Logo de cabecera para Gepec-EdC
Logo Gepec, posicion middle
Boto capçalera, feste'n SOCI Boto capçalera, contacte
ÀREA D'USUARIS  

ACTUALITAT

DENUNCIA

Divendres, 29/09/2017

Davant l'arribada de Xylella fastidiosa cal aturar el moviment d'oliveres adultes

Comerç d'oliveres centenàries © GEPEC-EdC

DAVANT L’ARRIBADA DEL BACTERI XYLELLA FASTIDOSA, LES ENTITATS GEPEC- EdC, SALVEM LO MONTSIÀ I ECOLOGISTES DEL SÉNIA, DEMANEM PENDRE MESURES URGENTS,

ENTRE D’ALTRES, PROHIBIR EL MOVIMENT D’OLIVERES ADULTES.

 

La Xylella fastidiosa és un bacteri, d’origen americà, que afecta a un bon nombre d’espècies vegetals, fins a unes 300, moltes d’interès fructícola, no existint en l’actualitat mètode de tractament i produint la mort dels individus afectats.

Segons les autoritats, l’únic sistema de lluita és la destrucció dels exemplars afectats, dels situats en la zona immediata, així com la destrucció de tots els vegetals sospitosos d’estar infectats. Tenint en compte el ràpid avanç de la malaltia, el nombre d’espècies a destruir pot ser enorme.

Existeixen quatre subespècies diferents de Xylella fastidiosa, cadascuna afecta diferents espècies vegetals. Una espècie especialment sensible a la Xylella són les oliveres. A la regió de Pulla, al sud d’Itàlia, l’aparició d’aquest bacteri ha obligat a arrencar i destruir vora dos milions d’oliveres, provocant una gran crisi econòmica, social i ambiental a la regió

La progressió de la Xylella per Europa ha estat imparable.  Al 2013 es va detectar a la regió de Pulla. Al 2015, a l’illa de Còrsega, i al sud de França. Al 2016, a Alemanya i a Mallorca, Eivissa i Menorca. A les Balears, els estudis semblen indicar que el bacteri porta varis anys i que la seva introducció ha tingut diversos orígens. Les zones demarcades a les Balears inclouen la pràctica totalitat de les illes de Mallorca i Eivissa, i part de Menorca.

El 30 de juny d’aquest any 2017, es va detectar un brot de Xylella (Xylella fastidiosa multiplex) a un camp d’ametllers de Guadalest, (Alacant, comarca de la Marina Baixa). Actualment la zona demarcada engloba una part considerable de la província d’Alacant (quaranta-tres termes municipals, entre ells el de la ciutat de Benidorm i vinti-i-nou termes parcialment afectats, entre ells municipis com Dénia, Altea o la Vila Joiosa.

El principal perill per la propagació i dispersió de la Xylella, i així ho indiquen tots els informes oficials, n’és el moviment de material vegetal amb poques garanties sanitàries. A més, cal tenir en compte que el bacteri pot portar anys en una planta sense que es detecti.

Per això, les autoritats han establert la necessitat d’un Passaport Fitosanitari per vegetals especificats de Xylella fastidiosa  Entre aquestes espècies, se’n troben de tan importants com els cítrics, les ja anomenades oliveres i els ullastres, i les del gènere “prunus” (pruner, cirerer, ametller, albercoquer, presseguer,...).

Per tal d’evitar la propagació, les mesures a seguir són: En primer lloc, restringir el moviment d’espècies vegetals especificats que s’hagin cultivat almenys part de la seva vida en una zona demarcada (amb unes determinades excepcions) En segon lloc prohibir la plantació de plantes hostatgeres a la zona infectada.

L’arribada d’aquest bacteri a casa nostra podria tenir unes conseqüències, tant econòmiques, social i ambientals incalculables. A zones com el Baix Ebre o el Montsià, on el sector agrari es basa en gran mesura en el cultiu de l’olivera, comportaria greus conseqüències de difícil predicció.

No són pocs els que afirmen que l’arribada de la Xylella a Catalunya és inevitable. Per això considerem  necessari i urgent que s’apliquin mesures oficials més decidides i ambicioses per evitar el pas de la malaltia a altres comunitats autònomes.

Tornem a demanar que s’apliquin el seguit de mesures que vam proposar el maig passat, però en el cas actual amb més força davant el fet que la plaga ja ha estat detectada a la Comunitat Valenciana. Són les següents:

1. La prohibició del moviment de material vegetal de les espècies hostatgeres de la Xylella que no provinguin de vivers autoritzats sotmesos a controls oficials.

2. La prohibició del moviment d’individus adults d’aquestes espècies no produïts en vivers. Aquesta prohibició hauria d’afectar molt especialment al moviment i tràfic d’oliveres adultes, molt actiu a les Terres de l’Ebre.

3. Controls exhaustius per verificar si les espècies hostatgeres a qualsevol subespècie de Xylella fastidiosa, tenen el corresponent Passaport Fitosanitari, que es recorda, es necessari en el cas de l’olivera, i ho és en la majoria de casos a moltes altres espècies d’interès agrícola.

Les mesures han de ser urgents i decidides, perquè, per exemple,  en el cas del moviment i tràfic d’oliveres adultes, aquestes són obtingudes, en tots els casos, de camps agrícoles i transportades, sense cap garantia fitosanitària, arreu del País i d’Europa. Sovint també fan cap a casa nostra oliveres arrencades fora de Catalunya, especialment a zones del sud de la Península. Aquest moviment pot afavorir la ràpida propagació de la Xylella per tota la península.

Cal avançar-se a la presència de la Xylella, perquè moment en aquell moment ja no serà possible garantir que les mesures puguin eradicar-la. L’experiència demostra que, un cop arriba aquesta plaga, la seva eradicació és gairebé impossible-  En aquests casos, la legislació europea estableix mesures de contenció (ja no d’eradicació!), perquè quan el bacteri està àmpliament establert, la seva eradicació ja no és possible. En data d’11 de setembre, la Unió Europea va acceptar la proposta de Balears d’acceptar la mesura de contenció i no d’eliminació total.

Com que l’eliminació de tots els arbres en un radi de 100 metres al voltant dels arbres afectats no ha servit per eradicar la plaga ni a la Pulla ni a les Balears, de entre les disposicions de la normativa europea, demanem que s’exclogui aquesta eliminació d’arbres no infectats a la zona afectades: és de dubtosa utilitat i tindria uns efectes extraordinàriament greus a la zona d’oliveres del Montsià i Baix Ebre. 

Al maig passat ja vam avançar que el proper pas seria l’entrada a la península per Catalunya o València. Acabem de veure ara com els nostres pronòstics s’han complert Per això, des de les entitats GEPEC–EdC, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia instem novament a la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació a prendre mesures urgents i a tenir en compte les propostes que presentem en aquest document.

GEPEC-EdC, Salvem lo Montsià i Ecologistes del Sénia

VEGEU LA NOTA DE PREMSA SENCERA AL PDF

Repercussió a premsa:

Ara

Nació Digital

Vilaweb

Diari de Tarragona

El Punt

PDF Informatiu: PDF Button

Link de Referència