Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

DENUNCIA

Dimarts, 10/03/2020

Exigim a l'ACA i REPSOL l'alliberament de cabals ambientals al riu Gaià

Pantà del Catllar a finals de febrer. Imatge: Toni Bara

L’alliberament de cabals ambientals es va iniciar l’agost del 2011, però no es produeix de manera continua, sinó que es decideix seguint unes consignes a partir del cabal d’entrada i del nivell de l’embassament. Si les reserves de l’embassament ho permeten, es duu a terme un alliberament d’un “cabal generador” després d’un episodi de pluges un cop a l’any per tal de millorar i donar forma a la llera.

Des del darrer episodi de pluja torrencial produït pel temporal Glòria, i un cop finalitzat el desembassament controlat anomenat “cabal generador” (des de les 9:00 del 4 de Febrer fins les 15:00 del 6 de Febrer, entre 0.5 i 3 m3/s), constatem que el nivell del pantà segueix situat a hores d’ara per sobre de la cota 90.

D’acord a les dades oferides pel visor de l’ACA, la cota 90 es va superar el 22 de Gener a les 10:00, equivalent a un volum embassat de 3,666 hm3, fins arribar a una cota màxima de 98.15 el 4 de Febrer a les 16:00, equivalent a un volum embassat de 7,923 hm3. El “cabal generador” es va iniciar el mateix 4 de Febrer a les 9:00, des de la cota 98.13 (7,914 hm3) fins a la cota 98.06 (7,864 hm3) el 6 de Febrer a les 15:00, alliberant en total 0,050hm3 d’aigua (aproximadament). Haurien estat 50 milions de litres en 54 hores, és a dir una mitjana de 257 litres per segon.

El volum a dia 28 de febrer era de 7,666 hm3 i la cota de 97,65, la qual cosa vol dir que fins arribar la cota 90 disposaríem de 4 hm3 per cabals ambientals. Tenint en compte que el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment fixa un cabal ambiental al tram final del riu Gaià de 174 litres per segon, el desembassament de 4 hm3 fins a la cota 90 permetria mantenir aquest cabal durant 266 dies (gairebé 9 mesos). Aquest càlcul, però, seria només vàlid si l’embassament no tingués pèrdues per filtració o evaporació, no tingués captacions i no tingués noves aportacions per pluges a la conca del Gaià aigües amunt del pantà. Caldria doncs que l’ACA ho modelitzés.

Malauradament, la situació actual és que no s’està desembassant ni una sola gota del pantà, que aguanta a la cota 97,3. Degut a això, s'ofega inútilment la interessant vegetació riberal marjalenca incipient en aquesta zona Xarxa Natura 2000, establerta fa anys, de milers de tamarius, freixes, àlbers, salzes, i tots els seus hàbitats associats. Alhora, paradoxalment, el riu Gaià presa avall resta sense el seu cabal i règim ecològic, i el seu bosc de ribera amb la seva flora i fauna característiques, reductual o simplement desaparegut, el corredor biològic de primer ordre que representa la conca del Gaià des del litoral vers els Pirineus, afectant també els aqüífers litorals salinitzats, les platges sense sediments, la cadena tròfica marina i la pesca sense fertilitzar, etc.

Caldria doncs que el nivell màxim d’inundabilitat fos per sota d’on es troba la falla geològica de la cua –situat a les Coves Roges- que actua de facto com a sobreeixidor, la cota màxima desitjable ecològicament doncs, per a restar sense inundar una proporció important de ribera, i evitar l’ofegament de paratges singulars –Coves Roges, la Goleta, Caus de Cordelló...- (fins al peu de les balmes localitzades aigües avall de la Goleta, a la riba esquerra del Torrent de Renau).

Les pèrdues de l’embassament del Catllar fan palesa la importància de les pèrdues per infiltració d’aigua en la llera dels rius i les conseqüències que se’n poden derivar, afectant un embassament. Les pèrdues afecten al riu entre Montferri i la cua de l’embassament del Catllar, les pèrdues importants s’esdevenen a partir de la cota de 90 m, quan l’aigua entra en contacte amb les calcàries. Les pèrdues mitjanes d’aigua en aquest tram s’han avaluat en 7 hm3 anuals, dels quals 3,2 hm3 corresponen a pèrdues naturals en la llera del riu i 3,8 hm3 a pèrdues de l’embassament (IGME, 1986). Aquestes pèrdues augmenten amb el nivell de l’embassament i estan quantificades en un màxim de 10 hm3 l’any 1977, després d’una forta avinguda.

 

Per ampliar informació us podeu posar en contacte al  977 33 11 42

GEPEC-EdC

Reus, 10 de març de 2020