Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

BIODIVERSITAT

Dimecres, 19/09/2018

Crònica del niu de tortuga babaua de Vilafortuny

EL GEPEC PARTICIPA ACTIVAMENT EN EL DISPOSITIU DE SALVAGUARDA DEL NIU DE TORTUGA BABAUA DE VILAFORTUNY


Aquest passat cap de setmana ha estat notícia la trobada d’un niu de tortuga babaua (Caretta caretta) a la concorreguda platja de Vilafortuny, al terme de Cambrils. 

Tot començava el matí de diumenge en que una noia, la Glòria, tot passejant per la platja de Vilafortuny, observava unes petites tortuguetes  intentant arribar al mar. Seguint el rastre trobava el punt on les tortuguetes sortien de sota la sorra. En total hi havien 7 ó 8 tortuguetes. La Glòria, sense saber-ho, acabava de trobar un niu de tortuga babaua. Tot seguit mirava la manera de donar avís de la trobada i, després de fer indagacions, aconseguia un telèfon per poder contactar amb nosaltres.

Cap a les 10.30 ens arriba l'avís al GEPEC-EdC de la trobada d’aquest niu. Ens arriba una informació inconcreta, sense la localització exacte del niu, de qui l’havia trobat, ni de la situació de les tortuguetes. Tot i els intents per contactar amb la informant no hi ha manera de parlar amb ella (després hem sabut que la Glòria s’havia quedat sense bateria al mòbil). Tot el que teníem era una fotografia del niu, feta i  enviada per la Glòria, on es veia una tortugueta sortint de la sorra i la imatge parcial d’uns edificis, com  a paisatge de fons de foto.

Immediatament des del GEPEC-EdC ens posem en contacte amb la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat (organisme encarregat del rescat dels animals marins) i ens informen que no tenen cap notícia de la troballa d’aquest niu. Tampoc en tenen notificació els agents rurals. A partir d’aquí s’inicia un treball de recerca per tal localitzar el niu, l’única pista n’és la foto. La poca informació situa el niu als municipis de Salou o de Cambrils. Es fan moltes consultes i trucades però no hi ha forma de treure’n l’entrellat.  Finalment  la policia local de Cambrils ens aclareix la situació: el niu es troba a la platja de Vilafortuny. Informem d’això a la Xarxa de Rescat i s’activa, d’immediat, tot l’operatiu de salvaguarda del niu.

Un cop rebem la informació de localització del niu ens dirigim cap aquesta platja, confirmem la posició, el dispositiu està en marxa, policia local i rurals ja fan acte de presència, s’activen els tècnics de la xarxa de rescat de la Generalitat, experts en tortugues marines, etc.

La primera tasca es acordonar la zona, allunyar a una distància prudencial als nombrosos curiosos i preparar el dispositiu davant el probable naixement de noves tortuguetes. Membres del GEPEC-EdC col•laborem en la preparació de tot aquest dispositiu. 

Passa poc temps fins que quatre noves tortuguetes surten del niu. Són tortuguetes que han trencat l’ou i han fet un enorme esforç fins poder arribar a la superfície de la platja. Ara els queda el camí fins arribar al mar. Per tal de facilitar aquest camí es decideix allisar l’arena perquè els hi sigui més fàcil. Una de les tortuguetes es troba molt dèbil, a més les altres li han passat per damunt i sembla que presenta algun problema en una de les aletes. Es decideix retenir-la, per valorar si cal que sigui derivada a algun centre de recuperació i es deixa que les altres arribin fins al mar. És un moment de màxima expectació, molts curiosos s’acosten a veure “l’espectacle”. Es demana silenci absolut, és important per no desorientar a les tortuguetes. Finalment les tortuguetes van arribant al mar i desapareixen. Els hi desitgem tota la sort del món!!.

Va passant el dia, el dispositiu segueix a punt i alerta esperant el ja improbable naixement de més tortuguetes. Les tortuguetes solen néixer al cap vespre o a primera hora del matí abans que el dia aclareixi. És una adaptació a la supervivència. A la nit les tortuguetes es poden orientar cap al mar amb el reflex de la lluna sobre l’aigua, a més fa menys calor i no hi ha problemes de dessecació dels seus petits cossos i la majoria de predadors no hi són en aquestes hores.

Durant tot el dia membres del GEPEC-EdC informem als nombrosos curiosos que s’apropen i que, al identificar-nos per portar samarretes de l’entitat, ens venen a preguntar. 
No és fins a primeres hores de la nit que neixen dues tortuguetes més, força dèbils. Es decideix que aniran a les instal•lacions del CRAM  (Fundació per la Conservació i Recuperació d’Animals Marins) on passaran el seu primer any de vida per ser alliberades l’any vinent en aquesta mateixa platja.

Finalment els experts decideixen que dilluns al matí, a punta de dia, s’obrirà el niu. La manca de més naixements indica que urgeix obrir el niu. Possiblement, si encara hi ha tortuguetes dins, aquestes ja no podran néixer per medis propis. Durant tota la nit segueix el dispositiu a la platja i tècnics, agents rurals i algun membre del GEPEC-EdC ens quedem resguardant el niu.

Dilluns, a quarts de 8 del matí, amb l’arribada de més membres del GEPEC-EdC i tècnics es procedeix a obrir el niu. Van apareixent ous eclosionats, les tortuguetes ja han sortit, van apareixent ous sense eclosionar però que no eren viables, alguna tortugueta morta i alguna de viva pro molt dèbil, que també aniran al CRAM. Al final s’obtenen les dades globals d’aquest niu. En total la tortuga va pondre  112 ous, 85 tortuguetes haurien nascut i arribat fins el mar, 20 ous no han eclosionat i es consideren inviables, s’han trobat 2 tortuguetes mortes i se’n han retingut 5, molts dèbils, que aniran, durant el primer any, a les instal•lacions del CRAM.
Finalment la nostra participació ha estat important i força crucial al començament, quan encara ningú tenia informació d’aquest niu i, gràcies a l’avís i feina feta pel GEPEC-EdC, es varem poder localitzar i fer que s’activés tot el dispositiu de salvaguarda.

Novament les tortugues han escollit una platja catalana per fer la seva posta. Aquest any, a més de Cambrils, s’ha confirmat la posta de tortugues babaues a Premià de Mar i a Mataró. Un fet que era excepcional es va convertint en regular.

Aquest és un  fenomen que els científics han estudiat i pel que han donat una explicació. Els llocs de cria tradicionals de la tortuga babaua es troben a la mediterrània oriental, a platges com les de Xipre i Creta. Amb el canvi climàtic i l’augment de temperatura, s’ha comprovat que en aquests llocs tradicionals de cria el 90% de les tortuguetes que neixen són femelles (el sexe en les tortugues el determina la temperatura a que s’incuben els ous. A temperatures més altes en surten femelles i a temperatures més baixes en surten mascles). Les tortugues tornen a pondre al lloc on han nascut (a aquest fenomen se l’anomena filopàtria), tot i això un petit percentatge de femelles no presenten aquesta fidelitat pel lloc de naixement. Sembla que, com a resposta de l’espècie al desequilibri de sexes, aquestes femelles van a buscar platges on la incubació doni lloc a mascles. Estudis indiquen que aquestes platges es troben al nord de la costa mediterrània peninsular, o sigui a Catalunya, a França i a algunes zones d’Itàlia. 

Tot preveu que, amb el canvi climàtic, la presència de tortugues ponent a les nostres platges anirà en augment i que les nostres platges esdevindran uns espais vitals per la supervivència global d’aquesta espècie. Aquest fer haurà de comportar uns canvis de concepció dels nostres espais litorals que, d’espais desproveïts de vida i dedicats únicament al negoci del turisme, s’hauran d’adaptar a les noves situacions i esdevenir espais on sigui possible la convivència del turisme amb les tortugues i d’altres animals que depenen de les platges i que ara estan en una greu regressions i en perill d’extinció.

Casos com el de Vilafortuny ha d’obrir un debat sobre quin ha de ser el futur de les nostres platges i quines actuacions cal iniciar per permetre la presència d’aquests animals, que cada vegada es preveu més freqüent. Segurament haurem de recuperar la naturalització i qualitat ecològica de sectors de platges per permetre la supervivència de les espècies que en depenen. 

Lluny de ser un escull pel sector turístic això pot ser un nou atractiu. És innegable l’expectació i atracció que aquests animals provoquen. De ben segur és possible arribar a situacions per compatibilitzar aquests dos interessos: la conservació de l’ecosistema litoral i de les seves espècies i l’ús turístic de les platges catalanes. Cal doncs posar fil a l’agulla. Aquesta és una responsabilitat de tots, d’administracions, de sectors econòmics, d'entitats ambientals i de tota la societat en el seu conjunt.

I no volem acabar aquest article sense reconèixer i agrair a tots els voluntaris i voluntàries del GEPEC-EdC que han estat al peu del canó i que han col•laborat en la salvaguarda d’aquest niu de tortuga babaua i han fet possible el bon desenllaç.

També volem aprofitar per animar-vos  a participar en el grup de voluntaris del grup tortuga del GEPEC-EdC que esmercen esforços per tal de detectar la presència de tortugues a les nostres platges, per poder-ne preservar les seves postes i per incidir en la conscienciació ciutadana envers aquest animals i la seva presència a casa nostra. Si us animeu contacteu amb l’oficina del GEPEC- EdC i us informarem.

I NO OBLIDEU, SI VEIEU TORTUGUES A LES NOSTRES PLATGES TRUQUEU AL 112. DEL VOSTRE AVÍS POT DEPENDRE LA SEVA SUPERVIVÈNCIA.