El corriol camanegre vol compartir les platges amb tu
Sempre hem vist les platges com una zona d'esbarjo, però son molt més que això: en realitat és un dels ecosistemes més fràgils i pressionats pels humans. També és l'hàbitat d'un petit ocell en perill d'extinció: el corriol camanegre
Qui viu a les nostres platges?
Moltes espècies, tant plantes com animals: lliris de mar, limòniums, gavines, xatracs, papallones… però d’entre tots ells destaca un petit animaló: el corriol camanegre.
Sovint és difícil de veure, sempre amagat rere les dunes o les salicòrnies i l’escassa vegetació de les platges, però aquest simpàtic i escàs ocell és una espècie clau del nostre litoral!
Però... qui és el Corriol Camanegre?
El Corriol Camanegre
Charadrius alexandrinus
Descripció:
El Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és un petit ocell limícola que viu i cria exclusivament a les platges. Una espècie de color marronós, una miqueta més gran que un pardal, amb les potes llargues que fan que sembli més alt. El ventre i el coll són blancs i presenta una característica ratlla inacabada al costat del coll que el diferencia d’altres espècies semblants. Te un bec negre i curt.
Longitud: 15-17cm dret.
Envergadura: 42-45cm amb les ales esteses en vol.
Pes: 40-44gr.
Hàbitat i alimentació:
El corriol viu principalment en zones fangoses o amb vegetació escassa i dispersa a prop de la costa, especialment a les platges.
S’alimenta d’insectes, crustacis i cucs que troba dins la sorra o vora l’aigua. Per això és fàcil veure’l córrer amunt i avall de les platges, i d’aquí li ve el nom en català de corriol.
Nidificació:
Els corriols camanegres nien sols o de manera semicolonial. Són aus que fan el niu a terra i posen els seus ous en petits clots poc profunds, preparats pel mascle durant el festeig . La selecció del lloc és essencial per a la supervivència dels nius i les cries.
Els nius es col·loquen prop de l’aigua, en terra nua o amb escassa vegetació; sovint en llocs lleugerament elevats per tenir una bona visió de l’entorn i poder observar els depredadors de lluny o prop de petits arbustos, on els ous estan parcialment protegits dels depredadors. Els nius s’omplen amb material de còdols, petites parts de petxines, espines de peix, branquetes petites, herba i altres deixalles.
Ous:
La mida de posta modal comprèn tres ous, encara que el rang és de 2 a 4 ous.
Incubació:
Durant el període d’incubació, el corriol camanegre entra en recés per períodes variables de temps, principalment per buscar aliment o realitzar altres activitats essencials pel seu acte-manteniment.
Per compensar la manca de presència i l’augment del risc de depredació, els corriols utilitzen materials de niu per a cobrir i, per tant, camuflar els ous i mantenir-los aïllats. Els corriols camanegres regulen activament la quantitat de material del niu. Els materials dels nius ajuden a un bon aïllament dels ous.
La incubació és el procés pel qual els ous es mantenen a una temperatura òptima, és a dir, entre 37 °C i 38 °C, per al desenvolupament embrionari de les aus, amb la major part de la calor derivat de la incubació. Els ous de corriol camanegre s’incuben durant 20-25 dies per ambdós sexes; les femelles s’incuben principalment durant el dia, mentre que els mascles s’incuben durant la nit.
Noms en altres llengües:
Anglès: Kentish plover
Castellà: Chorlitejo patinegro
Francès: Pluvier à collier interrompu
Sons i cants:
Status de Conservació (IUCN):
Distribució mundial:
Distribució a Catalunya:
Per què desapareixen els corriols camanegres?
Què s'hauria de fer?
Les platges on estirem la tovallola per a prendre el sol han estat l’hàbitat del corriol durant desenes de milers d’anys. Aquest hàbitat, ple de restes marines naturals, sempre havia acollit bolets, plantes, rèptils, amfibis, mamífers, insectes, crustacis, etc. Reservar una part de les nostres platges urbanes per a recuperar aquesta natura extingida por portar grans millores ens els àmbits ambientals, econòmics, socials i psicològics, i el corriol en seria el primer beneficiari.
La tasca del GEPEC
Des del GEPEC-EdC fa anys que fem el seguiment de la població de corriols a les platges del litoral central-sud català. Amb l’ajuda de persones voluntàries, treballem per la conservació dels seus hàbitats i actuem cada vegada que es localitza algun niu, instal·lant proteccions per evitar la predació de les postes i avisant les autoritats pertinents. Aquesta tasca es compagina amb l’obtenció de dades per realitzar estudis i la conscienciació ciutadana per mantenir les nostres costes netes, sovint materialitzada amb accions de voluntariat esporàdiques per millorar l’entorn del corriol.
Com pots ajudar?
Per protegir el corriol es comença demanant que es respectin les restes marines naturals de les platges, fent peticions en persona o difonent-les a les xarxes socials. No obstant, la supervivència del corriol depèn sobretot d’aquelles persones voluntàries que fan el seguiment de la seva població i controlen l’existència de nius, especialment als municipis de Cunit, Calafell, Creixell i Torredembarra (en aquest últim municipi es treballa tant a l’espai protegit dels Muntanyans com en tres camps de dunes experimentals). Si vols col·laborar sobre el terreny, el projecte té les portes obertes!
Truca al 112 si trobes un niu o veus algú molestant. Gràcies!
Què poden fer els Ajuntaments costaners?
Col·laborem amb diferents Ajuntaments costaners per ajudar-los a renaturalitzar algunes de les seves platges.
Amb aquestes actuacions, dutes conjuntament entre el GEPEC-EdC i els Ajuntaments, millorem aspectes paissatgístics i estètics de les platges naturals que havíem perdut, una atractiu eco-turístic de primera magnitud. Frenem la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes litorals i ajudem moltes espècies a viure entre els humans. I guanya tothom: Natura, ciutadans i visitants!