La joia que viu a la sorra
“Bufalaga” o “gallinassa”: aquests són els dos noms que rep la Thymelaea hirsuta, l’arbust més gran de les nostres dunes costaneres. D’aquesta espècie s’ha demostrat que en depenen espècies com la rara sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythrurus). Malauradament, la bufalaga és molt difícil de reproduir, fet que dificulta la seva recuperació.
Què s’hauria de fer?
El canvi climàtic, amb el temporal Glòria com a darrer exemple del que acabarà sent més habitual, ens obliga a planificar la desurbanització dels primers centenars de metres ara construïts arran de mar. Ocupant el seu lloc, els ecosistemes litorals protegiran més efectivament el rerepaís. Cal donar via lliure a aquests sistemes naturals d’eficàcia provada al llarg de milions d’anys (dels quals la bufalaga n’és un element més) i entendre la seva importància com a element regulador.
La tasca del GEPEC-EdC
L’entitat realitza des de 2003 censos i seguiments de detall de la bufalaga a la platja compartida per Torredembarra, Creixell i Roda de Berà. En paral·lel s’ha fet el seguiment més perllongat als Països Catalans de la sargantana cua-roja, que deu la seva supervivència a la presència de la bufalaga. Amb la Universitat de Barcelona també s’estan realitzant des del 2015 experiments de germinació i recuperació per a diferents trams de dunes entre Vilanova i Torredembarra.
Com pots ajudar?
Abans de fer res, el primer pas per ajudar a les plantes és conèixer-les: conèixer el seu nom, com viuen, què necessiten, etc. L’app PlantNet pot ser una forma lúdica de començar en aquest fascinant mon de la botànica.Si t’interessa especialment aquesta planta i la seva recuperació et recomanem posar-te en contacte amb el GEPEC-EdC:, aconseguir llavors de bufalaga i preparar-les per germinar no és gens fàcil, així que com més persones col·laborem en el projecte abans trobarem el millor mètode de recuperació “ex-situ” d’aquesta espècie.
