Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

TERRITORI I URBANISME

Dilluns, 16/10/2017

Tornem a presentar al·legacions al projecte nova carretera de La Selva a Almoster

Malgrat que Medi Ambient obliga a la Diputació de Tarragona a tramitar de nou l’Estudi Informatiu de millora de la carretera de La Selva a Almoster amb un estudi d’impacte ambiental més complet la Diputació insisteix en fer una segona carretera paral·lela, enlloc de millorar l'actual.

 

RESUM

En data de 1 de juliol de 2016 es va aprovar  inicialment  l’Estudi informatiu del condicionament de la carretera T-3231, d’ Almoster a la Selva del camp, variant d’ Almoster i el seu Document ambiental. I l’esmentat Estudi i el seu Document ambiental es varen sotmetre a informació pública durant el termini de 30 dies hàbils comptat a partir de l’endemà de la data de publicació d’aquest anunci al DOGC, circumstància que es va produir el 21 de juliol de 2016.

Més de 1500 signatures i moltes entitats locals i comarcals varen llavors presentar al·legacions contra la proposta de construir una nova carretera paral·lela a l’actual (alternativa 2), defensant millorar la carretera actual (alternativa 3). Entre ells, grups polítics, el GEPEC, la Unió de Pagesos, la Plataforma del Camp, Sindicats i molts veïns.

Com a conseqüència de la seva incorrecta e insuficient tramitació ambiental i de les conclusions de la Ponència Ambiental incorporada a la tramitació en data 18 d’octubre de 2016, la Diputació de Tarragona ha estat obligada a arxivar el procés en data 28 de juliol de 2017, a refer l’Estudi Informatiu de nou i a aprovar inicialment l’Estudi Informatiu Actualitzat en la mateixa data.

Havent-se publicat l’anunci el 16 d’agost, s’obre un nou termini d’informació pública de 30 dies hàbils, per a  formular al·legacions al nou Estudi Informatiu Actualitzat.

En aquest nou Estudi la Diputació torna a proposar la denominada alternativa 2, que equival a desdoblar la carretera actual i tenir dues vies paral·leles, ocupant sol agrícola, enlloc d’optar (com recomana la Ponència Ambiental de la Generalitat) per ampliar i millorar la carretera actual (alternativa 3).

 

No es pot estar més d’acord amb la necessitat de procedir a la construcció d’un pas alternatiu a l’actual cruïlla d’ Almoster per les carreteres T-3231 i TV-7048. De fet, la pervivència de la cruïlla a través dels carrers del poble i de la seva zona urbana es ara per ara un anacronisme, més enllà de la problemàtica associada: la barreja de tràfic urbà amb tràfic de pas posa en evidència la manca de seccions adequades en els carrers del nucli, indueix a riscos en la convivència de trànsit rodat i de vianants i genera inconvenients de tota mena derivats de l’activitat residencial pròpia d’un  nucli rural petit simultània amb la circulació de pas.

Dit això, entenem perfectament que es construeixi la variant i que s’eviti la cruïlla d’Almoster pel tràfic de pas, que com veurem es ben reduït. Ara bé, això no justifica una actuació desproporcionada en el territori.

El resultat final ha de ser coherent, no només amb la situació actual, sinó amb l‘ evolució prevista en les eines de planejament, algunes de les quals han estat ben recentment revisades o estan en curs de revisió.

Com ja passava en l’Estudi Informatiu anterior, la proposta de la Diputació es suporta en el menor cost econòmic, derivat de la que l’alternativa òptima mediambientalment (l’alternativa 3, la de la millora de via actual) ha se suportar el cost del trasllat de la canonada de portada d’aigües del Consorci d’Aigües de Tarragona, el qual implica un sobre cost aproximat d’un 25% (prop d’un milió d’euros).

Resulta sorprenent que el cost del trasllat d’una canonada de portada d’aigües QUE ES UNA SERVITUT IMPOSADA A LA CARRETERA ACTUAL, i incorporada MOLTS ANYS MÉS TARD al de la seva construcció, hagi de ser suportada pel titular de la carretera i no per qui va demanar permís per a col·locar-hi la canonada.

Ens preguntem en quines condicions es va donar l’autorització al Consorci d’Aigües de Tarragona per a col·locar la canonada sola la carretera T 3231, condicions que ara obliguen -amb una visió curta de país, territori i fins i tot econòmica- a desdoblar la carretera o al titular de la via  a assumir-ne  els costos del trasllat.

En qualsevol cas, i en aquesta línia, no entenem la poca sensibilitat  de la nostra Administració amb la   destrucció del territori i que no es valori en l’estudi, per segon cop i reiteradament, l’impacte ambiental el fet que significa construir un vial paral·lel a l’actual allà on ja n’hi existeix un.

I sobre tot no entenem que es contradigui la ponència ambiental, que literalment diu que cal que es “disseny una carretera més adequada a les necessitats d’ús real i al context   territorial, evitant la fragmentació de finques agrícoles d’alt valor productiu i evitant la potencialitat de la nova carretera com a eix d’entrada a Reus per la Selva del Camp. En aquest sentit cal plantejar un disseny de carretera amb un tractament més tou en el territori, que aprofiti gairebé al 100% de la carretera existent i que pugui establir-se un trànsit de vehicles amb velocitats baixes, d’uns 50 km/h, i transitable amb carril bici i pas per a vianants” (sic), el que equival a l’alternativa 3 de l’Estudi Informatiu Actualitzat.

Sembla greu com a ciutadans, que en un procés administratiu de contingut tant evident, la Diputació optés per a una tramitació mediambiental simplificada. I ara contradigui, a més, les recomanacions de Medi Ambient.

La obligació de repetir el procés no deixa de ser un suspens sobre les actuacions anteriors, precisament pels aspectes mediambientals que tant evidents son en aquesta i en l’anterior proposta.

A més, en els antecedents administratius de la memòria del nou document, que te centenars de planes dedicades a temes d’alt contingut tècnic que escapen als lectors de l’Estudi Informatiu en el període d’informació pública, no es dedica una sola línia a parlar de les al·legacions. Al·legacions que han rebut suport de més de mil cinc centes persones i múltiples entitats.

Addicionalment, les alternatives 1 i 2 no resolen la problemàtica de la inundabilitat de la carretera actual -que seguirà essent necessària-  i condemnen als seus usuaris a patir de manera indefinida els problemes de que l’actual via funcioni com a riera en un tram de 165 metres. Deixant al marge la inconsistència que representa dir que un camí d’accés a propietats o una via ciclable son a més part d’una Riera i zona inundable després d’invertir prop de quatre milions d’euros en el seu àmbit immediat.

La Selva del Camp i Almoster són municipis a tocar d’una indústria química molt potent i contaminant del Camp de Tarragona. Necessitem que els nostres pobles i el seus termes siguin el pulmó que ajudi a netejar l’efecte contaminant d’aquesta indústria; hem de protegir aquest territori sí o sí, per nosaltres i les generacions futures tal i com han fet els nostres predecessors. El futur també és territori, pagesia, medi ambient, biodiversitat, sobirania alimentaria... L’agricultura no s’ha d’entendre solament com una activitat comercial. Cada pam  de terra és important i el ciment o l’asfalt ens ensenyen que no tenen marxa enrere.

Reiterem que cal ser ben prudent abans de posar més asfalt i més ratlla blanca; i si no és indispensable, simplement, no fer-ho: els elements naturals han de ser preservats a fi d’assegurar la perennitat del seu ús per les generacions futures. La terra no s’hereta dels pares, es té en préstec dels fills.

Demanem que:

-        Es respecti allò que indica la Ponència Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i es “disseny una carretera més adequada a les necessitats d’ús real i al context   territorial, evitant la fragmentació de finques agrícoles d’alt valor productiu i evitant la potencialitat de la nova carretera com a eix d’entrada a Reus per la Selva del Camp. En aquest sentit cal plantejar un disseny de carretera amb un tractament més tou en el territori, que aprofiti gairebé al 100% de la carretera existent i que pugui establir-se un trànsit de vehicles amb velocitats baixes, d’uns 50 km/h, i transitable amb carril bici i pas per a vianants” (sic), el que equival a l’alternativa 3 de l’Estudi Informatiu Actualitzat;

-        Per tant, que s’abandoni la duplicació de la carretera entre Almoster i La Selva, es a dir la denominada alternativa 2;

-        Que es seleccioni l’alternativa 3, que comporta millorar la carretera pel seu recorregut actual, com a  la millor de les alternatives possibles més enllà de la variant d’ Almoster;

-        Que, en aquesta alternativa 3, es millori el traçat entre els km. 2,300 i 2,700, minimitzant l’impacte en les finques i habitatges i traslladant l’alineació cap el SE i  la corba en “S” ubicada en aquest tram en sentit ascendent del quilometratge  cap el NNE;

-        Que, si cal,  s’analitzi en detall la forma de compartir el sobre cost  dels serveis afectats, amb els titulars dels serveis que els provoquen, i no es condemni al territori a disposar de dues carreteres una al costat de l’altre només perquè l’alternativa ecològicament millor i més raonable des del sentit comú obliga a incrementar el cost de l’obra un 25% i a traslladar una canonada del Consorci d’Aigües de Tarragona.

Creiem que els efectes territorials i sobre l’activitat derivades del fet de mantenir dues infraestructures paral·leles (i una d’elles d’ús marginal) no es troben compensats en aquest cas  ni per la magnitud de les obres a realitzar, ni pel tràfic actual o previst, ni pels estalvis de temps a aconseguir. I que les conclusions  incloses en el document d’informació pública obvien el gravíssim efecte de l’ocupació INNECESSÀRIA de sòl rural i agrícola per les noves infraestructures, en el que podríem denominar una evident manca de “respecte ambiental”,  concepte del tot subjectiu que no pot ser del tot inconsiderat i que a l’hora de manipular el territori s’ha de tenir sempre en compte.