Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

DENUNCIA

Dijous, 30/01/2020

Exigim la paralització de l'activitat d'IQOXE i el soterrament dels dipòsits d'òxid d'etilè

La tràgica explosió del passat 14 de Gener a les instal•lacions d’IQOXE ha deixat al descobert les mancances que des de GEPEC-EdC ja vàrem detectar a l’any 2002, quan la fàbrica encara pertanyia al Grup La Seda. Vàrem presentar al•legacions a l’autorització d’aquestes instal•lacions incidint en aspectes clau com la seguretat, els accidents greus i la contaminació.

Fent una breu retrospectiva, no cal entendre massa sobre química industrial per preveure el que finalment ha acabat passant amb un resultat dramàtic. L’activitat de síntesi d’òxid d’etilè al polígon Sud va començar a mitjans de segle passat de la mà de Shell, amb una tecnologia pròpia i una matriu sòlida a Holanda de la qual depenien les decisions tècniques i de seguretat. La venda de la fàbrica IQA al grup La Seda va comportar un daltabaix a nivell operatiu i financer, tot i que a nivell tecnològic encara hi havia un cert aval tecnològic de la multinacional holandesa. Quan finalment IQA va entrar en suspensió de pagaments es va obrir la porta a capital especulatiu, interessat en un baix preu de compra i una ràpida amortització amb un únic objectiu: produir, produir i produir.

L’adquisició per part del grup Cristian Lay, empresa completament aliena a la química industrial, amb anuncis d’inversions milionàries, amagava una realitat que en pocs anys s’ha anat coneixent: la ara anomenada IQOXE es convertiria en un fàbrica de bitllets i abandonaria completament molts aspectes clau en seguretat industrial. La inversió anunciada anava destinada de forma gairebé exclusiva a l’augment de la producció.

El trist desenllaç del 14 de Gener ja el coneixem prou. Ara cal, amb el cor més fred i el cap més clar, demanar responsabilitats. La depuració interna a nivell d’IQOXE es troba sota investigació judicial i probablement tardarà mesos en resoldre’s. Tanmateix, des de GEPEC-EdC pensem que la responsabilitat no és exclusiva de l’empresa. Subsidiàriament, la Generalitat ha d’assumir la seva part de culpa i fer una purga interna als Departaments d’Indústria i Territori. Les competències no són només polítiques sinó també tècniques. Les autoritzacions que s’han donat al llarg dels anys a IQOXE (antiga IQA) anaven signades per Consellers de Territori (antic DMAH) i per directors/es de Qualitat Ambiental i Indústria, però qui feia la feina bruta eren els funcionaris de carrera, tècnics qualificats que miraven cap a un altre costat quan s’havia de revisar si les instal•lacions complien o no amb la normativa de seguretat i d’accidents majors.

Només cal donar una ullada a un dels documents guia del propi Departament d’Indústria per entendre que a Catalunya, i més en concret al Camp de Tarragona, la normativa de seguretat i les directrius europees com SEVESO II s’interpreten a mida per acontentar els interessos de l’AEQT. Catalunya és la única comunitat autònoma que no disposa de cap precepte legal que garanteixi una distància de separació entre els establiments considerats com perillosos i els nuclis urbans. Aquest és el drama, i no pas si les sirenes sonen o no. Cal preguntar-se perquè el Conveni signat entre el DMAH i l’AEQT l’any 2012 no es troba publicat enlloc, tot i ser encara plenament vigent.

Precisament, des de GEPEC-EdC volem manifestar públicament la nostra preocupació en relació a les distàncies de seguretat entre els polígons químics i els nuclis habitats. Hem comprovat com una explosió de 4 tones d’òxid d’etilè pot projectar metralla fins a més de dos quilòmetres de distància. Hem comprovat que l’ona expansiva ha produït desperfectes en moltes de les instal•lacions que envolten la planta sinistrada. Hem comprovat com l’incendi generat per l’explosió posava en risc altres reactors, canonades i dipòsits propers al reactor sinistrat. Hem comprovat que s’ha format un núvol tòxic que, afortunadament, no ha estat emportat pel vent a les poblacions veïnes.

Del que les autoritats no han informat a la població és de les 1.470 tones d’òxid d’etilè que pot arribar a emmagatzemar-se dins d’IQOXE en els sis dipòsits que es troben a només 150 metres del reactor sinistrat. Estem parlant d’una quantitat 300 cops superior a la que va desencadenar l’explosió del dia 14 de Gener. No cal ser cap expert per entendre el que podria haver passat si qualsevol dels fragments de metralla hagués impactat a elevada velocitat i alta temperatura contra algun dels sis dipòsits (el més proper al reactor triplica la capacitat dels altres cinc). És per aquest motiu que exigim la paralització de l’activitat d’IQOXE fins que la posada en marxa sigui completament segura, i una de les formes de garantir-ho és soterrant o bunkeritzant els dipòsits, tal com es fa en algunes instal•lacions de producció d’òxid d’etilè que existeixen en altres països.

A més, cal revisar completament totes les instal•lacions d’IQOXE per comprovar que els calorifugats, els revestiments, les soldadures, les vàlvules i qualsevol altre element de seguretat no hagi estat afectat per l’ona expansiva. Cal preguntar-se si la manca d’inversions en seguretat pot originar nous accidents, tenint en compte que el reactor sinistrat era nou i que la seva tecnologia no era la original de la planta. Cal preguntar-se també si els Departaments competents de la Generalitat en matèria d’accidents greus i seguretat industrial han fet bé la seva feina o simplement s’han limitat a considerar gairebé tots els canvis de la planta des de l’any 2001 com a “no substancials” per facilitar els tràmits a l’empresa, incloent l’augment de producció d’òxid d’etilè, l’augment de la capacitat d’emmagatzematge d’òxid d’etilè i la manca d’aval tecnològic en la posada en funcionament de la planta sinistrada.

Finalment, volem alertar a la població del risc real que suposa tenir un potencial artefacte explosiu (bomba termobàrica) a menys d’un quilòmetre de zones habitades. No és una qüestió d’alarmisme, sinó de supervivència. Cal que ens replantegem si els beneficis de la indústria química compensen la manca d’escrúpols dels especuladors que juguen amb la vida i la salut de les persones com si fos un passiu més a nivell comptable. No podem permetre que l’incompliment de les normatives de seguretat només suposin una sanció econòmica per a l’empresa. Hem d’anar més enllà per exigir a la Generalitat un replantejament a fons en matèria de seguretat als polígons petroquímics del Camp de Tarragona.

Podeu consultar el dossier de premsa AQUÍ

Per ampliar informació us podeu posar en contacte al  977 33 11 42 

Reus, 30 de gener de 2020