Fa prop d’un any es va trobar un exemplar d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) mort al peu d’un dels aerogeneradors que formen la central eòlica del Coll de la Garganta, entre els municipis del Molar, la Torre de l’Espanyol i la Figuera, entre les comarques del Priorat i de la Ribera d’Ebre.
Aquest és el primer cas de col·lisió d’aquesta espècie amb un aerogenerador que s’ha pogut documentar a Catalunya, però els darrers anys s’han certificat la mort d’àligues cuabarrades en centrals eòliques d’altres indrets de l’Estat. A l’Aragó, per exemple, s’han documentat la mort de 4 exemplars.
El cas de l'àliga cuabarrada
Aquest exemplar d’àliga cuabarrada, un mascle adult, va morir a conseqüència de la col·lisió amb les aspes d’un dels aerogeneradors, el dia 20 d’octubre del passat any 2023, essent recollit al peu d’un dels aerogeneradors pels Agents Rurals el dia 24 d’octubre de 2023, quatre dies després de la seva mort. L’exemplar fou traslladant al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, de Lleida, propietat de la Generalitat de Catalunya, on li varen practicar la corresponent necròpsia que va confirmar la mort per col·lisió amb un dels aerogeneradors.
A aquest exemplar se li havia col·locar un emissor el juliol del 2021, quan era un exemplar jove fet que permetia poder-lo seguir i estudiar els seus moviments, la seva biologia, i l’ús del seu espai vital.. Si aquest exemplar no hagués estat proveït d’aquest emissor, que emet una senyal que permet localitzar-lo en tot moment, no s’hauria detectat la seva mort a la central eòlica i els promotors eòlics seguirien defensant que les àligues cuabarrades no moren a les centrals eòliques i que aquestes instal·lacions energètiques són totalment compatibles amb la conservació dels grans rapinyaires. Molts altres ocells, també altres àligues cuabarrades, segueixen morint en les aspes dels aerogeneradors que omplen algunes de les nostres muntanyes sense que es puguin constatar ni quantificar aquestes morts.
El GEPEC-EdC fa anys que alerta del perill que suposen els aerogeneradors per a les àligues i altra fauna salvatge
Quan es va plantejar la construcció de la Central Eòlica del Coll de la Garganta, a la primera dècada dels anys 2000, des del GEPEC-EdC ja van denunciar els impactes que aquesta central tindria sobre l’espai natural i sobre les àligues cuabarrades que l’habiten. El GEPEC-EdC hi va presentar al·legacions i recursos en contra, arribant a presentar un recurs contenciós administratiu davant els tribunals per evitar-ne la seva construcció. Els tribunals catalans varen donar la raó al GEPEC-EdC dictaminant la il·legalitat de la central eòlica. Fou arran el recurs presentat per la promotora i per la mateixa Generalitat, que defensaven el projecte i les seves bondats, que a Madrid el Tribunal Suprem va desestimar la demanda del GEPEC-EdC i va permetre tirar endavant la central. Ara veiem que els pronòstics del GEPEC-EdC eren certs i que no era possible la convivència de la central eòlica amb les àligues cuabarrades, tal com defensaven el promotor i la mateixa Generalitat i que els impactes ambientals de la central serien molt greus.
Una vegada més, el seguiment que s’estava fent d’aquest exemplar ens permet documentar i confirmar els impactes negatius que les centrals eòliques, ubicades en espais naturals de gran valor natural, estan causant sobre la fauna, en especial sobre els ocells i els ratpenats, matant cada any a milers d’animals, molt d’ells pertanyents a espècies protegides en greu perill d’extinció. Sense anar més lluny a l’Aragó, on la implantació de les centrals eòliques està més avançada que a Catalunya, segons dades oficials del mateix govern aragonès, l’any 2021 el 42% del total d’ingressos als centres de recuperació de fauna salvatge (un total de 2560 animals) varen ser degut a col·lisions amb aerogeneradors. Al 2022 aquest percentatge era del 36%, afectant a 87 espècies diferents, destacant l’ingrès de 353 voltors, de 117 milans negres, de 53 xoriguers petits, de 38 milans reials o de 2 voltors negres. A Aragó aquest passat mes de juny també es va constatar la mort d’un trencalòs a una central eòlica del Maestrat. Era un exemplar que havia estat alliberat dins del projecte de recuperació de l’espècie a la zona. Cal tenir en compte que els ingressos als centres de recuperació representen un percentatge molt petit del total d’animals afectats, la majoria dels quals mai seran trobats, recollits ni passaran a formar part de cap estadística.
A Catalunya també s’ha documentat la mort a les centrals eòliques de milans reials (espècie en perill d’extinció), d’àligues daurades, voltors, esparvers, arpelles, etc. Pel que fa a l’afectació sobre les àligues cuabarrades, fins fa pocs anys es creia que les centrals eòliques només generaven un efecte buit en l’ús dels seus territoris, pel que si s’evitava construir-los en els seus espais vitals s’evitava l’afectació. Però als diferents casos de col·lisions d’àligues equipades amb emissors, com és el cas de les diferents àligues cuabarrades mortes a l’Aragó, i altres exemplars morts a altres zones de l’Estat (també un a Xipre) i ara aquest a Catalunya, demostren que l’impacte és molt més greu, doncs ni excloent les zones més importants per a elles es pot evitar la seva mort. A més, algunes de les àligues mortes a l’Aragó van col·lisionar en centrals eòliques dotades de sistemes de detecció i aturada, pel que ha quedat demostrat la ineficàcia d’aquest sistema.
Des del GEPEC-EdC volen fer un crit d’alerta, ja que és un fet especialment greu i preocupant el cas de la mort de l’àliga cuabarrada a la Central Eòlica del Coll de la Garganta, ja que la seva mort ha estat silenciada per la mateixa administració, no havent fet públic aquest preocupant accident, segurament amb la intenció de que el coneixement i difusió de fets com aquests no dificulti l’aprovació de nous projectes eòlics en indrets d’alta sensibilitat ambiental, on es poden repetir els accidents amb els grans rapinyaires. També és preocupant que, després d’haver passat ja un any de la mort d’aquesta àliga cuabarrada, l’administració no hagi pres cap mesura ni per exigir responsabilitats a l’empresa propietari de la central eòlica ni per garantir que fets tant greus com aquests no es puguin tornar a repetir.
Justament fa pocs dies la Generalitat va anunciar i fer públic que rebaixarà les exigències ambientals als projectes de centrals d’energies renovables (eòliques i fotovoltaiques) i que en facilitarà i accelerarà la tramitació i aprovació, obviant i menysvalorant els impactes que aquestes instal·lacions estan causant i poden seguir causant a la biodiversitat. Així, a partir d’ara, es permetran aquestes instal·lació en espais naturals on viuen les àligues cuabarrades on fins ara s’evitaven aquestes instal·lacions, i això s’ha decidit justament quan s’han recollit evidències del perill de mort que li suposen.
Si fins ara, amb majors restriccions i teòriques garanties ambientals, l’experiència ens diu que l’impacte sobre la fauna ja és greu i preocupant, amb les noves directrius es pot preveure que els impactes augmentaran i les morts d’ocells i ratspenats es poden disparar a les centrals eòliques de casa nostra. És una irresponsabilitat seguir instal·lant aerogeneradors de 3 aspes que maten qualsevol ocell o ratpenat que s’hi apropa, pel que cal investigar i desenvolupar altres sistemes de producció d’energia eòlica que no generin més morts.
Cal exigir un model de transició energètica sostenible i compatible amb la conservació dels espais naturals, del paisatge, de la biodiversitat, dels espais agraris, del patrimoni cultural i amb la vida al món rural. Abans de plantejar-se la possible instal·lació de centrals d’energies renovables en espais d’elevat valor natural cal haver exhaurit totes les possibilitats de fer-ho en espais industrials, urbans i fortament humanitzats, i actualment som a anys llum d’aquest objectiu.
Cal exigir que la producció de l’energia no sigui a costa de la mort de les nostres joies faunístiques i que rapinyaires com l’àliga cuabarrada no vegin perillar el seu futur en nom d’una falsa transició energètica.
Cal exigir a la Generalitat que implementi un model energètic que faci possible aquesta transició energètica de forma sostenible i que no rebaixi les garanties i exigències ambientals davant les pressions dels promotors energètics que sols busquen augmentar els guanys de les seves inversions a costa de provocar greus impactes ambientals.
