Situació actual
Quina és la solució?
Enregies Netes i Renovables? Sí Destrucció del Paisatge, l'agricultura i la Natura? No
La sol·lució passa per descentralitzar la producció, acostar-la als llocs de consum i per fer instal·lacions aprofitant les infraestructures existents com les teulades dels polígoins industrials. Democratitzant la producció i el consum d’energia i tot això sense malmetre el territori. És possible. Fem-ho i deixem de destruir el futur de les àrees rurals i espais naturals del país.
Context
Actualment, hi ha en servei fins a 46 centrals eòliques, provinents de la primera onada.
Aquestes centrals, generen una potència total de 1269,08 MW, i presenten un total de 811 aerogeneradors distribuïts pel territori que veiem en el següent mapa:
Situació actúal
- ANOIA: 105 aerogeneradors.
- TERRA ALTA: 148 aerogeneradors.
- SEGRIÀ: 44 aerogeneradors.
- BAIX EBRE: 159 aerogeneradors.
- SEGARRA: 18 aerogeneradors.
- RIBERA D’EBRE: 21 aerogeneradors.
- GARRIGUES: 87 aerogeneradors.
- CONCA DE BARBERÀ: 78 aerogeneradors.
- BAIX CAMP: 61 aerogeneradors.
- PRIORAT: 44 aerogeneradors.
- URGELL: 26 aerogeneradors.
- BAGES: 10 aerogeneradors.
- ALT CAMP: 10 aerogeneradors.
En aquest sentit, cal destacar que la distribució de les centrals eòliques que actualment es troben en servei, té una certa lògica física, climàtica i atmosfèrica. Per tal de que els aerogeneradors puguin tenir la màxima eficiència energètica, es necessiten unes condicions climàtiques concretes, com per exemple que la velocitat del vent oscil·li entre els 8 i 12 m/s.
Tal i com es pot observar en la següent imatge, els aerogeneradors que es troben actualment en servei, s’ubiquen en zones on aquesta velocitat de vent és més adient.
Tanmateix, com es veurà posteriorment, aquestes zones són les que també concentren la major quantitat de projectes d’energia solar fotovoltaica, la qual es troba força més distribuïda arreu del territori català.
En conjunt doncs (les instal·lacions que actualment es troben en servei, juntament amb els projectes futurs de centrals tant eòliques com solars fotovoltaiques), es preveu una gran massificació i alta concentració d’instal·lacions d’energies renovables en unes zones concretes de l’àmbit català. El desequilibri territorial que implica aquest fet però, des del punt de vista del GEPEC-EdC no és una greu problemàtica. La gran problemàtica, és permetre que tots aquests projectes es vulguin desenvolupar en sòls agraris i naturals, i no en àrees ja degradades i artificialitzades.
L’APROVACIÓ DEL DECRET LLEI 16/2019.
Des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables, Catalunya ha experimentat un significatiu augment de sol·licituds de projectes, tant de centrals eòliques com solars fotovoltaiques, que posen en evidència la manca de planificació territorial de l’àmbit.
1.-Estat actual dels projectes d’energia renovable sol·licitats.
La informació actualitzada en data 1 d’Abril de 2021, i publicada oficialment mitjançant la Ponència Ambiental d’Energies Renovables , des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019 ha notificat un total de 133 sol·licituds de projectes de centrals eòliques, i un total de 268 sol·licituds de projectes de centrals solars fotovoltaiques a Catalunya.
Actualment doncs, l’estat de tramitació de tots aquests projectes és el següent:
Estat de la tramitació de totes les centrals eòliques (aerogeneradors) i solars fotovoltaiques (panells) actualitzat. Font: Elaboració del GEPEC-EdC segons informació extreta de la Ponència Ambiental d’energies renovables.
2.-Anàlisi de l’impacte global dels projectes sol·licitats.
Després d’analitzar una gran quantitat de projectes (tant eòlics com solars fotovoltaics), hem pogut observar que tot el desplegament d’energies renovables que s’està produint a escala catalana, es pretén emplaçar en sòls agraris i forestals. Creiem que la metodologia a través de la qual es vol implementar la transició energètica, és completament errònia, i que no té cap tipus de lògica des d’una perspectiva ecosistèmica. Tal i com es conclou en l’Informe sobre l’Estat de la Natura 2020 (CREAF), els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons han perdut de mitjana el 25% dels seus individus a Catalunya. Aquesta pèrdua de biodiversitat, s’ha fet patent principalment en els següents ambients
- 12% de pèrdua de biodiversitat en boscos i matollars.
- 34% de pèrdua de biodiversitat en agro-ecosistemes.
- I fins un 54% en aigües continentals.
Les principals causes que han provocat aquesta pèrdua, ha sigut el canvi en els usos del sòl, tot i que el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores, tenen i tindran un impacte cada vegada més gran.
Entenem doncs, que una de les metodologies per poder fer front a l’emergència climàtica en la què ens trobem, és la transició energètica cap a fonts renovables. Tanmateix, NO creiem que la forma correcta per dur a la praxis aquesta transició, hagi de ser a través de la transformació de tot un enorme conjunt de sòls agrícoles i forestals en sòl artificial, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat que comportaria. No podem permetre que tot el desgavell de centrals solars fotovoltaiques i eòliques que es projecten a dia d’avui a Catalunya, s’hagi d’ubicar en aquesta tipologia de sòls naturalitzats, quan tenim una gran quantitat de sostre industrial, urbà i periurbà degradat i ja artificialitzat per utilitzar.
Per altra banda, creiem que aquest desenvolupament de les energies renovables no s’està produint de forma descentralitzada, justa, sostenible i democràtica. Les mateixes multinacionals que fins a dia d’avui gestionaven, especulaven i espoliaven els recursos energètics provinents de fonts no-renovables mitjançant pràctiques il·lícites (causants directes de les guerres pel petroli i gas natural, així com la degradació d’importants hàbitats naturals a través de fracking i altres tècniques), són les que ara controlen el sector de les energies renovables. Hem de deixar en mans d’aquests oligopolis que prou mal han produït al planeta la transició energètica? El planeta necessita un model energètic just, basat en l’auto-suficiència energètica i la sostenibilitat, i que pugui comportar una millora de la qualitat ambiental global; no la continuïtat d’un model productiu on l’únic que interessa és el benefici econòmic, i no es té en compte ni el territori, ni els seus habitants, ni la biodiversitat.
La tasca del GEPEC-EdC
Pel que fa a eòliques… hem presentat 79 Consideracions (Documents d’abast) que són part interessada dels tràmits administratius.
Hem presentat Consideracions a 39 projectes que, malauradament, la Ponència Ambiental d’energies renovables ha dictaminat com a emplaçaments viables.
Hem presentat Consideracions a 28 projectes que, afortunadament, s’han dictaminat com a no viables.
Hem presentat Consideracions a 12 projectes que, a data 1 d’abril es troben en tràmit
Pel que fa a fotovoltaiques… hem presentat 23 Consideracions (Documents d’abast) que són part interessada dels tràmits administratius.
Hem presentat Consideracions a 6 projectes que, malauradament, la Ponència Ambiental d’energies renovables ha dictaminat com a emplaçaments viables.
Hem presentat Consideracions a 2 projectes que, afortunadament, s’han dictaminat com a no viables.
Hem presentat Consideracions a 15 projectes que, a data 1 d’abril es troben en tràmit
Defensar el Territori requereix de persones compromeses com tu.
Per això per poc que puguis aportar, la suma de tots ens permet treballar tècnica i juridicament per tombar molts projectes: més de 30 avui!
