El pla del Burgar és una depressió entre les comarques del Baix Ebre (Cardó-Boix) i la Ribera d’Ebre (muntanyes de Tivissa). En conjunt amb les muntanyes properes, constitueix una de les regions més ben conservades del sud de Catalunya, tant a nivell paisatgístic com de biodiversitat. El pla del Burgar està envoltat d’espais protegits (PEIN i Xarxa Natura 2000), i actua com a important corredor ecològic, a banda de formar part d’una àrea d’interès faunístic.
Entre les espècies que es poden trobar a la zona destaquen l’àliga daurada i l’àliga cuabarrada, així com altres rapinyaires nocturnes com el duc, l’òliba i el mussol comú. Per altra banda, aquesta zona és un lloc de pas de bona part de les planejadores rapinyaires emigrants que es poden veure a Catalunya, com ara el milà reial.
En aquestes últimes setmanes, han començat a tramitar-se diversos projectes de centrals d’energies renovables a la plana i muntanyes del Burgar. Fins avui dia, hi ha tres projectes de plantes solars i quatre de centrals eòliques. A aquests cal sumar dues línies d’evacuació d’alta tensió: una fins a Vandellòs, i l’altra fins a Móra la Nova, la primera de les quals recolliria també l’energia produïda per una central solar propera en projecte a l’Ametlla de Mar. En total hi ha trenta aerogeneradors i 224 hectàrees de panells solars en projecte.
Mapa dels projectes amb afectació el pla del Burgar. Font: GEPEC-EdC a partir de l’Hipermapa de la Generalitat de Catalunya ©
El cas de l’avifauna és especialment problemàtic amb aquestes instal·lacions, així com amb les línies d’alta tensió. Pel cas de les àligues, la zona es territori de cinc parelles de cuabarrada i tres de daurada. Per tant, la construcció de totes aquestes centrals energètiques suposarien un greu perill per la seva supervivència.
Cal tenir en compte també l’impacte amb la flora de la zona, ja que els projectes impliquen l’eliminació de bona part de la vegetació natural o dels cultius. S’han d’arrencar desenes d’hectàrees de cultius arboris com oliveres o ametllers, també zones de bosc, i altres àrees de matolls on abunda el margalló, que cal recordar que és una espècie protegida a Catalunya.
Sovint es fa referència a la crisi climàtica com a greu problema; no cal dir que és així, però no s’ha d’oblidar que la crisi climàtica forma part d’una crisi més àmplia, la crisi ambiental, que inclou també la crisi de biodiversitat, entre altres.
Organitzacions d’àmbit mundial, reunides recentment a la Conferència de l’ONU sobre Biodiversitat a Montreal (COP15), parlen d’un deteriorament a tot el planeta amb previsió d’empitjorament si no es prenen mesures contundents. A Catalunya, l’informe de l’estat de la natura el 2020, publicat per l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, mostra com en els darrers 20 anys les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus.
No es pot permetre que la zona del Burgar, amb uns valors naturals i paisatgístics tan elevats, es converteixi en un macro-polígon industrial d’infraestructures energètiques. No té sentit posar en perill espècies en situació de vulnerabilitat o en perill d’extinció a Catalunya, així com tampoc eliminar la flora protegida o arrencar un número tan elevat d’arbres, tenint en compte la important funció ecològica com a embornal de carboni d’aquests.
Si es vol conservar la biodiversitat que queda a Catalunya, s’han de preservar àrees tan rellevants com aquesta. No pot ser que empreses del sector energètic acabin d’alguna manera decidint les zones on s’han d’implantar aquestes infraestructures, en criteris de rendibilitat econòmica i posant en últim terme els valors ambientals de l’espai.
3 Responses
No es poden fer uns disbarats tan grossos!
Els humans som l’ única espècie d’ éssers vius capaços d’ acabar amb la vida a la Terra.
Hola Montserrat,
Exacte. Cal preservar aquests espais i protegir-los d’amenaçes com la que s’està produint.
Hola, bon día. Hay un aspecto que no se tiene suficientemente en cuenta, o al menos no se repite lo que se debiera, y es que estos proyectos están robando un recurso territorial, que es y tiene que aprovecharse por las sociedades del lugar. Si es necesario nacionalizando este sector estratégico social. No puede quedar en manos de especuladores globales.
Ya se ha debatido lo suficiente, como para dejar claro, dónde tienen que ir estos proyectos. Que no son otros, que las áreas industriales y urbanas. El Burga y la montaña Baixa de Tivissa, son los dos únicos lugares de las montañas del prelitoral mediterráneo que se mantienen en unas condiciones aceptables de conservación y con una riqueza natural importantísima.
Y con endemismos mediterráneos. Gracias a Gepec por lo que está haciendo. Saludos.