de comunicació per avançar cap a la sensibilització envers la protecció d’aquests arbres…
Són molts anys de treball per aconseguir allò que hauria de ser el normal: que les oliveres monu-mentals estiguin protegides a Catalunya i que siguin vistes com un patrimoni únic del país. Mentre que ningú s’imagina que les esglésies romàniques catalanes, que daten del segle XII, pugin ser venudes i transportades a altres llocs del món, avui encara hem de justificar la necessària protecció d’aquests arbres monumentals molts dels quals són molt més antics que les mateixes esglésies romàniques.
Fruit d’aquest treball s’ha aconseguit que recentment el Parlament de Catalunya hagi aprovat la llei que protegeix algunes d’aquestes oliveres monumentals. La llei, però, protegeix tan sols les oliveres més grans, aquelles que tenen més de 3,50 metres de perímetre de tronc a 1,30 metres d’alçada. La llei tampoc protegeix el paisatge dels oliverars monumentals en el seu conjunt i permet poder moure de lloc les oliveres monumentals quan els seus propietaris ho requereixin, fet que pot posar en perill la seva supervivència.
Diferents persones del món de la cultura, les ciències, les arts i l'esport estan donant suport a la campanya oliverars monumentals.
Amb el seu testimoni fan una crida a la ciutadania perquè participin de la campanya i volen posar en valor la importància de salvar les oliveres monumentals.
Ella et necessita més que mai! Ara pots ajudar-la col·laborant amb un fons de custòdia.
Per això per poc que puguis aportar, la suma de tots ens permet fer coses d'impacte positiu.
Amb el suport de:
