Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

DENUNCIA

Dimecres, 12/02/2020

Diverses entitats reclamem el retorn dels cabals ambientals als rius del territori

Les entitats ambientals volem incidir en els aspectes clau sobre la gestió dels rius als àmbits de par-ticipació de l’Agència Catalana de l’Aigua

Des del nostre territori hem constatat que la gestió dels rius i aqüífers a Catalunya es troba molt lluny de complir la Directiva Marc de l'Aigua. L'organisme competent de qui en depèn el compliment, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), porta un retard de més de 10 anys en la implantació dels cabals de manteniment als principals rius de Tarragona: Gaià, Foix i Francolí. A banda, també hi ha una afectació indirecta a dues conques afectades per transvasaments cap a conques internes: l'Ebre cap al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i el riu Siurana cap a la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

El conflicte territorial sobre la gestió de l'aigua és complex, i venim observant des de l'any 2006 que els processos de participació de l'ACA no deixen de ser un mecanisme de maquillatge per a que  les grans corporacions del sector facin negoci amb l'abastament i el sanejament (Aigües Ter-Llobregat, AGBAR, Aigües de Catalunya, SOREA, EMATSA, COMAIGUA, AQUALIA, ACCIONA, AQUAMBIENTE) amb la complicitat dels seus Consorcis i Ajuntaments associats (CAT, Consorci Costa Brava, Mancomunitat Penedès-Garraf, Mancomunitat Bages, Consells Comarcals, etc...).

Les dessalinitzadores (ITAM) del Prat i de la Tordera mereixen un anàlisi profund que va més enllà del nostre àmbit territorial, tot i que ens podrien servir de model per a valorar la conveniència (o no) d'afegir un nou recurs als ja existents. És conegut que les ITAM consumeixen molta energia i produeixen salmorres com a residus, per la qual cosa no són tan “netes” com hom voldria. També és cert que produeixen aigua d'una qualitat molt alta, però el preu per litre és comparable al de l'aigua embotellada, per la qual cosa acabem repercutint uns costos de producció altíssims, tant als usuaris directes (cànon de l'aigua) com a la resta de contribuents (partides pressupostàries, ajuts europeus,  despeses financeres, etc...).

Ens preguntem si no seria més senzill ajudar al cicle natural de l'aigua i promoure la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes, com la de Tarragona o Reus, per a usos industrials. A nivell ambiental cal retornar al riu el seu espai fluvial, deixant lliures d'edificacions i infraestructures els terrenys per on l'aigua discorre en cas d'avingudes. La planificació d'espais fluvials no ha de ser paper mullat (mai millor dit) que fa bonic a sobre d'un despatx de l'ACA, sinó que s'ha de convertir en l'eina bàsica per decidir on no s'hauria de construir MAI o, fins i tot, per enderrocar allí on no s'hi hauria d'haver construït MAI, abans que el riu s'ho emporti sense avisar. També cal retornar la funcionalitat dels rius com a embornals d'aigua que afavoreixen la recàrrega natural dels aqüífers, respectant planes al·luvials, meandres, motes naturals, llits de graves i, sobretot, el bosc de ribera com a element de cohesió del terreny i filtre natural de contaminació.

A nivell de model agrícola fa falta modernització, però no pas de la maquinària o el rec. Fa falta que la pagesia comenci a entendre la gestió de l'aigua 2.0, que és aquella que té en compte l'aigua com un recurs limitat i no pas com un dret concessional que va néixer a l'època feudal. Els drets han anat canviant amb els temps i no podem permetre que, davant de la crisi climàtica global, es garanteixi l'aigua per a usos agrícoles, industrials i urbans, i en canvi els cabals ambientals es considerin una almoina que de forma generosa es dona des de l'ACA. L'aigua dels rius, rieres i torrents no és de l'ACA, ni de les Comunitats de Regants, ni dels propietaris dels embassaments, ni de les hidroelèctriques, ni dels senyors encorbatats que dirigeixen les grans corporacions i que negocien el preu del cànon amb els polítics de torn. L'aigua és de tots, és un bé comú, i com a tal hem de gestionar-la des del territori i per al territori.

Per la qual cosa les entitats signants demanem a l'ACA:

· Un Pla de disminució i retorn dels transvasaments a les seves conques d'origen (Ebre i Siurana)

· Una Llei per a la reutilització de l'aigua de les depuradores urbanes per a usos industrials i agrícoles, en especial les que sanegen nuclis de més de 10.000 habitants

· En el cas concret de la conca de la Riera de la Bisbal, un pla d'aprofitament de les aigües del terciari de l'EDAR de Santa Oliva per a usos agrícoles, de jardineria, industrial etc, i garantir-ne  i millorar-ne la qualitat.

· Revisar i millorar el funcionament de les depuradores de municipis petits i en d'altres on s'hagin detectat mancances.

· El compliment dels cabals ambientals fixats per als rius Gaià, Foix, Francolí i Siurana sense cap dilació per a l'any 2020, en les condicions ja aprovades als plans sectorials

· La creació dels Consells de Conca com a organisme territorial permanent, integrats amb les Taules de l'Aigua ja existents, amb representació dels agents socials i ambientals de cada conca.

· La revisió i caducitat dels drets concessionals de les Comunitats de Regants, amb especial èmfasi en aquelles que comparteixen la gestió del recurs amb usos que no són estrictament agrícoles (per exemple, Pantà de Riudecanyes, Pantà del Catllar).

· La  descontaminació completa del Pantà de Foix i la recuperació ecològica de la seva conca.

· Una línia de subvencions exclusiva per a entitats ambientals amb la finalitat de restaurar la dinàmica ecològica de rius i rieres (millorar morfodinàmica fluvial, recàrrega d'aqüífers, filtres verds, regeneració de bosc de ribera, censos i seguiments de fauna i flora, etc...).

· Un estudi detallat sobre la repercussió de costos de les dessalinitzadores sobre el cànon de l'aigua per a ús de boca.

· L'actualització de la delimitació de zones inundables tan a l'entorn dels cursos fluvials com al litoral, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i adaptar-ne els planejaments urbanístics actuals i condicionar-ne els futurs.

Entitats signants: 

La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat

Associació Terres del Gaià

GATA Grup d’Amics de Toni Achón - Ecologistes de Tarragona

GEVEN  Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès

Associació Mediambiental La Sínia

GEPEC Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya