A finals del 2022 van sortir a informació pública tres projectes de renovables a la zona del pla del Burgar on es preveia instal·la una trentena d’aerogeneradors i més de 200 hectàrees de panells solars, ens els quals des del Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) van presentar diverses al·legacions degut a l’afectació que podien tenir a la biodiversitat.
Ara de nou, alguns d’aquests projectes eòlics han tornat a sortir a informació pública introduint canvis substancials després que la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre va fer-ne requeriments. Es tracten de les centrals eòliques de Tivissa III amb 6 aerogeneradors (43.2 MW) i Tivissa IV amb 7 generadors (50MW).
Aquests dos projectes eòlics del Burgar se situen a la zona de la muntanya baixa de Tivissa, en una delicada àrea on hi ha una biodiversitat important. A nivell d’aus, es poden destacar el mussol banyut (Asio otus), el mussol comú (Athene noctua), l’àguila marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), l’aligot comú (Buteo buteo), el xoriguer comú (Falco tinnunculus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i l’àguila cuabarrada (Aquila fasciata). Totes elles espècies protegides, destacant el mussol comú classificada com a “vulnerable” i l’àguila cuabarrada, “en perill d’extinció”.
Respecte a aquesta última, al Burgar conflueixen tres territoris d’àguila cuabarrada, encara que d’aquests tres se n’afecten sobretot a dos: el de la parella de la Moleta – Rasquera, i la de Montagut. Les dues centrals eòliques que es volen projectar tenen la majoria dels aerogeneradors en zones compromeses on hi habita i cacen. Cal tenir en compte que alguns d’aquests aerogeneradors que ara, segons els criteris del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, son compatibles amb l’espècie, fa només uns mesos no ho eren. I és que el mes de novembre passat es van canviar els criteris, modificant el que es coneix per àrea crítica, fent per tant més fàcil la construcció d’aerogeneradors en àrees que pensem que no haurien d’estar permesos.
Com es pot veure, aquests dos projectes són problemàtics per a aquests dos territoris d’àguiles cuabarrades, per la qual cosa, creiem que el canvi de criteris és molt desafortunat. Aquest canvi no obeeix a cap criteri tècnic al nostre parer, ja que l’experiència està dient que a mesura que es van instal·lant més parcs eòlics, hi ha més problemes a nivell d’avifauna. Així, es constata a Aragó, on la ràpida i desastrosa implantació d’energies renovables ha produït la pèrdua de quatre individus de l’espècie (i moltíssims d’altres espècies), per xocs amb aerogeneradors en aquests últims anys; també a Catalunya, tal com el GEPEC – EdC va denunciar fa poc temps, en què un exemplar va ser abatut per les aspes d’un aerogenerador del parc eòlic del Coll de la Garganta. Els promotors i la Generalitat mantenen que amb les mesures compensatòries n’hi ha prou per contrarestar aquests impactes, però per l’experiència veiem que no és així, tal com es desprèn de casos com el del parc eòlic de la Fatarella o el citat anteriorment del Coll de la Garganta. En aquest últim cas, el GEPEC – EdC va presentar al seu dia un recurs contenciós administratiu contra la seva autorització, que va guanyar en dos tribunals, però que finalment va perdre al Tribunal Suprem. L’experiència ara ens dona la raó, i no volem que això pugui repetir-se a Tivissa.
No es pot pretendre que els animals actuïn i es desplacin seguint unes directius marcades per les administracions i que simplement amb un retall en un espai en el mapa de la seva àrea vital, i un afegit en un altre tros d’aquesta àrea en una zona menys perillosa per aquesta espècie, sigui prou per compensar els impactes. És una acció quirúrgica que només queda solucionada a través de mapes i, no sobre el terreny.
